LA NEISSENÇA DE L’ART

Christian Andreu
0
Los libres d’istòria e d’istòria de l’art nos ensenhan que l’art nasquèt fa aperaquí 30 000 ans dins las balmas occitanas, bascas e espanhòlas. Fins a uèi lo recòrd mai ancian europèu l’aviá la balma occitana de las Caus, mas aquò es pas autra causa que lo reflèxe de l’etnocentrisme europèu. Ongan meteis s’es descobèrt […]

UA NAUA EDAT, ER ANTROPOCÈN

Christian Andreu
0
Era revista Science a publicat un article que confirme qu’era edat der olocèn- era epòca qu’auem coneguda enquia ara – a cambiat en 1950 e que dempús aguest an viuem en ua naua edat: er antropocèn. Er article ei signat per mès de 20 scientifics de tota era planeta. Diden qu’en eth mon i an […]

ADEU A FRESHCAT

Christian Andreu
0
ADEU A FRESHCAT Després d’unes setmanes sense publicar Freshcat confirma que no pot continuar a causa de diferències en la línia editorial. Han estat uns mesos apassionants amb vosaltres com a lectors en un sector que és ben viu i que potser veurem reforçat amb algun nou mitjà que reculli el nostre llegat. Des d’aquí […]

LA MORRA: JÒC TRADICIONAL OCCITAN

Christian Andreu
-3
La morra es un jòc fòrça ancian que s’a totjorn practicat als païses de la mediterranèa. Es un jòc que s’es fach tradicion en tot arribar fins a l’actualitat, e que se practica en tota Occitània, lo Comtat de Niça, la Provença, Còsta d’Azur, Alps maritims, Corsega, Euskal Herria, Catalonha, Aragon, Grècia, Croàcia, Eslovènia e […]

COSSÍ LOS ROBÒTS CAMBIARÀN L’ISTÒRIA DE L’UMANITAT

Christian Andreu
0
Un robòt es un agent mecanic o virtual artificial qu’utiliza normalament una maquina electro-magnetica dirigida per un programa d’ordinator o circuits electronics. Pòdon èsser autonòms o semi-autonòms. N’i a amb forma umanoïde e tanben d’industrials, medicinals o militars. Tanben i a nano-robòts e tanben drones. L’intelligéncia artificiala es la soleta causa que loas fa comuns […]

LO SACATGE DE L’AFRICA

Christian Andreu
0
Las entrepresas an d’aver limits ? Glencore es una entrepresa soïssa que tributa fòrça pauc al parçan ont se tròba fisicament mas a de minas en Zambia, un país african ont los sieus abitants vivon amb mens d’un dolar al jorn. Aqui se tròban las tresenas minas de coure mai grandas de la planeta. Lo […]