ER UNIVÈRS (18): UA SUPERNÒVA
Hè sonque un shinhau mès de trenta annades, en 1987, en Chile, qu’es scientifics descorbiren ua supernòva. Era umanitat non auie guardat cap supernòva des dera annada 1604 – e açò vò díder que non siguec observada damb un telescòpi pr’amor qu’aguest siguec creat en 1609 -. Siguec ua data istorica entara astronomia de toti […]
DE FOTOSINTÈSI SENS DE LUTZ
De cercaires trobèron una manièra nòva de crear de noiridura vegetala sens usar de lutz solara en tot utilizar de fotosintèsi artificiala. Aquesta tecnologia es basada en un procés electrocatalitic e convertís de dioxid de carbòni e d’electricitat a mai d’aiga en acetat. D’organismes que produsison de noiridura, coma las plantas, consumison tanben aquel acetat […]
LOS OCCITANS EN LEVANT (2)
L’istòria dels occitans en Levant foguèt pas totjorn una capitada. Pas totes poguèren conquistar de vilas e territòris coma o faguèt Raimond IV de Tolosa – que creèt lo Comtat de Tripòl e que durèt prèp de dos cents ans -.Los aquitans tanben i anèron. E avián coma cap un dels nòbles mai coneguts – […]
ER UNIVÈRS (21) : ES COMETES
Estudiar e analizar era matèria des cometes ei fòrça important pr’amor que bèri cercaires afirmen que son hèti d’ua matèria tan vielha com eth nòste sistèma planetari, çò ei apuprètz 4,6 miliards d’annades. Pr’açò madeish, e maugrat que i pòt auer tòques mès importantes entara sapiéncia dera umanitat, son de mès en mès estudiades. Era […]