Home DIVÈRSES FAUNA ARANESA (46): ER ARANHÈR
FAUNA ARANESA (46): ER ARANHÈR
0

FAUNA ARANESA (46): ER ARANHÈR

0

Maugrat que soent ei fòrça dificil poder trapar e observar ben un tipe d’audèth com er aranhèr (Tichodroma muraria) ei ua espècia frequenta enes Pirenèus e es parets d’arròca des montanhes dera Val d’Aran. Totun, ei un audèth fòrça timid, que soent s’amague quan pense qu’ei observat (pr’amor qu’açò poirie èster un predator) e soent s’amague encara mès, e tanben pòt hugir.

Er aranhèr non pòt èster confonut damb cap auta espècia.

Er aranhèr ei, maugrat es sues beròies colors e eth sòn polit cant, un audèth qu’encara déu èster estudiat mès, pr’amor qu’es cercaires confirmen que fòrça donades sus eth sòn tipe de vida e conducta animau son soent sonque especulacions e pro. Demore en un abitat tostemps montanhós e pròp tanben des parets d’arròca, on bastís eth sòn nin. Viu en airaus d’enquia 2.000 mètres de nautada en iuèrn – sonque ei un audèth gregari pendent era sason de reproduccion e era rèsta dera annada mascles e femelhes son fòrça solitaris e territoriaus-.

Ei eth solet membre dera familha des ticodromids e a ues ales fòrça granes e redondes. Tostemps son daurides e eth sòn vòl semble inexpèrt, com eth d’ua parpalhòla. Eth sòn bèc ei fòrça long entà arribar as insèctes que demoren enes henedures des parets verticaus d’arròca des montanhes- semble preferir mès es parets damb ombra e fresques e mens es caudes -. Era color des ales ei diferenta, nere ei ròi. Eth mascle, pendent era epòca deth zèl a tanben plapes neres ena fàcia e pòt èster trapat soent per tota era region paleartica, ds des còstes continentaus europèes enquia eth Tibet, on semble que ia ua sosespècia fòrça mès escura.

Un audèth fòrça sedentari

Maugrat qu’eth polit aranhèr non ei ua espècia nomada, pendent er iuèrn a era costum d’anar-se’n vèrs d’airaus non tan nauts e pòt èster trapat mès soent en parets d’arròca des Pirenèus e enquia ena còsta catalan. Era sua dièta principau son artropòdes, insèctes diuèrsi e aranhes – d’aciu eth sòn nòm-. E eth sòn cant – canten ambdús sèxes, eth mascle e era femelha – ei un des mès polits en mon des audèths europèus segontes es expèrts.

Er aranhèr non sonque viu enes parets d’arròca montanhoses, tanben hè eth sòn nin aciu. Pr’amor d’açò ei un audèth que non a guaire predators naturaus e sonque de tant en tant ei caçat per un audèth de preda. Ei fòrça dificil veir o encara mès trapar un aranhèr en solèr, pr’amor que sonque i van entà béuer o dar-se un banh d’aigua o encara de sable entà limpiar-se de parasits.

Quan ei enes parets d’arròca camine tranquillaments damb sauts d’un lòc ar aute enes parets verticaus, tostemps era recerca de noiridura. Sonque utilize es ales quan non pòt arribar a un lòc e non pòt arribar-hi sautant. Eth sòn bèc ei ideau entà arribar a tot tipe d’insèctes que trape enes henedures des arròques. Repetís soent un circuit que va de’n bas en naut, e dempús torne un aute còp a hèr eth madeish itinerari en tot cercar noiridura. Quan vòle de’n naut en bas què com ua pèira en ua operacion de vò perilhosa mès ath còp estonanta.

Pendent era sason reproductiua es mascles dèishen d’èster solitaris e cerquen femelhes. Dempús cau avisar era femelha d’un bon lòc ena paret d’arròca on hèr eth nin, que sonque serà bastit pes femelhes deth còp qu’ei noirida peth mascle.

Es nins d’aranhèr son hèts damb èrba seca e liquèns e laguens son fòrça cauds, pr’amor qu’era femelha i amiarà lana e plumes o encara pelatge animaus trapat en bòsc. Ua femelha d’aranhèr a de besonh sonque cinc dies entà bastir un bon nin, que serà utilizat d’autes annades se tot va ben.

Açò passe, mès que mès, en mes de mai. Dempús dera copula damb eth mascle era femelha pon entre 3 e 5 ueus blanqui damb plapes vermelhes e eth periòde d’incubacion ei fòrça cuert, d’apuprètz 20 dies. Quan nèishen es creisseràn noirides e suenhades per ambdús pairs ath long de quate setmanes coma maxim.

Er aranhèr non ei ua espècia nomada.

Dempús d’aguest periòde es joeni aranhèrs ja pòden volar e marchar sus es parets d’arròca ara recerca de noiridura. Sonque diuèrsi dies dempús de deishar eth nin es joeni aranhèrs seràn expulsats deth territòri des sòn pairs e jamès tolerats, un aute còp, en madeish airau. Totun, çò de mès normau ei era marcha des madeishi ara recerca d’un nau territòri sense arribar ad aguest prètzhèt pr’amor qu’es joeni ja saben se com trapar aranhes e insèctes damb eth sòn long bèc.

Es aranhèrs son audèths que pòden hèr enquia 17 cm de longada e pesar enquia 19 grams. Maugrat qu’ei un abitant normau enes montanhes araneses e pirenenques – e donques non ei un audèth classificat coma espècia menaçada – non ei, soent, facil trapar-ne. Quan non an de besonh cridar o cantar demoren fòrça temps en silenci e soent s’amaguen se pensen que son observats.

Es territòris d’aranhèr non son encara estats estudiats pro e es cercaires sospechen que son fòrça petiti, ath torn d’ua paret d’arròca o diuèrses en ua soleta montanha, maugrat que tanben poirien èster mès grani pr’amor des sues migracions en iuèrn.

Ei un audèth que, se ei trapat, non pòt èster confonut damb cap auta espècia pr’amor des dues colors, es sues ales tipiques, eth sòn bèc e era sua manèra de volar. Quan migre entà nautades mès baishes en iuèrn pòt èster observat damb mès facilitat pr’amor qu’es montanhes (e donques es parets d’arròca) son, tanben mès baishes.

Atau, eth sòn abitat pòt anar des de lòcs damb sonque 350 mètres de nautada (pròp dera còsta) enquia nautades superiors as 2.500 mètres en Pirenèus. Non ei estat pro estudiat e fòrça cercaires an demanat ja poder estudiar aguesta polida (e encara non menaçada) espècia d’audèth se volem tanben protegir-la, suenhar-la com cau e sauvar-la en futur. Peth moment non i a encara cap estudi sus era populacion globau d’aranhèrs en Pirenèus o era Val d’Aran. Atau, e se bèth còp podetz n’observar un, ja sabetz qu’avètz auut fòrça sort, pr’amor que, maugrat qu’ei frequent, er aranhèr ei un audèth fòrça timid que s’amague soent quan i a umans pròp.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.