Home GEOGRAFIA ERA SEQUÈRA D’AMAZONAS , FÒRÇA GRÈVA
ERA SEQUÈRA D’AMAZONAS , FÒRÇA GRÈVA
0

ERA SEQUÈRA D’AMAZONAS , FÒRÇA GRÈVA

0

Es nivèus des arrius dera bacina der Amazonas an arribat ath sòn punt mès baish e segontes eth Servici Geologic de Brasiu an arribat a unn recòrd jamès enregistrat abans. Arrius coma Madeira an baishat mès de 48 cm ena ciutat de Porto Velho e açò vò díder que ja an baishat mès de 3,32 mètres des de hè setmanes.

Er arriu Solimões tanben arribèc ath sòn punt mès baish en Tabatinga, ena termièra damb Colómbia. Segontes era agéncia Cemaden, aguesta shuguèra d’enguan qu’ei era mès grana e intensa que Brasiu jamès visquec. E çò qu’encara ei pejor ei qu’era sason seca – que va de junh a seteme – encara non ei acabada.

Un futur fòrça delicat

Tarciso Leao/CC.

Segontes mès d’un expèrt, era situacion ei tan dramatica que sembla que non i aurà cap recuperacion der medi ambient en Brasiu es pròplèus mesi, e mens encara en aguesta region. E açò poirie condicionar e fòrça era biodiversitat der Amazonas. Totun, cap cercaire podec confirmar qu’era sequèra actuau auie coma causa principau eth cambiament climatic mondiau.

Sigue com sigue, era conca der Amazonas recebec fòrça mens aigua des de hè mesi  e mens encara entre es mesi de junh e deseme. Ath delà d’açò, es temperatures son ara fòrça mès nautes que hè sonque bères ues annades. E açò provòque ua evaporacion dera aigua fòrça mès nauta, çò que tanben empedís qu’aguesta arribe as plantes e ath solèr dera region.

Mès en 2023 era bacina der Amazònes ja auie patit era sequèra mès grèu que i auec en aquera region des darrères 45 annades. E bèri uns cercaires ja comencen a díder qu’açò sonque pòt auer coma causa eth cambiament climatic. Ath delà d’açò, El Niño se dirigic vèrs er Amazonas en 2023 e provoquèc ua region fòrça mès seca pendent era sason d’estiu. El Niño se n’anèc, mès era sequèra contunhèc.

Un aute factor que provòque ua grana shuguèra qu’ei era desforestacion, pr’amor que gaireben un cincau dera sèuva amazonica siguec talhada es darrères 50 annades entà auer mès espaci entara agricultura.

Es arbes ajuden a empedir ua mès grana resisténcia contra era sequèra e tanben ajuden a auer mès pluèja, pr’amor d’un aire fòrça mès umit. E sens arbes era region der Amazonas ei fòrça mès delicada.

Pr’açò eth president de Brasiu, Luiz Inácio Lula da Silva, demanèc era fin dera desforestacion totau en Brasiu en 2030 se se vò sauvar era region e eth país. Mès era sequèra venguec mès grana encara pr’amor des huecs, que provòquen ath torn, encara mès desforestacion.

Aué es nivèus dera aigua en es principaus arrius dera region d’Amazonas son tan baishi que i a lòcs on es abitants ja non pòden navegar mès. E açò tanben provòque era incomunicacion sociau. Segontes era agéncia Cemaden, era setmana passada ja i auie mès de 100 pòbles que no auien vist era pluèja pendent es darrèrs 150 dies.

Es abitants dera ciutat de Manacapuru, per exemple, en er arribatge der Solimões, confirmèren que ja i auien lutes entre es vesins entà auer aigua o minjar ena ciutat. « Auien deishat eth vaishèth ager en er arriu e aué ja non i a aigua, çò diguec eth pescador Josué Oliveira. E ara ja non podem pescar mès.Com se pòt víuer atau ?« .

Era Redaccion

Fotografia principau: Danielle Pereira/CC

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.