Qui bastiguèt las primièras vilas pendent lo Neolitic ? Ja entre los ans 12 000 e 45 000 abans lo Crist trapam las primièras evidéncias d’urbanisme. Mas d’en primièr cal saber çò qu’es una vila. Encara uèi, los cercaires son pas d’acòrdi a l’ora de definir çò que foguèt una vila pendent l’Antiquitat. En 1966, foguèt […]
Ara los cercaires vòlon descobrir cossí foncionava realament lo cervèl d’un dinosaure. Mai encara un dinosaure coma T. rex. Qué foguèt dich fins ara d’aquel tarrible predator del Cretacèu? Una còla internacionala de paleontològs, sciéncias de la conducha e neurobiologia estudièron la mesura e estructura del cervèl de divèrses dinosaures dont T. rex. L’intelligéncia de […]
Fin finau, siguec trapat un cran entièr d’audèth dera epòca des dinosaures. Eth descorbiment qu’ei extraordinàri pr’amor qu’enquia ara non siguec jamès trapat un fossil coma aqueth. E eth sòn descorbiment provocarà, de segur, un cambi ena vision qu’auem sus aquera epòca preïstorica. Atau, es paleontològs confirmèren qu’eth descorbiment ei unic pr’amor que poirie cambiar […]
Un nòu estudi revelèt que los guerrièrs germanics utilizavan d’estimulants fa 2.000 ans per véncer la paur pendent la guèrra contra Roma. Èran utilizats pendent de rituals amb d’estimulants naturals per crear una estrategia unica per véncer la paur e poder aital luchar contra l’Empèri Roman. L’estudi foguèt publicat al numeric Praehistorische Zeitschrift e confirmèt […]
L’efièch Mandela es un dels fenomèns mai curioses de la memòria collectiva. Lo tèrme foguèt creat per la blogaira Fiona Broome en 2009, e descriu l’experiéncia estonanta de remembrar eveniments diferentament de çò que se passèron realament, mas amb una estranhesa: aqueles remembres falses son partejats per de personas multiplas. Nelson mandela es remembrat en […]
Una nòva descobèrta torna escriure l’Istòria: las pinturas rupèstras mai ancianas del Mond son dins l’estat espanhòl e èran òbra de neandertalians fa 66 000 ans. Una descobèrta dins la cauna de Maltravieso demòstra que los neandertalians, e pas Homo sapiens, foguèron los primièrs artistas en Euròpa fa mai de 66 000 ans. Aquò es […]
Francesc Sangar.-. Quina monarca foguèt considerada coma “la mairegranda” d’Euròpa? La Reina Victòria d’Anglatèrra. E perqué? Pr’amor que la siuena granda descendéncia (nòu filhs) arribèt a la majoritat dels tròns europèus mejançant de matrimònis amb d’autres linhatges monarquics, abitualament a travèrs dels sieus felens. Aqueles maridatges èran utilizats per establir d’alianças diplomaticas amb los autres […]
Era Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana – Institut d’Estudis Aranesi (AALO – IEA) contunhe damb eth sòn objectiu dera preservacion, era difusion e er ensenhament dera lengua e era cultura pròpries d’Aran. Cada an son publicades diuèrses òbres, qu’artenhen tota sòrta de genres literaris e d’assag, entà demostrar an darrèr d’an, era totau validitat der […]
A Euròpa son nascudas de lengas parladas als cinc continents, mas tanben d’autras que patisson de situacions complicadas e quitament son menaçadas las siuenas subrevivenças. Amb la tòca de defendre las nomenadas “lengas minorizadas” l’an 1992 lo Conselh d’Euròpa promulguèt la Carta Europèa de las Lengas Minoritàrias e Regionalas coma una declaracion de principis en la […]
Quin poirie èster eth descorbiment mès important d’aguest sègle XXIau ? Segontes fòrça scientifics, com Avi Loeb, dera Universitat d’Harvard, serie poder trapar ua teoria qu’unifiquèsse era relativitat generau d’Einstein e era dera mecanica quantica. Solament atau, çò diden es cercaires, se poirie explicar ben ce com fonciona er Univèrs. Quan Albert Einstein sajèt d’unificar […]