Uèi lo jorn ja i a mai de 8.000.000 umans a la planeta. Es la chifra oficiala de la populacion de la Tèrra dempuèi novembre de 2022. Mas quina es la situacion d’autras espècias vivas a la planeta ? E, n’i a de mai en mai, o de mens en mens ? Quina es l’espècia pus abondanta de la planeta quora parlam pas d’umans ?
Es plan malaisit de balhar de chifras. Pasmens, comptar d’animals foguèt pas jamai un prètzfach considerat coma realista. Aumens pels umans. Lo nivèl d’error es grand. L’elevatge es melhor conegut pr’amor que son d’animals que demòran amb nosautres. E las chifras totalas de populacion a la planeta son pus realistas.
Al mond i a mai de 1.500 milions de vacas. Tanben i a mai de 1.000 milions de pòrcs e de fedas. 900 milions es lo nombre final de cans e de cabras. Son de grandas populacions animalas mas pas gaire, restacadas amb la populacion d’umans de la Tèrra. Sonque los aucèls domestics an una populacion màger: lo pòl d’elevatge arribariá fins als 17.000 milions d’animals, un per cada mièg uman.
D’animals salvatges
Las populacions d’animals considerats coma salvatges pòdon èsser conegudas a travèrs de la biomassa, lo pés mejan dels animals e la siá preséncia en una region. Lo quelea comun o teisseire de bèc ròi african ne seriá la populacion pus abondata. Se pensa que i poirián aver aperaquí 1.500 milions d’especimèns.
De rosegaires e de rataspenadas serián pùei doas espècias fòrça abondantas: Lo rat comun ( Rattus rattus ) e la mirgola comuna ( Mus musculus ) ne serián, benlèu, doas d’aquelas espècias que son tanben plan abondantas. Segon l’Institut Weizman de Sciéncias d’Israel al mond i aurián entre 327 e 682 milions de rats e entre 579 e 1.303 milions de mirgolas.
La populacion de rataspenadas, totun, seriá màger; la ratapenada de Pallas ( Glossophaga soricina ) auriá una populacion pròcha als 1.560 milions d’individús, e la ratapenada migratòria africana Eidolon helvum, arribariá benlèu als 1.642 milions d’especimèns.
Segon lo meteis institut scientific iraelian i auriá fins a 15 còps mai de mirgolas de laboratòri que de mirgolas salvatges. Aquò vòl dire gairen 3.600 milions de rats de laboratòri e fins a 19.300 milions de mirgolas de laboratòri. Una chifra brica pichonèla.
Lo genre Cyclothone , tanben conegut coma peis de la lutz es un pichon peis que fa fins a 8 centimètres de longor e demòra al fonz de l’ocean. Uèi i a confirmadas mai de 13 espècias e los cercaires creson que ne poiriá aver mai de mil miliards d’especimèns. Seriá lo vertebrat pus abondant a la planeta e tanben un dels mens conegudas.
D’un autre costat, los insèctes tanben an de populacions importantas a la nòstra planeta: i a mai de mièg milion d’espècias d’escarabats e tanben i a mai de 10.000 espècias de formigas. Plusors scientifics afirman que i auriá mai de mil miliards de formigas al mond.
D’insèctes copepòdes, de crustacèus e d’autras espècias tanben serián plan abondantas. Pasmens, l’èsser viu pus abondant es un cianobactèri. L’espècia Prochlorococcus marinus , un bactèri marin, e sonque descobèrt per la sciéncia en 1992, poiriá demorar amb mai de 100.000 cellulas en sonque un milimètre d’aiga marina. Aquò es dire mai de 3.000 quatrilions d’especimèns.
Es aquela l’espècia animala pus abondanta de la planeta franc de l’òme. Urosament es aital, pr’amor qu’entre 13% e 48% de la fotosintèsi de la planeta a coma origina aquel bactèri. Una chifra brica coneguda que balha a aquela espècia un ròtle tras qu’important per la vida a la planeta blava.
La Redaccion
