LO MELHORAMENT DE L’EUSKERA

Malerosament, es mai abitual aufrir de notícias negativas sus la situacion d’una lenga “minoritària”. Mas lo basco al territòri sus administracion del govérn basc a gaudit d’una evolucion pendent los darrièrs quaranta ans fòrça interessanta.

L’an 1980, quand foguèron constituidas las actualas institucions bascas, la situacion de la lenga èra fòrça complicada. Solament un de cada quatre bascos parlava (e compreniá) l’euskera, amb una chifra de solament mièg milion de parlants. La preséncia sociala de la lenga èra tanben fòrça redusida, e nulla en qualques domenis. La repression de la dictatura franquista aviá empedida quina politica d’ensenhament que siá e promocion de l’euskera, e la lenga pendent la siá istòria jamai èra pas estada oficiala ni presenta en domenis coma las Administracions Publicas o l’ensenhament.

Un procés de 40 annadas

Quaranta ans après, la quantitat de parlaires supèra los uèch cent mil e lo percentatge de populacion qu‘utiliza abitualament la lenga en qualcunes municipalitats supèra lo 50%. (Malgrat que totes son bilingües en castelhan). Quinas son estadas las causas d’aquela incressença del nombre de parlaires e d’usatgièrs de la lenga, al delà de la consideracion de lenga cooficiala a Euskadi e qualcunas municipalitats navarresas e de la lei de normalizacion lingüistica basca?

Lo govèrn basc a utilizat pendent loss darrièras quatre decènnis tres aisses fondamentals. Las Administracions Publicas bascas (compresas las municipalas e las foralas) son bilingas, e los foncionaris an l’obligacion de recebre en la lenga qu’escuelha lo ciutadan. Aquela preséncia institucionala a balhat a l’euskera prestigi e l’a incorporat pel primièr còp en l’istòria al domeni administratiu oficial..

Lo sistèma educatiu basc a, coma matèrias obligatòrias, l’euskera e lo castelhan per totes los escolans, e posteriorament l’escolan (o la familha) escuelh un itinerari: totas las matèrias en euskera, en castelhan o amb una estructura bilinga. La majoritat dels escolans escuelhon l’itinerari en la lenga basca. La universalizacion de la coneissença de la lenga es estada basica per aquel procès e la siá preséncia coma lenga veïculara a melhorat tanben lo sieu prestigi.

E EITB, la ràdio e la television publica bascas, que dempuèi l’an 1982, incorporèron l’euskera de manièra massiva dins de lors programacions, malgrat que son de mejans bilingües. En lo cas televisiu, EITB 1 amb una programacion generalista e EITB 3 consacrada al public infantil e juvenil emeton solament en euskera.

Mas malgrat totas las leis e totes los projèctes, l’utís mai important es pas estat politic, mas social. La majoritat dels bascos an comprés que l’euskera es un patrimòni que devon protegir e defensar, una de las lengas vivas mai ancianas d’Euròpa. Fòrça bascos qu’an aprés la lenga a l’escòla l’an integrada a lors vidas quotidianas, e son venguts bilingües.

Se espepissam la piramida d’edat dels parlaires d’euskera, trobarem que son justament las generacions mai joves las que coneisson (e utilizan) mai sovent l’euskera, e aquela estructura demografica apòrta fòrça esper per la lenga al territòri jos administracion del govèrn basco.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.