Al mond existissián aperaquí dètz mila lengas, mas qualques unas son en situacion de menaça: son las nomenadas “lengas minorizadas”. Son nombrosas las iniciativas per far conéisser aquela autra realitat lingüistica, mas volèm parlar del PRÈMI OSTANA, una iniciativa reüssida e justament reconeguda organizada per l’ASSOCIACION CHAMBRA D’ÒC dempuèi l’an 2008, que prèmia la trajectòria vitala d’autors de tot lo mond en “lenga mairala”, amb la collaboracion de la quita COMUNA D’OSTANA (municipalitat del Piemont italian de lenga pròpria occitana), lo govèrn de la Region Autonòma del Piemont, lo PEN CLUB OCCITAN, RÀDIO LENGA D’ÒC, lo CIRDÒC – INSTITUT OCCITAN DE LA CULTURA, la FONDACION CRC, la FONDACION CRT e ATL CUNEO.
Un supòrt internacional
Lo festenal celèbra lo supòrt internacional que recep de la Decada Internacionala per las Lengas Indigènas de l’UNESCO e de dos organismes de referéncia dins lo sector lingüistic, lo malhum ELEN (Malhum per l’Egalitat des Lengas Europèas) e lo malhum NPLD (Malhum per la Promocion de la Diversitat Lingüistica), per connectar sa vocacion internacionala a las valors que parteja amb d’organismes de lengas europèas e mondialas.
L’orientacion mondiala de l’eveniment es evidenta, pr’amor que son estats premiats autors e artistas en lengas dels cinc continents, amb d’exemples tan diferents coma lo friolan, lo curd, lo maòri o l’ioroba, e tanben en catalan e occitan. Lengas divèrsas mas amb un denominator comun: la lucha per sa subrevivença dins un mond totjorn mai globalizat tanben lingüisticament.
Uèit son las categorias que s’i autreja cada annada el PRÈMI OSTANA: a la Minoritat Lingüistica e Istorica Italiana, l’Internacional, a la Musica, al Cinèma, a la Traduccion, als Joves, l’Especial e lo dedicat expressament a la Lenga Occitana. Lo prèmi consistís en una creacion artistica originala del ceramista-escalpraire Michelangelo TALLONE, experimentador de tecnicas e de diferents materials: de la fusta al bronze o al coire, de l’acièr al marbre – l’artista utiliza tanben de tèrras brutladas e de materials oxidats, e tot aquò se rebat dins l’elegant prèmi, qu’inclutz la crotz occitana sus un fons negre e la devisa de cada annada del Prèmi Ostana gravada sus una estructura transparenta.
Dins la longa lista d’ochanta uèit premiats al long de tota l’istòria, destacam los escrivans occitans Max Roqueta o Joan Larzac, lo cantautor occitan Mans de Breish e lo catalan Joan Isaac, l’escrivan galhèc Manuel Rivas o lo basc Bernardo Atxaga.
Pendent la presenta edicion de 2024, la setzena, e amb la divisa “LO FUEC ES ENCÀ ROS DESSOT LA BRASA” de Dario Anghilante e Sergio Sodano, foguèron premiats l’escrivan e reviraire nòrd-american Jayde Will en lenga latgaliana (de Letònia) dins la categoria de Traduccion, l’artista literari Stefen Dell’Antonio Monech en representant la lenga ladina dins la categoria de Minoritats Lingüisticas e Istoricas d’Itàlia, l’escrivana, professora e cercaira Miquèla Stenta dins lo prèmi de Lenga Occitana, l’escrivan e jornalista Firat Ceweri en lenga curda coma Prèmi Internacional, l’actritz e dramaturga Koumar Karami de Burkina Faso amb lo Prèmi Especial, lo poèta e reviraire romanés Daniel Samuel Petrila amb lo Prèmi Juvenil, lo cantaire neerlandés Arnold de Boer amb lo prèmi musical, e lo dramaturgue e scenarista galés Roger Williams amb lo cinematografic. Tot un ventalh de disciplinas artisticas e culturalas amb un objectiu comun: la defensa de las “lengas mairalas”.
L’autrejament de prèmis, abitualament pendent lo mes de junh (dins aquela edicion los jorns 28, 29 e 30) es totjorn acompanhat de qualcunas activitats a la quita OSTANA, coma las conferéncias dels premiats, mas çò de mai important es la convivéncia entre de personas de diferentas culturas e lengas, en partejant lors experiéncias e los problèmas de lors lengas respectivas, dins un ambient a l’encòp festiu e reivindicatiu. D’iniciativas coma los PRÈMIS OSTANA son de besonh per sensibilizar la populacion sus la preservacion de la riquesa lingüistica mondiala.
Un article de Francesc Sangar
L’informacion foguèt balhada per Mariona Miret, de la Chambra d’ÒC
Las fotografias son de Greta Messori e apertenon a l’edicion de 2023
