Home ASTROFISICA COSSÍ SERÀ LA NÒVA ESTACION ESPACIALA LUNARA
COSSÍ SERÀ LA NÒVA ESTACION ESPACIALA LUNARA
0

COSSÍ SERÀ LA NÒVA ESTACION ESPACIALA LUNARA

0

Pauc de temps après que se foguèt conegut cossí seriá destrucha l’ISS (l’Estacion Espaciala Internacionala, segon la siá sigla en anglés), la NASA lancèt un vidèo per explicar cossí seriá la futura estacion espaciala lunara, tanben coneguda amb lo nom de Lunar Gateway (“Pòrta Lunara”). Una estacion que serà ja en orbita a l’entorn de la Luna en 2028.

Aital, l’estacion lunara Gateway serà essenciala per de missions cap al satellit natural de la Tèrra e tanben entre planetas, e aurà divèrsas parts o moduls dont de cambras per qu’i demòren los astronautas e un centre de comunicacions qu’ajudarà als abitants de Gateway a comunicar amb la Luna e tanben amb la Tèrra.

L’esperança de vida de Gateway serà de 15 annadas. Aquela estacion es inclusa dins lo programa Artèmis, que prevei de lançar la primièra fusada espaciala abitada en setembre de 2025 (Artèmis IIa). Los astronautas ja deurián començar d’i arribar en setembre de 2026 (Artèmis III). La bastison de Gateway es ja entamenada.

Gateway farà servir l’energia solara per foncionar.

Una nòva estacion espaciala

Gateway farà servir l’energia solara per foncionar. Tanben ionizarà lo gas xenon per poder demorar a l’entorn de la Luna. Lo centre màger ont restaràn los quatre astronautas qu’i poiràn viure aurà 7,5 mètres de long e 3 mètres de diamètre. Los  primièrs dos moduls seràn lançats per SpaceX en 2025.

En mai d’aquò, lo modul lunar I-Hab, construch per l’ÈSA (l’Agéncia Espaciala Europèa ) e JAXA (l’Agéncia Espaciala Japonesa), bastirà las cambras e la cosina e arribarà al luòc en 2028 (Artèmis IV).

Lo vidèo de la NASA mòstra un centre d’emmagazinatge e los projèctes Lunar View e Lunar Link (“Vista Lunara” e “Ligam Lunar”). Aqueste serà un centre de telecomunicacions autonòm amb d’ordenadors, una ràdio e d’antenas pròprias. Fornirà de comunicacion entre Gateway e los rovèrs lunars. La siá bastison es ja estada començada per l’entrepresa francesa Thales Alenia Space.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.