NAUES TECNOLOGIES ENTÀ ESTUDIAR ES PIRAMIDES
Un grop de scientifics egipcians ja caven es piramides entà sajar de descurbir coma sigueren hètes e tanben respondre a divèrses preguntes qu’era comunautat scientifica encara’s hè, coma era disparitat de temperatures enes crambes des madeishes.
Ac hèn pr’amor qu’an descurbit ua seria de particules d’energia laguens dera piramide de Keops que dilhèu poirien ajudar a trapar ua explicacion ath sistèma de construccion d’aguesti bastiment de mès de 4 500 annades.
“Er objectiu principau – çò diguec Madi Tayubi, director der Institut deth Patrimòni Egipcian – ei trapar era formula qu’ajudèc es ancians egipcians entara construccion dera piramide, damb ues pèires fòrça pesugues e que, de viatges, son plaçades en mès de 150 mètres d’altitud”.
Peth moment, aguesta equipa d’arqueològs ja a trapat qu’ena piramide roja de Dashur, era temperatura ei tostemps mès nauta que non pas dehòra. E açò ei un hèt inabituau. Totun, adara volen hicar ua camèra termografica laguens des quate piramides de Keòps, Kefren, Mikerinos e Dashur.
Ara recerca d’ua explicacion scientifica
Aguestes diferéncies de temperatures descubèrtes en desparières pèires dera piramide de Keòps non son, segontes es madeishi arqueològs egipcians, nada conseqüéncia deth climat ne de cambis sasonaus. Pr’açò vòlen ara cercar perqué passa aquerò.
En eth mes de noveme de 2015, aguesta equipa d’arqueològs ja anoncièc qu’auien trapat ua desparietat de temperatures en divèrses pèires ena piramide de Keòps. Açò que confirmarie que i a quauque causa darrèr d’açò mès non volgueren díder arren mès.
Pendent tot 2016, aguesti arqueològs egipcians , e damb era ajuda d’auti arqueològs canadians, franceses e japoneses, cercaràn d’estudiar ara es quate piramides damb naues tecnologies coma es dròns e era termografia d’infraroges.
Aguest estudi serà aperat “Scan Pyramids” e permeterà d’utilizar era fotogrametria e eth lasèr en tot eth airau entà ajudar a coneisher quina siguec era tecnica utilizada pes ancians egipcians en aguestes piramides. Un hèt qu’encara aué ei fòrça discutit per comunautat scientifica.
Aguestes naues tecniques ja auien estat utilizades abans en volcans actius o en Fukushima. Dilhèu era responsa serà susprenenta.
Christian Andreu
