Home ASTROFISICA LA FIN DE L’ESTACION ESPACIALA INTERNACIONALA
LA FIN DE L’ESTACION ESPACIALA INTERNACIONALA
0

LA FIN DE L’ESTACION ESPACIALA INTERNACIONALA

0

L’Estacion Espaciala Interncionala (ISS en anglés) ja aviá una data per la sieuna fin; 2030 o 2031. Totun, aquò demanava una mission espaciala. E caliá conéisser qui o podiá far e cossí. Lo 26 de junh d’ongan la NASA anoncièt qu’Space X èra l’entrepresa causida per desvolopar un veïcul espacial que menarà l’ISS tornarmai a la Tèrra per la destruïre.

L’ISS es ailà naut, sus la planeta, dempuèi l’an 1998, a 400 Km de la superfícia de la Tèrra. Pr’açò la NASA anoncièt que serà menada al Ponch Nemo, al Pacific (lo luòc mai luenh de cap continent de tot lo mond) per èsser destruïda. La sieuna successora serà l’estacion espaciala Lunar Gateway, que demorarà al torn de la Luna. Quora aquò passarà, començarà una nòva edat per l’exploracion espaciala.

L’ISS a encara de temps de vida. Foguèt totjorn abitada per d’astronautas de divèrses païses. Mas ara, segon la NASA, en 2030 o 2031, Space X aurà creat un veïcul espacial que la menarà tornarmai a la planeta blava.

Una mission per Space X

L’ISS a encara de temps de vida.

Ara cal conéisser cossí serà aquel veïcul d’Space X e cossí farà per menar l’Estacion Internacionala Espaciala tornarmai a la Tèrra. La mission, segon Space X, serà plan aisida. Un veïcul espacial la menarà al Ponch Nemo e se cre que serà ailà que serà destruïda per la meteissa casuda.

L’ISS doncas, que foncionèt totjorn pel trabalh que faguèron cinc agèncias espacialas mondialas, veirà la sieuna fin en 2030 o 2031. L’acòrd final serà signat per la CSA (Agéncia Espaciala Canadiana), l’ESA (Agéncia Espaciala Europèa), Jaxa (Agéncia Espaciala Japonesa), la NASA e l’Agéncia Espaciala Russa (Roscosmos).

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.