Es lo matematician niçard Johan-Francés Fulconis que publiquèt en 1562 lo libre La cisterna Fulcronica en çò de Tomas Bertheau, estampaire a Lion. Aqueu libre es estat reeditat per leis Editions “Lou Sourgentin”. Questa reedicion es estada transcricha, revirada en francés e comentada per Rogier Rocca, conselhièr dau rector de l’Acadèmia de Niça per lei lengas e cultura d’òc qu’aviá ja fach en 1992 una tèsi de doctorat sus lo libre de J.F Fulconis.
Pau Castela, qu’èra dau temps de la reedicion director de de l’Institut d’Estudis Niçards, n’en a escrich lo prefaci. D’unei comentaris lingüístics son estats redigits per Remis Gasiglia, mestre de conferéncia a l’Universitat de Niça. Dins son libre Johan-Francés Fulconi se presenta ansin dins lo prohemi (prològ) :
Aquest libret senza grand retòrica
Ieu Johan Frances Fulconis nat de antica
De Lieusola(1): mantenent habitant
En la ciutat de Nissa magnifica
Monstrant de scrieure, aussi d’arismethica
Aquest anty fach en lengage verpit
De tal ciutat: E Provensa abondant.
Car tal lengage tant del mendre que al grant
Plus comun es, d’emperar la theoricqua,
De tot parlar, latin, grec, allamant,
Italian, francès non de laysant
Plus fàcilment uns prest ha la pratica.
“Monstrant de scrieure, aussi d’arismethica” laissa de pensar que lo Johan-Francés Fulconis èra repetidor e ensehaire d’onte un libre fòça metòdic e pedagògic.
Aqueu tractat es mai important que lo de Francés Pellós, Compendion de l’abaco, autre matematician que fuguèt publicat a Turin en 1492. Compendion de l’abaco es compausat de 80 fuelhets alora que La cisterna fulcronica poosseda 360 paginas in-octavo (10×16 cm) compausadas en caràcters Garamond (nom dau famós gravaire francés de l’epòca).
La cisterna fulcronica es mai practica que Compendion de l’abaco monte se troba de teories. I trobem lei noms dei monedes, peses, mesuras, utilizats d’aqueu temps.
· Monedas: escut, florin, patac, franc, sould, deniers, etc.
· Peses: marc, quintal, rub, unsa, rotol.
· Mesuras
-redonnas (capacitat): setier, eminas, saumada, quartin, pinta,
-longas (longor) : canna, palme.
Joan-Francés Fulconis s’interessa ai societats financieras dins lo capítol septeme intitulat “de las compangnias”; vaquí çò que ditz:
Et en compagnia non y deu entrevenir exeption de persona, juxta la can que mete. Car talla comunió reven en la utilita de cadun, justa de çò que met. Car en tallas companyias, si en y mete grant quantitat de argent, deu tirar pplus en particular que un que non y mete tant de argent.
Après trobem tot un fum d’exercicis que pòrton sus dei calculs amé divèrsei monedas. Johan-Francés Fulconis presenta lei chifras arabias que son sonats:
Un-dos-tres-quatre-cincq, sieis-sept-uech-nou-zero,
Puèi venon lei
Decenas-centenas-milihiers-X de milhiers-C de milhiers-milions-X de milions –C de milions –milliart-X de milliart-C de milliart-X de millit de milliart-C de millit de milliart
Vesem que demoron lei “chifras” romans X (10), C (100)
· Dins lei “capítol secon, tres, quart, cinquieme” son representadas lei quatre operacions:
Del adjustar entier –subtraire es levar sive extrare alcuna somma minor ho egal dau una altra magior – la tercia specia qu’es la multiplicacion – la quarta specia qu’es la division.
· Dins la quarta partida del present libre, de regles extraordinarias.
Trobem “la rasiga quadrada”. Vaquí un extrach de la question XV d’aquela partida.
Et si volguessa fayre talla rason per ung plus abreviat, altra non fau que pilhar sive cavar la rasiga quadrada en dicent que es la rasiga quadrada de 100 es 10.
· La segunda partida, tracta del “conte rot” valent a diré dei nombre romputs o rots, ara disem fraccionaris o racionaus:
de adjustar sive reduiré en rot – del substraire en rot – de multiplicar en rot – del partir en nombre rot.
Dins la Cisterna fulcronica trobem tanben:
-la regla de tres
-la regla contraria a tres (regla de tres inversada) amé de molon d’exemples amé dei nombres entiers o rots.
Una quarta partida sonada “De las progressions” monte son presentades lei progressions aritmeticas dichas naturalas. Johan-Francés Fulconis dona la progression naturala
1, 2, 3, 4, 5
E coma n’en trobar la soma dei termes e usa qu’aquesta formula per resòlver la qustion XII ansin pausada :
Item si pot metre altra rason per aquesta progression continua. 
Coma si fossan los Romieus que van de Nissa a Sanct Jaques: ung de aquellos fa tos los jours 6 legas et parton tos dos en ung jourt; mes lo segon Romieu fa lo promier jourt una lega, lo segont jourt 2 legas et cadun avansa d’un lega.
Demandi en quantos jours lo segont aura avansa lo promier ?
Ara lo problema pòu ansin èstre mes en eqüacion.
Siegue n lo nombre de jorns monte lei dos Romieus auràn fach la mema distança, alora aurem
6n= 1+2+2+4+…+n
Vaquí la responsa donada per lo Johan-Francés Fulconis
Per far breujament dicta rason, altra non fau que doblar aquelles 6 legas et donan 12; levares 1 e restan 11 et en onze jours lo second aura avansa lo promier, et autant aura fach de amin l’uny coma l’altre. Et si voles foyre la prova metes en progression dins a 11 et fès coma dich cadun aura camina 66 legas.
Vaquí la mena actuala per resòlver aqueu problema.
Notem
1+2+3+4+…+n = ∑_(i=1)^n〖i= 〗 (n(n+1))/2
L’eqüacion
6n= 1+2+3+4+…+n
deven
6n = 6n=(n (n+1))/2
Adonc n+1 = 2.6 =12e
N= 12-1=11
La distança es
· 6.n= 6.11= 66
66 legas
n(n+1)=11·12/2=132/2=66
Aqueu calcul permés de verificar lo resultat
Cronica de *Joan-Glaudi Babois
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
(1) Lieusola es ara la ciutat dicha Isola (Aups-Maritimas)
