Home GEOGRAFIA Arquitectura de Niça, vila de Riviera (2)
Arquitectura de Niça, vila de Riviera (2)
0

Arquitectura de Niça, vila de Riviera (2)

0

Dal sejorn de l’auta aristocracia, avans la Revolucion francesa, se va transformar en una manaia d’ivernants britanics que va venir. Serà un Torisme de luxo. Lo torisme èra pas reputat ospitalier avans. Al corrent sègle 19, se va desvelopar. D’autres luecs se van inspirar de Niça. Coma la Riviera italiana. E mai autra part, deven un modèl de copiar. “Vòlo crear un segond Niça sus l’Adriatica” l’austriac SCHULLER. E los russos vòlon crear parier en Crimea, a mai, Yalta sembla a Niça per montanha davala dins la mar.

– I seràn alora dos sègles d’economia toristica a l’òbra que va crear una vila.

Amb l’anexion a l’Empèri francés, va baissar lo torisme.

De qu’èran los atots de Niça? A l’origina, avèm costuma de sentir (ausir) que la Contea de Niça èra un territòri austèr economicament (paure en cerealas malgrat d’endreches reputats coma la Plana de Var, lo plan de Dina en Gavotina…(!), un pauc de bèstias). Las ressorças essencialas son l’òli e los lemons.

Lo pòrt de Niça a una foncion importanta, mas es blocat dins la sieu extension entre dos pòrts importants: Marselha e Gènoa. SMOLETT parla dal “pòrt de Niça qu’a una frequentacion pichona”.

– L’Ambivaléncia dal torisme.

En terme civilizacional, es l’invasion. Se va crear una autra vila. A la fin dal sègle 19en, i èran de pamflets còntra la bastison importanta en quarques detz ans d’ostalasses. Lo torisme es una sorça de revenguts excepcionals. Mas tanben son de ressorças fragilas.

MISTLER Jean, el a una definicion alternativa e caustica de Torisme: «Le tourisme est l’industrie qui consiste à transporter des gens qui seraient mieux chez eux, dans des endroits qui seraient mieux sans eux» [Lo torisme es l’industria que consiste a transportar de gents que serian mièlhs en cò d’els, dins d’endreches que serian mièlhs sensa els].

Marc BOYER estima qu’avans lo 1789, lo torisme representava 100 000 liuras.

Lo famós cronicaire l’Abat BONIFACY, ditz al 19en sègle «qu’una bòna annaia d’òli èra manco equivalenta al sejorn 200 familhas anglesas d’aristocratas».

Amb l’anexion a l’Empèri francés, va baissar lo torisme. I es tanben la Crisi dals ans 1870. Los niçards an consciença que lo torisme es una sorça extremament fluctuanta.

En lo 1914 i es tanben una baissa dura dal torisme, mas lo 1920 vei una remontaia doça.

Après la Revolucion, Restauracion savoiarda facha, los angleses se fan bastir de vilas.

– Los elegits niçards an consciéncia que Niça dèu jugar sus lo torisme.

En lo 1775, après destruccion en lo 1706 dal castèl de Niça per Loís lo 14en (e destructor dal trofèu roman d’A Torbia… rei de las arts…), s’atròba lo camp d’arroïnas dal Castèl. Un campàs de peiras. Alora, se va far la “Vila Nòva”, dins lo Prat ai aucas. Amb de principes d’urbanisme diferents. I èran avans de carrieras medievalas sus lo Castèl. Mas en «Vila nòva» dins l’actual «Niça vielha», l’urbanisme favoriza de carrieras mai largas e d’angles dreches, sus lo modèl de Turin. Aquí seràn los toristas per i estaire.

Van far de passeaias sus la terrassa al Cors Saleia. Passeaia delòng dals ancians barris fàcia a la marina.

Delòng dal camin de França, va nàisser un quartier de la campanha. Avèm l’exemple de la Villa Furtado-Heine de Lady Penelope RIVERS (veusa d’un Par d’Anglaterra) bastia en lo 1787. Las leis dal Reialme de Pimont Sardenha empachavan los estrangiers de poer bastir. Mas Lady RIVERS neça d’un politic, amic de Savòia aurà una derogacion.

Après la Revolucion francesa, Restauracion savoiarda facha, los angleses se fan bastir de vilas. Los angleses volian un òrt amb d’esséncias exoticas.

Article e fòtos de Laurenç Revèst*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.