La majoritat de nosautres cresèm saber çò qu’es lo coralh. Mas o sabèm de verai ? Quants de nosautres es pas segur a l’ora de dire qu’es un animal o una planta ? E qu’es un dels èsser vius pus importants als ecosistèmas marins ?
Uèi i a al mond mai de 5.000 espècias desparièras de coralh. Lo coralh son de polips e doncas son, malgrat qu’o semblan brica, d’animals. Son pas de plantas. Las sieunas mesuras generalas son d’un centimètre de nautor e son semblables a de pichonas anemònas de mar, benlèu pr’amor que ne son familha pròcha.
La majoritat d’espècias de coralh demòra, mai que mai, en de mars tropicalas, pr’amor de la qualitat de l’aiga, çò qu’entraïna una bona visibilitat a mai de la nauta temperatura. Qualcunas espècias demòran sens de contacte amb d’autres especimèns, çò que vòl dire que son solitàrias. Pasmens, çò de mai normal, en çò del coralh, es viure en de colonias.
Lo coralh es cobèrt per una cobèrta calcària que qualcunas espècias produïsson per elas meteissas. Quora forman una colonia provòcan la naissença dels escuèlhs de coralh.
Lo coralh son de cnidaris. Caçan las lors presas amb de tentaculs urticàris, cossí fan las medusas o encara las anemònas de mar. Pasmens, lo coralh a pas cap estapa de tipe medusa. Son de polips e, dins una colonia, totes son ligats a la basa per una sòrta d’epidermis. Aquò vòl dire que se pòt arribar a parlar d’una multianimal gigant.
Quora caçan una preda, los polips de coralh balhan la noiridura, qu’arriba a totes de biais parièr. Aquò es clau per la subrevivéncia de la colonia, pr’amor que i a de polips que, pr’amor de lor situacion geografica pòdon jamai se noirir e, sens l’ajuda dels autres polips poirián jamai subreviure. Tornaràn l’ajuda en tot crear d’esqueletas calcàrias extèrnas, qu’ajudan a protegir tota la colonia de coralh.
Lo coralh, e cal apondre que n’i a de dur e de mofle, bastís una esqueleta extèrna calcària amb l’ajuda dels minerals que tròba a l’aiga. Aital, se arriba una menaça, cossí pòt èsser un peis o una estela de mar, lo coralh dintrarà dins l’esqueleta e s’i amagarà fins que la menaça serà luenha.
Lo coralh se noirís en tot moure los tentaculs. Aital pòt caçar las presas. Çò de normal es que lo meteis corrènt d’aiga e las ondadas menen de noiridura fins al coralh. Manjan de pichons animals, dont de protistas. L’animal caçat es menat a la boca del polip, al cèntre de l’animal. I a fòrça espècias de coralh que se noirisson, sustot, pendent la nuèch, pr’amor qu’es quand lo plancton monta a la superfícia de la mar. Lo movement dels tentaculs del coralh pendent la nuèch es doncas estonant.
En mai d’aquò, quora la nuèch es tranquilla e i a luna plena, tota la colonia de coralh liura d’uòus e d’espèrma per los fecundar. Los uòus se’n van fins a la superfícia de la mar e l’scèna es semblable a una ondada. Aprés la fecondacion de l’uòu, nais una plan pichonèla larva qu’arribarà al fonz de la mar en tot nadar. Quora traparà un bon luòc al sòl marin i demorarà.
Ailà cambiarà, se ligarà mai al sòl e vendrà un polip amb de tentaculs. Aquel especimèn balharà naissença a d’autres e quora ne seràn plusors se ligaràn entre eles e formaran una vertadièra colonia. Lo luòc per ont creisserà serà pels costats de la colonia.
Una gigantassa massa de ròca
Un escuèlh de coralh es format per una gigantassa massa de ròca qu’es facha per de milions de polips de coralh. Lo polip de coralh, cossí avèm ja dich, forma d’esqueletas per se protegir amb de minerals que i a en la mar. Aquela proteccion es calcària e pòt aver de formas desparièras dont una tassa o un disc.
Çò de mai normal es que los polips pus ancians se preproduïsson e l’escuèlh de coralh s’espandís mai e mai per la creacion d’una esqueleta de calç a la colonia. Quora lo polip morís serà la basa per de nòvas generacions. Amb los sègles la forma de l’escuèlh pòt arribar a venir estonanta.
Pas totas las espècias bastisson d’escuèlhs. Sonque aquelas colonias qu’an de polips bastidors. Los escuèlhs son las estructuras mai duras e resistentas jamai bastidas per cap animal a la planeta. Los escuèlhs son tan durs que pòdon venir la basa d’una nòva illa !
Mas los escuèlhs sonque pòdon viure en d’aiga neta, rescaufada pels rais de Solelh. Los protistas qu’a dins lo coral an de besonh de lutz per viure. Es una autra associacion animala, car lo coralh balha de proteccion e de minerals al protista e aquel li balha de noiridura. Es pr’açò que los escuèlhs an de besonh la lutz del Solelh per viure. Es çò qu’es conegut amb lo nòm de simbiosi animala.
Los escuèlhs de coralh son sinonime de biodiversitat. L’escuèlh arrèsta las ondadas e los corrènts marins. En darrièr i a lo lagon, amb d’aigas plan tranquillas e de peissum, molluscs, de vèrmes marins, de crancs, d’esquiras e d’algas. Per contra, la contaminacion aucís lèu un escuèlh marin pr’amor qu’arrèsta l’arribada de lutz solara e aucís lèu los protistas.
Lo comèrci de coralh tanben es una autra granda menaça. L’escuèlh màger del mond es la Granda Barrièra de Coralh australiana, que s’espandís al long de mai de 2.000 quilomètres. Tota una meravilha de la natura.
La Redaccion
Fotografia principau : NOAA/CC.
