GEOGRAFIA

LA MAR E SA COLOR

Christian Andreu
0
Que disen los cercaires que la color de la mar ei en tot cambiar. Qué vad de mei en mei verda. Se ei atau, que’ns cau demandar e perqué ? Segon mei d’un estudi, aquò qu’auré coma causa la creishença deu fitoplancton de la planeta, que creish de mei en mei pr’amor de mei e […]
Read more
ASTROFISICA

MENS DE CO2, MAI DE VIDA

Christian Andreu
0
Un estudi publicat dins lo numeric Nature Astronomy, afirma que mens de concentracion atmosferica de CO2 pòt entraïnar la preséncia d’aiga sus una planeta e doncas pòt voler dire qu’i poiriá aver de vida. Aquò seriá una ipotèsi que se pòt jónher als desparièrs metòdes emplegats uèi per assajar de conéisser s’una planeta pòt aver […]
Read more
GEOGRAFIA

L’ESPANDIDA DE LAS LIANAS

Christian Andreu
0
Lo cambiament climatic que comença de provocar tanben de pregonds cambiaments en la flora de la planeta. De recents estudis que demòstran qu’un certan tipe de plantas comencen de’s difusar mei e mei pr’amor de las màgers temperaturas actuaus. E la tendéncia qu’ei qu’acabaràn entà envadir tot lo bòsc que i a en de país […]
Read more
DIVÈRSES

FAUNA OCEANIANA (7): L’ORNITORRINC

Christian Andreu
0
Se l’equidna es un mamifèr extraordinàri mai o es encara l’ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus), un mamifèr aqüatic que sonque pòt èsser trobat prèp de rius e flumes del continent australian e l’illa pròcha de Tasmania. Amnb l’equidna, es lo sol animal viu que demòra a la planeta de la familha dels ornitorrinquids e lo genre Ornithorhynchus. […]
Read more
DIVÈRSES

ES ARRIBADA LA SINDRÒME D’HIKIKOMORI

Christian Andreu
0
Es arribada en Euròpa una nòva malautiá que poiriá començar  d’èsser mai comuna en los europèus. Es la sindròme d’Hikikomori que consistís a demorar a l’ostal e causir de ne sortir pas jamai. La sindròme apareguèt en Japon pendent los ans 1990 e la patisson uèi mai d’1 milion de japoneses. La sindròme es estada […]
Read more
LINGÜISTICA

DÈTZ ANS DERA ACADÈMIA ARANESA

Christian Andreu
0
Er INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (IEA – AALO) ei era maxima institucion academica e lingüistica d’Aran, damb er objectiu fonamentau dera preservacion, era normalizacion e era difusion dera lengua aranesa, en tot èster tanben era maxima autoritat ena normativa lingüistica en Catalonha. Pr’amor qu’Aran ei impensable sense era sua lengua […]
Read more
LINGÜISTICA

DIA DER ASSOCIACIONISME CULTURAU: ETH CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS

Christian Andreu
0
Damb motiu deth Dia der Associacionisme Culturau, parlam damb eth CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS (CERib), ua entitat dedicada ar estudi, era recèrca e era conservacion dera istòria, deth patrimòni e dera natura laguens dera Ribagòrça e era Terreta, en Palhars Jusan. Parlam damb CARLES BARRULL, tecnic der INSTITUT RAMON MUNTANER, secretari deth CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS e […]
Read more
ISTÒRIA

MOSSÈN JUSÈP CONDÒ ENA PREMSA CATALANA

Christian Andreu
0
Eth gran poèta aranés publiquèc abituaument es sues creacions literàries ena premsa dera epòca, coma ua manèra de hèr a conéisher era sua òbra, fòrça includida ena tradicion romantica deth sègle XIX. Tres sigueren es publicacions a on Mn Condò publiquèc basicament era sua produccion en lengua catalana, damb ortografia prefabriana. Parlam des revistes “L’Atlàntida”, […]
Read more
PALEONTOLOGIA

LO PERMIAN ALS PIRENÈUS

Christian Andreu
0
Un nòu estudi publicat al numeric Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology es estat tornamai signat per de cercaires de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ont son descriches los cambiaments de la fauna e la flòra que i aguèron ara fa entre 290 e 270 milions d’ans, al parçan catalan del Berguedan. Los depaus mòstran un cambiament tre […]
Read more
Close