L’educacion foguèt un aspècte fòrça important a l’anciana Grècia, amb claras connotacions e interèsses politics. Las doas vilas grègas mai importantas, Atenas e Esparta, bastiguèron dos sistèmas educatius fòrça desparièrs basats en los pròpris concèptes de ciutadania e societat. Ambedós sistèmas, l’”agogé” espartenca e la “paideia” atenenca, èran destinadas solament als ciutadans barons e autoctòns e venián d’instruments de participacion e d’integracion a la comunautat. Se difondiá aital la perfeccion e la noblesa personala e la bontat etica e morala: cossí ditz lo lèma “kalós kai agathós” o l’expression “kalokagathía” (polit e bon).
Aquela importància de l’ensenhament se rebat tanben en las scènas representadas en las amfòras o als mosaïcs conservats, ont podèm veire d’imatges per mostrar las activitats quotidianas de granda importància dins l’imaginàri comun grèc, e ont las practicas educativas (esportivas, musicalas, escritura…) èran fòrça representadas.
Per la vila d’Esparta, amb una comunautat teoricament uniforme, ont l’interès comun èra sus l’individual, se preteniá que los ciutadans venguèsson de soldats, amb lo dever de defendre los domenis espartencs. Doncas, l’agogé consacrava pas temps ni a l’oratòria ni a la filosofia. Encara mens a l’aprendissatge de mestièrs, pr’amor que los trabalhs agraris èran prètzfaches dels “ilotes”, una sòrta d’esclaus, e las manufacturas e los trabalhs manuals èran pels originaris de las contradas vesinas residentas a Esparta, los “periecs”, o pels estrangièrs residents.
La basa d’una longa formacion
L’entrainament militar e esportiu èra la basa d’una longa formacion, que començava als sèt ans e finalizava als trenta, amb una desconnexion e isolament dels escolans de las siás familhas, e en avent solament relacion amb d’autres escolans e amb los professors. Se refortilhava aital lo caractèr comunitari dels ciutadans, amb la pèrta dels ligams familiars temporalament. Egalament, las condicions de vida dels escolans èran fòrça duras amb l’abséncia de cap de sòrta de comoditat, en potenciant aital l’esperit de lucha e de subrevivença.
L’agogé espartenca èra obligatòria e de planificacion publica, en refortilhant aital lo sieu caractèr integrador, mas tanben uniforme. Lo caractèr public del sistèma ajudava en tot far que los espartencs foguèsson formats. En fach, la consciéncia espartenca considerava los mainatges (e tanben los adults) coma proprietat de la vila.
A Atenas, l’ensenhament combinava entrainament fisic amb mental e cultural, en formant unes ciutadans fòrça mai complets, pr’amor que se pensava que l’educacion èra un procès qu’abastava tot l’èsser uman e englobava totas las disciplinas. Èra fòrça avalorada la retorica, pr’amor que se considerava que los ciutadans devián saber s’exprimir plan en public; sustot dins una vila ont la politica èra fòrça participativa, una sòrta d’embrion de l’idèa de democracia.
La paideia atenenca utilizava per difondre la coneissença de las costums ancianas los mites, unes clars exemples aplicables a la conducha umana, e que jonhián la preséncia constanta de la religion amb la vida quotidiana grèga.
Considerada l’ensenhament coma un simbòl de distincion sociala, pr’amor qu’èra privada, solament las classas nautas podián seguir totes los estudis amb de professors particulars. Las classas baissas se conformavan amb d’estudis basics. D’un autre costat, lo sieu caractèr privat provocava una formacion diferenciada e pas uniforme pr’amor que cada professor l’orientava cap a d’objectius desparièrs. Malgrat tot, lo sistèma politic atenenc pretenguèt l’expansion de l’educacion, ni que foguèsse la mai basica, entre totes los mainats.
En lo sieu temps, l’agogé espartenca gaudiguèt de fervents defensors e partidaris coma l’escrivan e istorian Xenofont. En lo sieu tractat “La Republica dels Lacedemonis” (Esparta se trobava a la region de Lacedemònia), vantèt l’agogé, en considerar que lo procès selectiu implicit dins la duretat del sistèma, èra util per crear de vertadièrs ciutadans, e segregar entre ciutadans bons e pas bons per la foncion publica.
E en tempses mai contemporanèus, qualques regims dictatorials an pres lo modèl de l’agogé espartenca coma l’ideala, coma per exemple lo Tresen Reich alemand, que preteniá s’inspirar tanben en los principis de l’educacion espartenca de comunautat e sacrifici per los aplicar al sieu pròpri sistèma educatiu.
Ça que la, degun pòt pas dobtar que los sistèmas educatius del mond occidental actual remembran fòrça mai la paideia atenenca, amb unas coneissenças mai divèrsas, e amb una màger difusion de la liura pensada.
De còps, qualques istorians an volgut comparar ambedós sistèmas mejançant la batalha d’Aegospotami l’an 405 aC, en qué Atenas e Esparta s’afrontèron al camp de batalha e ont, amb la victòria d’Esparta, se mostrariá lo trionf del modèl espartenc sus l’atenenc.
Indubtablament, la preparacion militar e fisica dels soldats espartencs deviá èsser superior. En fach, arribavan a tota la siá formacion en se preparar per las batalhas (amb lo lèma de “jamai derrotats o renduts”) e en aquela batalha en concrèt, los espartencs s’animavan en pensant que lutavan en favor de tota Grècia contra l’expansion imperialista d’Atenas.
Mas s’analisam aquela batalha en concrèt, nos avisam que lo comportament atenenc foguèt mai semblable a l’espartenc. En aquel moment Atenas, amb una granda prepoténcia expansionista, e apiejada e segondada per una repression belica contra los sieus aliats (forçats per las pressions) de la Liga de Delos, agissiá benlèu mai d’acòrdi amb lo caractèr belic espartenc.
Del temps qu’Atenas difusava la retorica e la dialectica en questions intèrnas, en las extèrnas èra fòrça mai prèp de la guèrra. Doncas, amb aquel contèxt militar, se pòt pas dire que l’agogé èra superiora a la paideia, doncas que los principis educatius atenencs apareissián pas per enlòc en aquel cas concrèt.
Coma conclusion, la paideia atenenca e l’agogé espartenca, dos modèls educatius fòrça diferenciats e opausats, mas amb l’objectiu comun de formar de ciutadans segon la pròpria concepcion del tèrme “ciutadan” de las siás pròprias societats.
*Francesc Sangar
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
