De notar l’estil Art deco, coma lo «Gloria Mansions», carriera de França, amb de colors. I es la tecnica dals betums colorits, lo color es alora pilhat dins massa. Aquel gaubi permete 40 ans de duraia còntra 10-15 ans amb de pintura de susfàcia per refrescar en faciaia. I es una part bòna de mosaïcas. Lo Forum, Palaci de la Mediterreanèa sus la passeaia dals angleses èran colorits. Se sap gaire vist qu’aüra son blancs.
Enfin, d’autres estils arquitecturals per los bastiments publics. Citam la Gara de Niça, qu’es bastir per semblar al tip de vila de Napoleon III a Biàrritz, de pseudo Loís XIII.
O tanben la Prefectura, l’ancian Palaci sarde, que i son ajustaias de colonas en faciaia per far exotic en repilhat l’estil dal Palaci francés de la colonia francesa en ĺndia a Pondicherry.
Enfin, lo licèu Massena, classat despí mars dal 2018, amb las frisas sota las teulissas coma aquelas fachas per las maisons pichonas dals particulars, repilhat per las vilas dals ivernants. Lo rapòrt entre arquitectura dals rics e aquela de la populacion permanenta existe totun.
Se ve amb los accessòris ajustats. Se los Bow-window, torrelas avançaias, òrts d’ivèrn cubèrts èran emplegats dins l’arquitectura dals rics, una Revolucion dal rapòrt al solèlh amb l’arribaia dals americans en los 1914-18 qu’èran en repaus aicí, ve lo desvelopament dals “barcons filants”. E es aicí que se ve l’arquitectura dals imòbles recents, dins las annaias seguentas. La mòda dals “barcons filants” se retròba fins a aüra coma un modèl quasi generalizat.
Per la reconoissença
Un camin per la candidatura de Niça a l’UNESCO, per la reconoissença de l’arquitectura de Riviera de Niça, patrimòni mondial.
Après las 2 Guerras mondialas, l’UNESCO vòl l’idea d’unitat dins la cultura mondiala. Dèu respònder a las questions siguentas. Que transcende la valor nacionala, qu’a una dimension d’interés per l’umanitat?
L’objectiu, es de reconóisser e protegir un sit o un sector. Aüra, un milierat de sites: sites urbans e culturals existon. Un site dèu èstre un testimòni de l’evolucion de l’umanitat, e testimòni escambi cultural.
Per la ciutat de Niça, arquitecturalament i es lo rebat de la tension entre la Niça cosmopolita e la Niça niçarda. Niça delai Palhon e Niça vielha. Niça es pioniera dins l’istòria dal torisme e dins lo desvelopament d’un «cèrt torisme».
França depausa lo dorsier per Niça en faguent un dorsier davans l’UNESCO en totplen d’etapas. Lo drech dal patrimòni es important de recensar: «Monument istoric» per tal bastiment, «proteccions de zòna» (cf. Malraux) d’un quartier en general.
Lo Servici dal Ministèri de la Cultura deu trabalhar amb lo Servici de l’Urbanisme de Niça per de modificacion de perimètre, eça. per arribar d’aver un plan de gestion amb un dorsier fach per presentar a l’UNESCO. La respòsta serà estiu dal 2021.
Aüra se parla mai de Riviera (Allianz Riviera, Polygone Riviera…) e sembla que lo tèrm sigue remotivat per pilhar mai d’ample qu’aquel de Còsta d’Azur.
Tant que i sigue tanben una plaça per los òmes de lenga nòstra qu’an bastit, transformat e viscut dins aquel espaci. Es d’augurar per parlar dals òmes que fa l’umanitat!
Article de Laurenç Revèst*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
