DE BANAS DE RINOCÈROS RADIOACTIVAS

Christian Andreu
0
La sciéncia ven de descobrir un nòu metòde per salvar los rinocèros africans que patisson un òrre chaple dels braconaires. La bana del rinocèros es d’efièch totjorn raubada pels braconaires tanlèu aucit l’animal. Segon la medecina tradicionala chinesa, la bana auriá de proprietats terapeuticas. E pr’amor d’aquò aqueles mamifèrs son tuats e caçats. Fa gaire, […]

ETH CERN MESURA ERA MASSA DETH BOSON W

Christian Andreu
0
Entà estudiar ben es efectes des bucles quantics des particules virtuaus, era fisica vò ara analisar ben era massa des bosons Z e W. Era dusau particula non siguec encara ben mesurada. Mès eth CERN usèc ua naua tecnica entà poder he’c ben. Atau, e tostemps laguens eth modèl estandard, era massa deth boson W […]

ERA INTELLIGÉNCIA DE T. REX  

Christian Andreu
0
Ua còla de cercaires, estudièc un aute còp es mesures e era estructura deth cervèth de diuèrsi dinosaures, tanben de T. Rex. Es resultes der estudi confirmen qu’aguest dinosaure auie era intelligéncia mesalèu d’un reptil e non d’ua mona, com auien afirmat diuèrsi estudis recents. En un estudi hèt en 2023 era neurològa Suzana Herculano-Houzel […]

ERA TÈRRA AUEC UN SISTÈMA D’ANÈTHS HÈ SONQUE 466 MILIONS D’ANNADES

Christian Andreu
0
Un nau estudi descorbic qu’era nòsta planeta uec un sistèma d’anèths non he guaire, hè sonque 466 milions d’annades. Un metòr s’aurie trincat quan passaue ath torn dera Tèrra en aquera epòca e aurie deishat diuèrsi anèths d’arròques ath torn dera planeta blua. Açò aurie passat pendent er Ordovician, segontes un estudi dera Universitat de […]

FAUNA OCEANIANA (21): LO DIABLE DE TASMANIA

Christian Andreu
0
Se lo dessenh animat lo faguèt celèbre dempuèi 1950 a tota la planeta, uèi es una espècia qu’encara provòca de paur demest fòrça abitants de l’illa australiana de Tasmania. Es lo conegut Diable de Tasmania (Sarcophilus harrisii) qu’es estat caçat pendent de sègles pr’amor de la sieuna carn e qu’uèi lo jorn e pr’amor d’una […]

UN MONDE DE VÈRMIS

Christian Andreu
0

COSSÍ SERÀ LA NÒVA ESTACION ESPACIALA LUNARA

Christian Andreu
0
Pauc de temps après que se foguèt conegut cossí seriá destrucha l’ISS (l’Estacion Espaciala Internacionala, segon la siá sigla en anglés), la NASA lancèt un vidèo per explicar cossí seriá la futura estacion espaciala lunara, tanben coneguda amb lo nom de Lunar Gateway (“Pòrta Lunara”). Una estacion que serà ja en orbita a l’entorn de […]

UN OCEAN DE CORALH

Christian Andreu
0
La majoritat de nosautres cresèm saber çò qu’es lo coralh. Mas o sabèm de verai ? Quants de nosautres es pas segur a l’ora de dire qu’es un animal o una planta ? E qu’es un dels èsser vius pus importants als ecosistèmas marins ? Uèi i a al mond mai de 5.000 espècias desparièras […]

UN MONDE DE VÈRMIS

Christian Andreu
0

ERA SEQUÈRA D’AMAZONAS , FÒRÇA GRÈVA

Christian Andreu
0
Es nivèus des arrius dera bacina der Amazonas an arribat ath sòn punt mès baish e segontes eth Servici Geologic de Brasiu an arribat a unn recòrd jamès enregistrat abans. Arrius coma Madeira an baishat mès de 48 cm ena ciutat de Porto Velho e açò vò díder que ja an baishat mès de 3,32 […]

LA NAISSENÇA DEL TORNEG DE WIMBLEDON

Christian Andreu
0
En fòrça ocasions, associam gaireben totjorn una paraula amb d’autra, cossí succedís abitualamant amb Wimbledon e lo tennis. Quand nosautres pensam en aquel espòrt de la raqueta, lo nòm d’aquel torneg sorgís espontanèament. Lo tennis seriá pas cossí es a l’ora d’ara, se aguèsse pas existit Wimbledon. Coma la majoritat de las causas grandas d’aquel […]

ETH LINX IBERIC TORNARÀ A CATALONHA LÈU

Christian Andreu
0
Eth linx iberic, tanben coneishut damb eth nòm de lop cervièr, poderie tornar lèu lèu a Catalonha, segontes çò que didec era Secretaria de Transicion Ecologica dera Generalitat de Catalonha. Ua des rasons entà lo reintrodusir un aute còp en aguest país ei que cau redusir era populacion de conilhs que i a aué. Tanben […]