Home DIVÈRSES LAS INONDACIONS VENENTAS
LAS INONDACIONS VENENTAS
0

LAS INONDACIONS VENENTAS

0

Cinc de las pus grandas vilas dels Estats Units son ja a mand de l’alestir per d’aigats venents que poirián patir pr’amor del cambiament environamental actual. Per ansin, Miami, Nòva York, Nòva Orleans, Tampa e Boston an plusors plans per assajar d’empedir de catastròfas naturalas per inondacion que poirián arribar lèu.

En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars.

Miami seriá una d’aquelas vilas que lors abitants ja votèron fa gaire de se preparar per la lucha contra lo cambiament climatic actual que lo patís la nòstra planeta. Foguèron los quites abitants de Miami que demandèron mai d’impòstes per subreauçar d’autoestradas e d’estradas e ansin prevenir la mòrt dels menaires en cas de tempèsta o d’aigat.

En 2012, lo ciclòn Sandy entraïnèt de pèrdas de mai de 19 miliards de dolars, e l’estat e la vila de Nòva York, que son doas administracions diferentas, comencèron pauc puèi de trabalhar per establir de plans contra de possiblas catastròfas naturalas coma de montadas d’aiga e d’inondacions. Per ansin, tota la partida pus bassa de l’illa de Manhattan es estada protegida amb de murs que vòlon empedir de nivèls mai nauts de la mar.

Lo nivèl de la mar s’auça de mai en mai

Aquelas vilas an plusors plans per assajar d’empedir de catastròfas naturalas per inondacion.

Tampa es una autra d’aquelas vilas de la còsta estatsunidenca que decidiguèron de luchar contra de nivèls pus nauts de l’ocean. D’efièch, dempuèi l’an 1952, lo nivèl de la mar a l’entorn de Tampa es de fins a 18 cm mai naut. E los scientifics confirmèron fa de temps que encara poiriá arribar d’èsser fins a 76 cm mai naut. En 2018, aguèt luòc lo començament d’aqueles plans.

Nòva Orleans es una vila estatsunidenca que patiguèt fòrça lo cambiament climatic actual. La confluéncia dels flumes Mississipi e Atchafalaya e sa situacion pròcha de la còsta (lo terren ont es bastida la vila es jos lo nivèl de la mar) entraïnèron ja pendent lo passat mai recent de vertadièras catastròfas naturalas pr’amor de l’arribada de ciclòns. Per ansin, l’estat de Loisiana ja aprovèt de destinar mai de 40 miliards de dolars a de plans per desplaçar en nautor de quartièrs entièrs e un nombre importants d’ostals e d’estradas de la vila.

Boston, enfin, es tanben una autra d’aquelas vilas que se vol téner lèsta per la lucha contra lo cambiament climatic. Ja i a de plans per protegir East Boston, Charlestown e South Boston, e es estat bastit un mur a l’entorn d’East Boston Greenway e Main Street a Charlestown per protegir aqueles quartièrs. En mai d’aquò, lo maire de la vila, Martin Walsh, decidiguèt de dedicar un 10% del budget annal de la vila per aquela tematica. E amb un ample supòrt de la populacion de la vila.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.