Home GEOGRAFIA LO CAVAL DE PRZEWALSKI TORNA A CAZACSTAN
LO CAVAL DE PRZEWALSKI TORNA A CAZACSTAN
0

LO CAVAL DE PRZEWALSKI TORNA A CAZACSTAN

0

Après sègles desapareguts, los cavals de Przewalski tornan a córrer liure pel replanat de Cazacstan. L’espècia, en dangièr d’extincion, tornèt a l’estèpa d’aquel país pel primièr còp après 200 ans de decadas d’esfòrces.  Per poder o far possible, calguèt crear un pònt aerian amb d’avions amb set cavals pendent lo mes de junh. L’operacion foguèt dirigida pel pargue zoologic de Praga.

Lo caval de Przewalski foguèt « descobèrt » en 1879.

D’expèrts confirmèron que, après doas setmanas de libertat, los cavals de Przewalski son plan a la region e que, d’efièch, ja comencèron a s’amassar pr’amor del començament del periòde de zèl d’aquesta espècia. Una bèl capitada segon los cercaires de Praga.

Una espècia encara en dangièr d’extincion

« Lo caval de Przewalski es una espècia encara plan menaçada uèi lo jorn, çò diguèt Filip Mašek, portavotz del pargue zoologic de Praga. Mas ara tòrna a las tèrras dels sieus ancessors. Los darrièrs especimèns mongòls s’escantilhèron en estat natural pendent la decada de 1960. Se pòt dire qu’es tot un miracle ».

Aquesta espècia foguèt reintroducha las darrièras decadas en Mongolia, en China e en Russia. Mas èra lo primièr còp qu’èran estats menat e reintroduches en Cazacstan. Lo caval de Przewalski es la darrièra espècia de caval salvatge de la planeta. Lor nòm a coma original o nòm de l’explorator rus Nikolai Przewalski, qu’identifiquèt pel primièr còp aquesta espècia de caval al sègle XIX.

L’espècia, pasmens, a una origina plan mai anciana : nasquèt coma espècia en Asia centrala e foguèt menada a Euròpa e America del nòrd pendent los sègles XIX e XX. Totun, sonque ne demoravan qualcunes especimèns en divèrses pargues zoologics europèus e americans, dont los de Praga e Munic. E ara lors descendents son tornats a Cazacstan.

Lo caval de Przewalski foguèt « descobèrt » en 1879 e alara sonque abitavan una pichona part de l’oèst de Mongolia. La concurréncia de l’elevatge umana aviá provocat gaireben la sieuna extincion finala. Après 1945, la comunautat internacionala assajèt de salvar l’espècia. E, après reintroduire l’espècia en China, Mongolia e Russia, ara es arribada, tornarmai, a Cazacstan.

Ailà arribèron un grop d’un mascle e sièis femes. La tòca es ne menar 40 mai los pròplèus cinc ans. “Es un fach istoric », çò diguèt lo director del pargue zoologic de Praga, Miroslav Bobek.  Avèm menat set cavals amb dos avions de l’armada checa e son los primièrs a la region en de sègles ».

Los cavals de Przewalski son plan a la region.

Tot comencèt fa pas gaire, quora lo pargue zoologic de Praga causiguèt un grop de cavals d’aquela espècia per los menar a Cazacstan. La rota aeriana demorèt 6.000 Km amb d’arrests en Turquia e Azerbaitjan.

Encara ja arribats a Cazacstan calguèt una expedicion de mai de 8 oras per poder los menar, fin finala, al replanat d’Altyn Dala, un nòm cazac que vòl dire estèpa d’aur. Mas après se conéisser que los cavals avián començat a explorar la region e a copular considerèron que la resulta èra plan bona.

Pasmens, aquel primièr grop de cavals de Przewalski demorarà en un airal barrat de 60 ectaras per poder subreviure l’ivèrn, plan dur ailà. Après un an seràn liberats. Foguèron introduches en Mongolia la passada decada e uèi ja ne son mai de 850. E pr’açò los cercaires creson que l’espècia poiriá capitar plan tanben en Cazacstan après sègles d’extincion provocada pels umans.

La redaccion

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.