Se lo monde deus escargòlhs ei estonant tanben se pòt díser aquò parièr dab lo monde de las coscòlhas. Pr’amor qu’ei un deus genres animaus mei extraordinàris. Las coscòlhas que son qualcunas de las creaturas mei primitivas e au còp mei beròjas e complèxas de la fauna animau de la planeta. Ne vau pas díser que los coscòlhas an ua majoritat de proteccion rigida bastida per molluscs, sustot d’escargòlhs, maugrat qu’autes animaus tanben los bastescan.
Aprés la mort deu mollusc, solament demorarà lo clesc, que sovent acabarà sus ua plaja. Totun, qualcunes deus clescs que son plan delicats e solament lo movement de las èrsas de la mar los trincaràn. Tanben, lo vent, las èrsas, la ploja e lo sable que trincaràn la coscòlha e atau la lor calç poirià estar reciclada per la natura.
Clescs dab duas parts
Daubuns animaus dab clesc que son los muscles, las òstras e divèrsas espècias de bivalves. Quan son vivas, las duas parts deu clesc que son unidas per un hiu orgànic. Mes quan moreishen, las duas parts que’s separan pr’amor deu medish movement de las èrsas de mar. Que cau soslinhar que daubuas espècias produïsson dens nacre.
Las turritelhas, per exèmple, que son plan longas e la soa fòrma qu’ei parièra a un con espirau. En Euròpa, l’espècia mei comuna de turritelha que pòt aténher plan dinc a 5 cm de longor. D’un aute costat, los escargòlhs hauts, qu’apartienen au genre de Trochidae, son qualcunas de las espècias gasteropòdas marinas dab colors mei vivas. Se la majoritat d’espècias europèas son plan petitas, dab ua mejana de 2,5 cm de hautor, que n’i a, totun, que son plan beròjas.
Los escargòlhs hauts marins que pòden aver ua color bruna, iranja, roja, grisa o verda, segon l’espècia. Los mei grans que son espècias, sustot, tropicaus, que pòden aténher dinc a 15 cm de hautor.
Las porcellanas, d’ua auta faiçon, que son un tipe de mollusc qu’existeish a la nosta planeta despuish hè centenars de milions d’annadas. Qu’estón dejà trobadas aus tombèus egipcians de mei de 4.000 annadas a. Las màgers espècias que demoran en mars tropicaus.
La porcellana tigre, per exèmple, que viu a l’ocean Pacific e tanben a l’ocean Indian, e que pòt arribar aus 10 cm de longor. Las soas colors son iranja, bruna e crèma. A l’Atlàntic nòrd que son mei petitas e que pòden estar plan trobadas a la còsta europèa e americana.
Totun, los animaus marins dab coscòlha qu’an las concas coma los principaus escargòlhs de mar. En lòcs d’America deu nòrd que son plan aimadas a la cosina. E que son autan beròjas que los colleccionaires los cercan coma hòus pr’amor de las lors colors, motius e reflèxes.
Las concas, coma d’autas espècias dab cascòlhas, que pòden estar cremadas entà bastir porcellana. Aquò, malurosament qu’ei plan perilhós entad aqueras espècias, pr’amor qu’adara son dejà raras.
Que cau raperar tanben que l’escargòlh de mar lo principau de la planeta qu’ei la conca triton o trompeta de mar australiana, que pòt arribar aus 75 cm de longor. Un miracle entaus animaus que son, normaument, plan petits e que demòstra, un còp de mei, que la natura ei estonanta.
Era Redaccion
Aguesta cronica suu Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/natura-berois-clescs?in=radio-pais/sets/natura
Fotografia principau: Daniel Stark/CC.
