DÈTZ ANS DERA ACADÈMIA ARANESA

Er INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (IEA – AALO) ei era maxima institucion academica e lingüistica d’Aran, damb er objectiu fonamentau dera preservacion, era normalizacion e era difusion dera lengua aranesa, en tot èster tanben era maxima autoritat ena normativa lingüistica en Catalonha. Pr’amor qu’Aran ei impensable sense era sua lengua pròpria.

Era ACADÈMIA a agut dus presidents, toti dus personalitats damb ua trajectòria immilhorabla de coneishement e de difusion dera lengua e era cultura pròpries d’Aran, eth Sr Jusèp Loís Sans, pendent es sòns prumèrs ans, enquia hè dus ans, que siguec succedit peth Sr Jèp de Montoya.

E ua data tan significativa coma es prumèrs detz ans meritaue tanben un eveniment de prumèra magnitud: era reünion ath mès naut nivèu en Vielha der IEA – AALO e era Seccion Filologica der INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). Ei ua grana hita que dues institucions d’aguesta importància s’amassen entà contrastar es problèmes comuns qu’afècten andues lengües e poder entamenar collaboracions damb un objectiu compartit: era defensa des lengües occitana e catalana.

Ua jornada istorica

Eth dia 17 de mai se debanèc ua jornada publica damb era intervencion de diuèrsi cargues publics e de membres de totes dues institucions entà mostrar eth trabalh hèt e es projèctes de futur. Pendent era recebuda e presentacion der president actuau se hec a brembar qu’er IEA – AALO ei era soleta institucion de normativizacion lingüistica damb reng d’Acadèmia en tot eth domeni dera lengua occitana atau coma era importància istorica der acte d’amassada des dues institucions, era aranesa e era catalana.

Nicolau Dols, president dera Seccion Filologica deth IEC, arregraïc a Ramon Sistac auer estat eth ligam entre andues institucions, e hec a brembar tanben era importància dera amassada, era prumèra deth IEC dehòra deth domeni lingüistic catalan, dempús dera visita que quauqui mesi endarrèr auie hèt er IEA – AALO ara sedença de Barcelona deth IEC, en tot considerar qu’er occitan (aranés) hè part tanben deth patrimòni lingüistic e culturau de Catalonha. Atau qu’eth IEC met era sua longa experiéncia de mès d’un sègle ara portada der IEA – AALO.

Àngela Cases, Conselhèra de Coneishement, en representacion deth CONSELH GENERAU D’ARAN, encoratgèc as academics a contunhar eth sòn trabalh, ena normalizacion der aranés e ena modernizacion d’aguesta normativa.

Rosa Noray, delegada de Cultura dera Generalitat en Naut Pirenèu e Aran, hec a brembar era inclusion d’Aran laguens der ensems occitan e era sua oficialitat en Catalonha (cas unic laguens dera lengua occitana) des der an 2006 damb eth nau Estatut catalan. En sòn brèu discors mencionèc era importància e eth besonh d’ua acadèmia entà potenciar era lengua pròpria d’Aran e d’ua normalizacion lingüistica deth catalan e der aranés coma patrimòni de Catalonha.

Eva Fiter, directora der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran, defenec amassades coma es des dues institucions coma mòstra dera riquesa lingüistica de Catalonha e es beneficis que pòden comportar entath catalan e er aranés. E assolidèc eth prètzhèt der IEA – AALO coma assessora des desparières administracions, es mejans de comunicacion e es centres educatius en normativa gramaticau, lexica e ortografica. Bèri uns des estudis mès ben avaloradi an estat era creacion deth listat de 3.450 toponims aranesi, incorporadi ena basa de donades der INSTITUT CARTOGRAFIC E GEOLOGIC DE CATALONHA o era recuelhuda de literatura orau d’Aran mejançant entrevistes en format audiovisuau, en tot crear un còrpus que pogue èster estudiat en prigondor, o era metuda en foncionament deth Diccionari Aranés en linha.

Un còp acabades es intervencions institucionaus, comencèc er simpòsi sus era normativizacion deth catalan e der aranés. Pendent era prumèra intervencion, Claudi Balaguer entamenèc eth sòn discors en tot mencionar bèri personatges istorics e emplaçaments que junhen catalans e occitans, coma eth rei Jaime I, Montpelhièr, Víctor Balaguer, Marselha e era plaja des Catalans,… entà contunhar de mostrar es similituds e es diferéncies entre andues lengües fraies, damb exemples concrèts dera evolucion fonetica de quauques paraules e era diuersitat de mots entà designar es madeishi concèptes laguens deth gran ensems lingüistic occitanocatalan damb totes es sues varietats dialectaus.

Referéncies as territòris fronterèrs

Era intervencion de Claudi Balaguer acabèc mès que mès damb referéncies as territòris fronterèrs entre es domenis lingüistics catalan e occitan (Fenolheda, Catalonha deth Nòrd…).

Josep Martines intervenguec en tot explicar eth projècte deth «Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana». Eth prumèr siguec publicat er an 1932, e eth projècte actuau non ei cap ua revision der anterior, senon ua adaptacion entàs besonhs des usatgèrs de diccionaris ena societat actuau, e ena modalitat digitau.

Se sage de recuélher tot eth cabau lexic dera lengua catalana, passant des 70.000 entrades actuaus ath doble, en tot incorporar vocables de totes es modalitats lingüistiques deth catalan, pr’amor que toti es parlants poguen sentir-se identificadi damb aguest «Nou Diccionari» e tanben entà hèr a conéisher paraules que sonque son emplegades en bèri endrets determinadi de tot eth domeni lingüistic, sens desbrembar vocables ara en desusatge mès qu’apareishen en tèxtes istorics. Eth «Diccionari» tanben informarà des origines e dera utilizacion des paraules. Er objectiu serie auer disponible aguest «Nou Diccionari» er an 2032, en tot coïncidir damb eth Centenari deth prumèr.

Mila Segarra parlèc sus es critèris dera lengua catalana estandard en IEC, en tot hèr a brembar qu’era lengua enes desparièrs territòris ei desparièra (ei polimòrfa) e er estandard deth catalan tanben ac auie d’èster. A compdar des ans 1980, eth IEC decidic crear un estandard orau, damb aportacions des desparières modalitats, difonut a trauès deth sistèma educatiu o des mejans de comunicacion. Er an 2019 se publiquèc es critèris definitius qu’admetien es variacions territoriaus, pro valides, en tot mantier un nivèu estandard enes comunicacions generaus entà tot eth domeni lingüistic.

Ramon Sistac expliquèc era estandarizacion deth catalan, organizada per ua comission especiau laguens dera Seccion Filologica deth IEC, damb representants de tot eth domeni lingüistic catalan. Existissen tres linhes de trabalh. Era prumèra ei er «Observatori de la Qualitat Lingüística», que hè informes coma er elaborat sus era qualitat enes bulletins meteorologics televisuaus. Era dusau ei eth «Seminari d’Estandaritzacion», damb ues jornades dedicades a tematiques concrètes. Fin finau, era tresau ei eth «Projecte ORTOÈPIA», que definís es formes corrèctes d’expression ena lengua parlada, sustot enes mejans de comunicacion, entà crear un estandard orau en catalan. Totes es iniciatiues seràn analisades e aprovades pera Seccion Filologica deth IEC, e auràn coma objectiu un «Diccionari de la Pronunciació de la Llengua Catalana».

Jusèp Loís Sans Socasau tractèc ena sua intervencion d’era normativizacion der occitan en Catalonha, en tot hèr a brembar qu’un des prètzhèts basics der IEA – AALO ei determinar es normes ortografiques e gramaticaus ena lengua escrita, mès tanben ena prononciacion e eth lexic. Era volontat de normativizar era lengua occitana proven de tempsi antics, quan ena epòca des trobadors apareisheren es prumères normatives, coma era de Ramon Vidal de Besalú, “Las Regles de Trobar” de Jofre de Foixà o “Las Leys d’Amor”.

Ena epòca de Frederic Mistral e eth Felibritge ena Provença, s’acceptèren aqueres formes classiques medievaus mès damb ua adaptacion ortografica francesa, que s’escampilhèren per tot eth domeni lingüistic occitan. Totun sorgiren opinions contràries que defenien ua ortografia aluenhada deth francés, basada enes classics medievaus e que cristallizèc ena publicacion dera “GRAMATICA OCCITANA” de Loís Alibèrt en Catalonha er an 1935, ua grana referéncia.

Eth plantejament d’unificacion entre catalan e occitan siguec refusat pes filològs catalans, coma Pompeu Fabra e Joan Coromines. De Catalonha estant, se reconeishie ua situacion de lengües bessones mès desparières, en tot contradíder es opinions d’Alibèrt. Aguest defenie era creacion dera familha occitanoromanica dera Romània, a on s’includirie catalan e occitan, mès aquerò ère ua idèa shordanta entàs estats espanhòu e francés.

Er an 1945 siguec fondat er INSTITUT D’ESTUDIS OCCITANS (IEO), seguint er exemple deth IEC, e en tot adoptar coma objectiu basic era normativizacion der occitan segontes es precèptes de Loís Alibèrt de defensa dera grafia classica. Mentretant, en Aran s’auie consolidat era grafia felibrenca, mès, damb era recuperacion der autogovèrn de Catalonha, s’impausèc ua naua ortografia e gramatica basada enes precèptes der IEO e de Loís Alibèrt.

Damb eth sistèma educatiu e es mejans de comunicacion s’assolidèc aqueth modèl de lengua, e en tot que, peth contèxte especiau aranés, evitaue es influéncies francizades, ena Occitània jos sobeiranetat francesa, se prenec solucions lingüistiques aluenhades deth catalan es mès propères ath francés.

Ei important rescatar aquera idèa de reconstituïr ua cèrta unitat dera branca occitanoromanica entà recuperar era esséncia deth catalan e der occitan e entà refermar era identitat particulara de totes dues lengües. Jusèp Loís Sans Socasau considère qu’aguesta amassada istorica entre eth IEC e er IEA – AALO pòt devier ua grana oportunitat entà assolidar aquera reconstitucion.

Era grana òbra dera Acadèmia

Mès rebrembem era istòria der IEA – AALO. Er an 2010 siguec aprovada en Parlament de Catalonha era Lei der Occitan, e quate ans dempús, ei promulgat eth decrèt que convertís era Seccion de Lengua der INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI en ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (era soleta en Catalonha dehòra de Barcelona e era soleta damb aguestes foncions damb reng d’acadèmia en tota Occitània). Er IEA – AALO manten dues linhes, era aranesa e era estandard, e aguesta situacion permet ara Acadèmia aprigondir en estudi d’Aran de manèra particular e incorporar es sòns trabalhs en gran ensems occitan.

Ei impossible enumerar tot er immens prètzhèt amiat a tèrme per IEA – AALO pendent es darrèri dètz ans, mès en aguest article ne mencionaram quauqui uns des mès importants, en tot començar per objectiu basic dera normativizacion der aranés, mejançant era publicacion dera “GRAMATICA DER ARANÉS”, damb libres especializadi coma “ES VÈRBS EN ARANÉS” o eth “DICCIONARI DER ARANÉS” atau coma es tematics (sus espòrts d’iuèrn, tecnologies dera informacion e un de futur dedicat a tèrmes juridics). Plan importanta tanben a estat era publicacion de diccionaris bilingües damb eth catalan, eth castelhan e eth portugués.

Jos era premissa qu’ua lengua ei ua entitat viua e ei de toti, er IEA – AALO manten eth compromís d’actualizar es sòns trabalhs damb era incorporacion de naui vocables as sòns estudis. E damb era incorporacion progressiva en accès en linha de toti aguesti libres entà poder universalizar era sua consulta, atau coma deth còrpus textuau informatizat destinat a toti aqueri que volguen aprigondir en estudi deth lexic aranés. Ua seria de pòdcasts informaràn tanben de tot aguest procès de normativizacion

Ua auta des hites der IEA – AALO a estat era publicacion de diuèrses colleccions de libres de divulgacion e recèrca, classics aranesi e era revirada ar aranés de classics dera literatura universau (era colleccion Antòni Nogués), en tot configurar ua interessanta bibliotèca. Ei remercable er actuau estudi e futura publicacion d’“ERA PIRENEIDO”, ua grana epopèia escrita per Bernat Sarrieu.

En tot contunhar en encastre bibliografic, er IEA – AALO aqueric era BIBLIOTÈCA DERA SCOLO DERAS PIRINEOS, un gran hons de mès de dues mil òbres sus tot eth domeni occitan, qu’a estat inventariat e ei disponible entàs interessadi ena sua consulta.

Mès un pòble tanben lo configure era sua istòria, e era Acadèmia a entamenat ua colleccion damb eth títol d'”ISTÒRIA D’ARAN”, es volums dera quau analisen, de toti es punts de vista, era istòria deth territòri aranés. Ua òbra dirigida per istorian Josep Maria Canabal e eth madeish president dera Acadèmia, Jèp de Montoya.

Er IEA – AALO afronte eth futur damb optimisme e damb era volontat de contunhar desvolopant es sues foncions, mès en tot adaptar-se tostemp as naui tempsi e as cambis sociaus e tecnologics, mantient era sedença en Vielha coma centre de consulta, divulgacion, estudi… mès en tot incrementar era sua preséncia sociau e es sues relacions damb d’autes institucions similares. En aguest sentit, aguesta reünion damb eth IEC deth dia 17 de mai en Vielha a estat ua hita istorica.

Un article de Francesc Sangar

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Damb era collaboracion d’Agustí Farran

Des de Sapiéncia volèm arregrair era cession des fotografies e era informacion balhada pera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana-Institut d’Estudis Aranesi.