Home DIVÈRSES MANJAR DE FRUTA REDUÍS LO RISC DE DEPRESSION
MANJAR DE FRUTA REDUÍS LO RISC DE DEPRESSION
0

MANJAR DE FRUTA REDUÍS LO RISC DE DEPRESSION

0

Un màger consum de frucha pòt reduire e plan lo risc de depression segon conclutz lo darrièr estudi realiat per l’Universitat de Nòva Galas del Sud australiana. E pr’açò los cercaires aconselhan de ne manjar e fòrça se volèm pas patir depression. Un ròtle plan bon per la santat qu’inclutz pas la verdura.

La depression es un problèma global uèi lo jorn. Es una malautiá que provòca tanben d’autras e es una de las piègers malautiás patidas uèi per l’umanitat. Lo 80 % dels cases se debanan en de païses paures. E la patisson mai d’adults vielhs que pas de joves. Es plan restacada amb una marrida qualitat de vida e una màger mortalitat.

Semblariá èsser doncas que i a de mai en mai evidéncia que manjar de frucha e tanben de verdura es plan important per reduire lo risc de depression. “Caliá conéisser se manjar de frucha e de verdura podiá èsser restacat amb la depression dels màgers de 45 ans, çò diguèt Annabel Matison, d’aquela universitat ».

Un estudi internacional

Per ansin, l’estudi analisèt fins a 7.801 adults dels Estats Units, Brasil, Suècia, Nigèria, Malàisia e Austràlia. La resulta foguèt descobrir que manjar mai de frucha redusís e plan lo risc de depresion. « Aquò balha una basa scientifica quora disèm que manjar de frucha va plan per la santat, çò apondèt Matison ».

“La verdura es cosinada e doncas benlèu balha pas tans nutrients, çò diguèron los cercaires ». Mas ara ja pòt èsser restacada la frucha amb un mendre risc de patir depression.

Los cercaires suggeriguèron qu’aquò èra aital per los nauts nivèls d’antioxidants, fibra e vitaminas qu’a la frucha e qu’ajudan a luchar contra l’imflamacion, l’estranci e los bactèris. E los citrics e de frucha amb de fuèlha verda serián mai poderoses a l’ora de luchar contra aquela malautiá. L’estudi foguèt publicat al numeric Journal of Affective Disorders.

La redaccion

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.