Durant e aprés la pandemia, de detzenats d’espècias mamifèras e ausèths gausèn entrar dens hèra vilas e Gasconha n’estó pas nada excepcion. Despuish ençà, sanglièrs, vops e ratascauvas que gausan entrar de mei en mei en vilas, en çò que los cercaires comènçan dejà a conéisher coma la navèra conquista animau de las vilas.
La situacion comènça a vàder generau pas solament au territòri occitan, mes tanben en tota França Metropolitana. En vilas coma Le Havre, las vops ajudan los umans a controlar la populacion de mirguetas e arrats de la region. Aquò confirmaré que las vilas uei tornan a auherir a la fauna sauvatja un refugi. E aquò que va plan entà la biodiversitat.
Atau, e drin a drin, divèrsas espècias mamifèras e ausèths que tornan a vàder de mei en mei comuns au paisatge urban drin pertot. Que i a gahús, vops, cicnes, lòiras, sanglièrs, que son de mei en mei pròches de nostas vilas e enténer lo crit d’ua d’aqueras espècias que comença de vàder un fenomèn pas rare.
Animaus que jamie se hasón enlà
Que disen los cercaires que son animaus que jamei se hasón enlà, que tostemps èran acerà. Mes que la pandemia provoquè ua tornada a la vila pr’amor que i avèva pas nat uman en carrèras. Abans ne’s podèvan pas véder despuish l’ostau. Despuish la pandemia lo fenomèn comènça a vàder comun. E la conquista n’ei pas solament de vilas mejanas o petitas mes tanben de granas vilas coma París.
En mei d’aquò, los etològs confirman que l’usatge generau de pesticidas tanben entrainè l’arribada de daubuas espècias a las vilas, pr’amor qu’acerà, on i demoran umans, n’i a pas nat poison entà los tuar. La desforestacion, la destruccion de l’environament, que son tanben causas que pòden explicar aqueth fenomèn. Pr’amor que la vila comença d’estar un refugi per fòrça espècias animaus. Solament a la vila de Lion que i a dejà mei de 10.000 parroquetas de Kramer. La soa origina qu’ei l’aeropòrt d’Orly. Acerà, pendent la decada de 1970, que huejón divèrs especimèns. Uei dejà n’i a drin pertot ; en París, en Nantas, en Lilla, en Bordèu o enqüèra en Lion.
Per contra, lo cemetèri de Peir-Lachaise, en París, que confirmè la neishença de 8 petitas vops l’annada passada. Que n’estó dejà vist mantun individú en 2020. Dilhèu i èran acerà despuish tostemps, mes qu’ei solament adara que l’espècia umana los descobrí. E dilhèu n’i aurà mei pr’amor que las vops pateishen ua fauta de neuritud generau. En vilas coma París, la comuna ne’us ataquè pas, e adara son un gigantesc aliat contra los rats.
Espècias coma lo faucon pelegrin èra de cap a patir l’extincion pendent la decada de 1960, pr’amor de l’usatge de pesticidas. Au nòrd de l’estat francés, los darrèrs especimèns qu’estón vists dens la decada de 1940. Puish los pesticidas estón defenduts, e adara, que pòden tornar, drin a drin a las vilas.
Qu’aiman hèra edificis plan hauts. En París que demoran a mei de 130 mètres de hautor. Que son la paur deus colombs de la vila. En Lion, la Glèisa de Nòsta Dauna qu’ei un beròi refugi. Aquò que’s debana tot parièr au pòrt de Bassens, en Bordèu.
Las ratascauvas son quiroptères, e la majoritat d’espècias que’s neureishen deus insèctes. En petitas e mejanas vilas gasconas que n’i a plan, en Gasconha, mes tanben en Provença o enqüèra en Lemosin. Car la soa expansion qu’ei un fenomèn generau en tot Occitània e tota França. Que demoran en edificis, en tunèls, e en traucs deus arbos. Espècias coma la pipistrela comuna solament hèn 5 centimètres de longor. Mes que son cada nueit en tot caçar mosquits.
Daubuas espècias pòden estar examinadas hòrt mei facilament; enter abriu e julhèt que’s pòden véder plan papilhons, enter abriu e aost martinèts negres. Pendent tota l’annada abelhas… Çò que demòstra, maugrat los umans, que nosauts tots podem víver amassa, en la natura, mes tanben en las vilas. E que’us cau deishar un còp de mei, pr’amor que lo dret a víver ei parièr entà tots, entaus umans e tanben entà las plantas e los animaus.
La Redaccion
Aquesta cronica sus Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/natura-la-conquista-animau-de-las-vilas?in=radio-pais/sets/natura
