<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Artica &#8211; Sapiéncia.eu</title>
	<atom:link href="https://sapiencia.eu/tag/artica/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://sapiencia.eu</link>
	<description></description>
	<lastBuildDate>Wed, 26 Aug 2020 18:53:51 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	

<image>
	<url>https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2016/04/cropped-ico1-32x32.png</url>
	<title>Artica &#8211; Sapiéncia.eu</title>
	<link>https://sapiencia.eu</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>DE MAI EN MAI AIGA CAUDA JOS L’ARTIC</title>
		<link>https://sapiencia.eu/de-mai-en-mai-aiga-cauda-jos-lartic/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Christian Andreu]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 26 Aug 2020 18:52:54 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[GEOGRAFIA]]></category>
		<category><![CDATA[Aiga]]></category>
		<category><![CDATA[Artic]]></category>
		<category><![CDATA[Artica]]></category>
		<category><![CDATA[Glaç]]></category>
		<category><![CDATA[Lengadocian]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://sapiencia.eu/?p=17222</guid>

					<description><![CDATA[Lo darrièr mes de març, los tripulants del vaissèl trencaglaç alemand Polarstern pogueren espepissar plan cossí se trincava tot lo glaç dels glacièrs que i aviá al torn del vaissèl a la mar artica, setmanas abans de çò que se podiá esperar. Val a dire que lo glaç de la mar artica es uèi de [&#8230;]]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Lo darrièr mes de març, los tripulants del vaissèl trencaglaç alemand <a href="https://mosaic-expedition.org/"><em>Polarstern</em></a> pogueren espepissar plan cossí se trincava tot lo glaç dels glacièrs que i aviá al torn del vaissèl a la mar artica, setmanas abans de çò que se podiá esperar. Val a dire que lo glaç de la mar artica es uèi de mens en mens abitual e qu’ongan poiriá far un nòu recòrd minimal. En 1980 cobrián la mitat de l’airal e son volum arribava al 75% del meteis. Ara los scientifics ja predison que en 2035 la mar artica poiriá èsser totalament liura de glaç.</p>
<p style="text-align: justify;">Mas çò qu’an descobèrt ara los cercaires, a mai d’una atmosfèra fòrça mai cauda, es qu’aquela es pas la soleta causa de la situacion uèi del glaç a la mar <a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Artic">Artica</a>. I a de mai en mai corrents marins e onas que trincan lo glaç. E un estudi publicat fa gaire foguèt confirmat qu’al còr d’aquela mar la temperatura es mai e mai nauta e doncas, l’aiga tanben.</p>
<figure id="attachment_17226" aria-describedby="caption-attachment-17226" style="width: 398px" class="wp-caption alignright"><a href="https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4.jpg"><img fetchpriority="high" decoding="async" class="wp-image-17226" src="https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4-300x200.jpg" alt="" width="398" height="265" srcset="https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4-300x200.jpg 300w, https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4-250x165.jpg 250w, https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4-390x260.jpg 390w, https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4-103x68.jpg 103w, https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2020/08/artic-4.jpg 500w" sizes="(max-width: 398px) 100vw, 398px" /></a><figcaption id="caption-attachment-17226" class="wp-caption-text">Segon un estudi recent al còr d’aquela mar la temperatura es mai e mai nauta e doncas, l’aiga tanben.</figcaption></figure>
<p style="text-align: justify;"><strong>D&#8217;aiga de mai en  mai cauda </strong></p>
<p style="text-align: justify;">Amb mens glaç i a mai aiga que chuca mai energia dels Solelh  e aquò entraïna d’aiga mai cauda. Aquela aiga fugís vèrs çò de mai prigond d’aquela mar e provòca una prefondetat mai e mai cauda. Divèrses estudis realizats a l’èst d’aquel ocean e publicats ongan confirmèron que i a ja un airal d’aiga cauda a mai de 150 mètres de prigondor que marchèt fa gaire fins a èsser a sonque 80 mètres de la superfícia. “Aquò  vòl dire que tot serà mai rapid, çò diguèt Igor Polyakov, cercaire de l’<a href="https://www.uaf.edu/uaf/">Universitat d’Alaska</a> a Fairbanks. A nivèl regional aquò serà la clau per trincar, fin finala, la rèsta de glaç que demòra en aquela mar”.</p>
<p style="text-align: justify;">Es un procés nomentat <em>atlantificacion</em> e que ja foguèt trapat a la mar de Barents e lo nòrd noruec. E los scientifics creson que lo fenomèn se farà mai e mai grand. Es per aquò que lo vaissèl scientific <em>Polarstern</em> foguèt enviat a la mar artica. Cal veire se lo fenomèn es mai prigond o pas. Mas lo cas de l’espepissament dels cercaires d’aquel vaissèl es pas unic. Tanben los satellits o agachèron plan dempuèi fa 20 annadas: l’aiga de la <a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Ocean_Artic">mar artica</a> es de mai en mai cauda jos la superfícia e aquò provocarà, fin finala, la fin del glaç en aquela mar.</p>
<p>La Redaccion</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
