I a una planta carnivòra americana plan celèbra coneguda amb lo nom popular de Trapamoscas. Aquela planta (Dionaea muscipula) es tanplan coneguda pels noms de Vènus Atrapamoscas o sonque Dionea Trapamoscas. Aperten a la familha de Droseraceae e es endemica d’Estats Units.
Aquela Dionaea a aquel nom comun pr’amor que devora las siás predas vivas, dont la majoritat son d’insèctes e d’aracnides. Quora los insèctes tocan quauqun dels fials de la planta, las fuèlhas se barran per trapar la preda. La Trapamoscas a de mesuras pichonas e la sieuna nautor se pòt situar entre los 4 e los 10 cm de nautor. A una roseta amb entre 4 e 8 fuèlhas que creisson dempuèi una pichonela tija sosterranèa amb forma de cabòça.
Aprés la florason las fuèlhas venon mai longas e fòrtas e es alara quand pòt melhor trapar de predas. Dionaea daissa totjorn aperaquí 20 segondas abans de barrar las fuèlhas sus la preda. Es pr’amor d’açò una planta brica comuna, car los movements que fa per las barrar son plan rapides e tot pr’amor de la siá fisonomia.
De movements plan rapids
Aital, per trapar d’insèctes, la planta vira d’un biais plan rapid sus la preda. La velocitat es desparièra segon la preda, la lutz o encara l’umitat del moment e es totjorn un bon senhal de la bona santat de la planta. Aquela es una caracteristica de la Trapamoscas que demòstra cossí plan adaptada es ad aquel tipe de noiridura car de predas plan pichonas pòdon fugir, mas pas las predas màgers. Aquò es plan logic car l’energia recebuda amb de predas pichonas tanben seriá pichona, e cal remembrar que la Trapamoscoas a de besonh fins a 10 jorns pe far plan la digestion d’aquelas predas.
Totun, se la preda es pro granda, las fuèlhas se barran encara mai lèu e amb mai fòrça e lèu lèu comença lo procés de digestion. Se la mesura de la preda es pas pro granda la digestion demorarà a començar mai de 12 oras. Pr’amor de tot aquò es plan celèbra als Estats Units mas tanben es malaisida a l’ora de la cultivar. Se òm pòt reproduire plan lo sieu abitat natural la creissença de la planta ven tanplan mai rapida.
Quand la temperatura es plan nauta cal aver la planta totjorn entre 17º e 25 º a l’ostal e pas pus. Pendent l’ivèrn la temperatura ideala es entre 5º e 10 º. L’aiga pòt èsser de pluèja e, se òm pòt, déu èsser acida e pas basica. L’aiga qu’avèm a l’ostal, doncas, es brica bona e la pòt aucir. Tanben a de besonh fòrça lutz solara per créisser plan.
La Venus Trapamoscas florís pendent la prima amb de tijas que pòdon arribar plan als 30 cm. Aquelas naisson del centre d ela roseta amb 6 flors pichonas a l’apèx. Aprés la pollinizacion naisseràn 20 o 30 granas en 3 o 4 setmanas de color negra e redondas e d’1 mm caduna.
Mercés a qu’es una planta plan coneissuda al mond es tanben plan cultivada. Lo sieu abitat natural, totun, es trapat sonque als estats de Carolina del nòrd e Carolina del Sud. La rason de se noirir d’insèctes se debanèt aprés viure en de sòls brica nutritius. Amb los insèctes pòt aver tot lo nitrogèn que vòl e d’aquel a de proteïnas que pòt pas trapar al tèrra.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
