Home ASTROFISICA LA NÒVA NAU SUPERNÒVA
LA NÒVA NAU SUPERNÒVA
0

LA NÒVA NAU SUPERNÒVA

0

L’umanitat es a mand de bastir una nau espacial, nomenada Supernòva amb una tecnologia fins ara desconeguda. Segon los sieus dessenhadors, poirà far de missions que fins ara son consideradas impossiblas.

PSS (Portal Space Systems) es dirigit per Jeff Thornburg, arquitècte d’Space X e dels sieu engenh Raptor. E PSS ditz qu’es a mand de bastir un bus satèllit revolucionàri nomenat Supernòva qu’aurà fins a 50 còps mai de poder que las naus espacials actualas.

Pr’açò la companhiá anoncièt fa pas gaire qu’avián recebut mai de 3 milions de dolars dels Departament de Defensa e Fòrça Espaciala (DOD). D’efièch, Portal afirmèt que « la nòva edat de l’economia espaciala entraïnarà una espandida de la vida se l’indústria d’uèi es al costat nòstre e aquò requerís un grand dessenh espacial ».

Es un sistèma qu’utiliza de grands miralhs per atreire la lutz solara e poder caufar lo motor.

De naus plan mai rapidas

Portal Space Systems cre doncas que pòt aténher aquela vision en tot bastir de nòvas naus plan mai rapidas. Segon PSS, lo bus satellit que son a mand de crear, foncionarà amb un sistèma de propulsion solar e termic.

Es un sistèma qu’utiliza de grands miralhs per atreire la lutz solara e poder caufar lo motor. D’efièch l’energia avuda del Solelh caufa un fluid (dont l’oxigèn) emmagazinat dins un tanc. Aquel fluid caud crearà l’energia que cal per moure la nau.

Supernòva es una plataforma de mai de 500 Kg que pòt aver difererentas sòrças d’energia per se moure entre desparièras orbitas espacialas. Segon l’entrepresa, poirà se desplaçar entre una Orbita Terrèstre Bassa (LEO) a una orbita geoestacionària (GEO)  en sonque qualcunas oras. Òm espera que Portal serà lençada a l’espaci pendent la fin de 2025.

Jeff Thornburg, director de Portal Space Systems diguèt : L’indústria espaciala a pas bastit cap bus satellit bon pendent las darrièras decadas. La nòstra nacion es a mand de desvolopar un avion d’ataca de 6a generacion mas encara usa de buses satellit de primièra generacion ».

“Es un dessenh amb de propulsion solara e termala que pòt foncionar amb quinsevolh tipe d’energia, çò apondèt Thornburg. E las naus espacialas seràn fins a 50 còps pus rapidas. Aquò vòl dire poder viajar per l’espaci d’un biais segur « .

La Redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.