Los empèris salvan los empèris. Istòria d’un recul continual sensa compensacions. La Tragedia armeniana, amb lo laissar far de l’occident. Aquel estudi me foguèt evident quora un autor e intellectual francés se planhet dins lo sector occitan gascon de bordalés de veire de noms de vinhals franceses de tip “Château du grand cru” devenir “Château lapin imperial” per pression culturala chinesa.
Empèri còntra empèri
Penso a l’obrier viticòl occitan que i trabalha a costat d’un enològ d’origina tibetana. Que resta de la cultura occitana dal país, ren. E cu se’n interessa, degun. Las repressions otomanas pi turcas, los turcs aligats dals alemands, mas inaccion de lor part totun, an reduch la preséncia armeniana sus l’espaci de l’ancian empèri coma dins lo futur Azerbaijan. Las estatisticas otomanas traïsson lor nombre e l’espandi dal territòri empacha lo Black out total de la realitat dins la populacion. Per lo territòri dependent d’Azerbaijan, l’espandi es mai pichin doncas mai facilament “neteable”, coma anam lo veire.
La pression totjorn actuala sus las minoritats es particularament agüa concernent las minoritats crestianas : grecs, armenians e assirocaldeans. L’assessinat de Hrant Dink de https://en.m.wikipedia.org/wiki/Hrant_Dink es pròva continua de l’estat d’esprit repressiu despí l’invasion otomana de las terras non turcas e non musulmanas. Ges d’èrsas, ni de menaire. Se plegar coma Romi, en minoritat somés a la nòva version de la dhimmitud, discriminacion a l’accès d’emplec per d’autas foncions, complicacions per far de papiers administratius, proselitisme extramament limitat.
Cal se’n avisar que lo term d “ermeni” (armenian) es encara considerat coma una insulta en turc coma “rumi” o “gavur”. Quitament per las familhas d’origina armeniana mas turquizats, curdizats e/o islamizats. E a l’epòca otomana una tiera mai lònga de discriminacions, per recordar la lei dal vinceire al vinçut : pagar l’impòst obligatòri musulman per las populacions demoraias crestianas https://en.m.wikipedia.org/wiki/Haraç, favorizant la conversion de sus fàcia (via diferents grades : cripto cristianisme, sincretisme) pi entrainant la conversion mai completa a l’islam (bectashisme, sofisme, alevisme, fins als shiisme e sunisme). Impòst de la sang, https://en.m.wikipedia.org/wiki/Janissaries totjorn e solament per las familhas crestianas amb obligacion de pérder un enfant a 7 ans per èstre convertit de fòrça a l’islam, cambiament de lenga per obligacion d’emparar lo turc e servir dins l’armaia, còntra lors quitas populacions, cristianas, se i es de besonh, quora vòlon lor independéncia. Interessant lo mecanisme psicologic per rénder fòls los minoritaris.
Un modèl de desintegracion devengua integracion forçaia per capitar socialament, i son que de veire las personas iconicas dals visirs d’origina crestiana devengut musulmans doncas de l’eleit e lo pendent feminin amb las favoritas coma Roxelana. Èra vist coma un onor en cò dals ossetas, que son crestians, d’aver la possibilitat de mariar una filha a un dignitari musulman. Consultar l’origina etnica dals visirs aicí https://en.m.wikipedia.org/
De sègles d’experimentacion. Lo ròtle de las gleisas ortodòxas nacionalas estent las soletas relativas estructuras depositàrias de l’identitat de cada nacion de religion crestiana. Turquizacion obligatòria dals noms e prenoms marcant l’origina nacionala non turca, coma remplaçament dal sufix grec -is o armenian en -ian en -glou coma: Moratoglou cf. https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Turquisation E per los que l’aurian ren fach, una turquizacion o azerbaijanizacion dal nom de familha per èstre quiet.
E las tracasserias administrativas per los armenians, las restauracions empachaias o ralentias de lors glèisas. Demanda de títols de proprietat e legitimitat. Apropriacions privaias empachant la restauracion, glèisas devenguas granjas, maisons, abrics de pastres. Lo resultat es l’imensa arroïnament dal patrimòni armenian, coma crestian general quora rapòrta ren (rapòrta de torisme un bastiment grand coma la catedrala-mosquea de Constantinòple cf. https://www.la-croix.com/Religion/Le-patrimoine-chretien-manne-touristique-Turquie-dErdogan-2018-09-04-1200966188) senon, quora es pron central e vist coma util lo bastiment es convertit en mosquea https://www.fresnostate.edu/artshum/armenianstudies/resources/churches/churches-of-cilicia-01.shtml coma la catedrala de Tarsus o lo pendent perdut la catedrala de Banac
https://www.fresnostate.edu/artshum/armenianstudies/resources/churches/cathedral-of-banak-03.shtml
e https://www.houshamadyan.org/en/mapottomanempire/vilayetaleppo/ourfa/religion/churches.html
L’estrategia turca
L’estrategia rèsta totun la diversion, en faguent de quarquas glèisas de musèus, non sensa oposicion islamista, plus lèu que de las rénder al culte.
Mema causa en Azebaijan coma la glèisa armeniana de Baco https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenian_Church,_Baku En comparason, las minoritats musulmanas existon totjorn e numericament totjorn importantas : curdes, arabes, brancas de l’islam sincretic (alevis), lazes, quitament se patisson d’una obligacion a se conformar a l’unicitat de l’Estat-nacion turc : parlar turc, se conformar e viure coma un bòn ciutadan, valent a dire un turcofòn musulman sunite tradicional. Es capitat amb los armenians hemishis, turcofòns e musulmans en Turquia, sovent eissubliats https://en.m.wikipedia.org/wiki/Hemshin_peoples (conversions forçaias per subreviure à la fin dal sègle XVI).
Cal recordar que ancuei, la majoritat dals armenians de Turquia parlan… turc ! Solament 18% d’elos parlan armenian, e la màger part son bilingües cf. https://www.panorama.am/en/news/2010/09/29/r-melqonyan-book/1050934
De notar pasmens que malgrat aquel exemple (poiriam citar parier de grops grecs islamizats), lo sistèma otoman a subretot capitat de promòure l’islam mai que l’etnicitat turca. Los albaneses rèstan ben de nacion albanesa, los bosniacs son ben d’eslaus e autres pomacs (bulgares), torbeshes e gorans cf. https://en.m.wikipedia.org/wiki/Muslim_Slavs e gaire se revendican turcs per prestigi istoric se n’an ges l’origina. Per malastre, en Grècia an tendéncia a voler etiquetar los bulgars musulmans, los pomacs, coma turcs. E lo bulgar non es ensenhat mentre que lo turc pòl lor èstre ensenhat
D’efiech, ont son encara los bulgars de Traça orientala, los grecs de las isclas sota dominacion de Turquia, los armenians de Turquia ? Al revenge, i son totjorn de curds, d’arabes. Los curds semblan d’aver quitament remplaçat los armenians dins una part de l’espandi istoric de populacion armeniana de l’actuala Turquia. Las mapas o mòstran ben. Tant que fan gaire de bruch e sensa volentat politica. Conoissèm çò que se passa amb https://it.m.wikipedia.org/wiki/Abdullah_Öcalan e las ingeréncias actualas turcas en curdistan sirian. 
Los articles qu’an seguit los libres de Hrant Dink sus l’armeniana possibla, o es d’alhors interessant que d’unos la diguèsson eslava islamizaia (bosniaca) segon los estudis, https://en.m.wikipedia.org/wiki/Sabiha_G%C3%B6k%C3%A7en e encara Fethiye Cetin descurbent quasi in extremis las originas armenianas de sa maigran dins lo libre, revirat en francés “Le Livre de ma grand-mère”.
Lo som emargent de la situacion, testimoniatge d’indignacion de la volentat de dilucion dals armenians subrevivents “los rèstas de l’espasa” dins lo modèl turcofòn musulman https://www.liberation.fr/planete/2012/05/02/ames-errantes-armeniens-caches-d-anatolie_815874 L’empèri crea de situacion inextricablas, quasi.
L’exterminacion armeniana organizaia per la jova Republica turca, facha violentament, pausa d’autras questions tanben. Los bens privats armenians abandonats per fòrça per lors proprietaris armenians, sigueron recuperats salvatjament, sensa respect. Mema causa en Cípria dal nòrd amb la pèrdia de maisons gregas sensa compensacions o la venda de mosaïcas e la vandalizacion de glèisas.
Mas costat Azebaijan, lo trabalh de purificacion etnica a foncionat, veire la demografia de mens de la mitat a zèro armenians en dos sègles en Nacchivan https://en.m.wikipedia.org/wiki/Nakhchivan_Autonomous_Republic
fins a la destruccion patrimoniala dal 2005 https://www.djulfa.com/before/ e https://www.aaas.org/resources/high-resolution-satellite-imagery-and-destruction-cultural-artifacts-nakhchivan-azerbaijan e https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenian_cemetery_in_Julfa
amb la destruccion en seria organizaia de las lòngas tombas tradicionalas de peira crestianas armenianas dichas cachcars https://en.m.wikipedia.org/wiki/Khachkar
en armenian, de Joga, ciutat costat Naquichevan https://en.m.wikipedia.org/wiki/Julfa,_Azerbaijan_(city)
Coma la lenga es imateriala, qué son las traças fisicas d’una nacion ? Las maisons, non. La maison d’un armenian o d’un turc, quina diferença neta ? Los establiments religioses, eventualament administratius, e las tombas. En Azebaijan doncas lo trabalh de destruccion irremediable e definitiu opereret fins a la traça fisica de la memòria dals mòrts armenians.
Perqué pensar al laissar far de l’occident ? Perqué alora manifestar talament pauc de protestacions còntra las accions de l’Estat azebaijanés en regard d’aquelas per la destruccion dal monument bodista de Bamiian en Afganistan per los islamistas o de las arroïnas de Palmira en Siria per d’autres islamistas ? Azebaijan defende quina vision de la diversitat? D’autant mai grotesc que pretendon l’inexistença d’armenians en Naquichevan (nom que primier seria armenian !) o en sus lo demai dal territòri d’Azebaijan. Per fortuna, just al sud, la ciutat de Joga, costat iranian https://en.m.wikipedia.org/wiki/Jolfa,_Iran_(city)
atesta ben la preséncia armeniana dins la region amb de glèisas ancianas. E se pòt dire çò que se vòl sus Iran, mas los iranians aicí an ben lo respèct dal patrimòni armenian sus lo territòri de l’Iran actual cf. https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenian_Monastic_Ensembles_of_Iran
https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_Armenian_churches_in_Azerbaijan
En aquò lo conflicte en Nagorno Carabag es ren una invasion armeniana, mas ben una defensa, de subrevita. E un exemple de mai de l’abséncia d’interés de l’occident, un poiriment de situacion, per reglar lo problèma en regard de tot çò qu’es fach, ben activament, per Cossovo. Mas l’enjuec dal patrimòni material i es sempre, testimòni d’un passat imaterial uman. Lo simbolisme es totjorn fòrt, coma la plaça Taksim. Se cal enavisar que lo mai grand cementeri non musulman d’Istambol es lo cementeri armenian de Sourp Hagop qu’es aüra… una plaça, Taksim Gezi. Caminar sus los mòrts armenians, un simbòl https://en.m.wikipedia.org/wiki/Pangaltı_Armenian_Cemetery
Tant estonant coma per de turcs o curds musulmans, als noms e pichins noms ben turcs, de saber coma per astre, que son d’armenians.
Article de Laurenç Revèst*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Referéncias:
– Sus lo patrimòni arquitectural armenian http://www.cnma.fr
Taline Ter Minassian, « Le patrimoine arménien en Turquie : de la négation à l’inversion patrimoniale. », European Journal of Turkish Studies [Online], 20 | 2015, Online since 02 April 2015, connection on 13 February 2019. URL : http://journals.openedition.org/ejts/4948
https://www.houshamadyan.org/en/home.html
– Premsa
http://100ans100faits.fr/facts/des-armeniens-continuent-de-vivre-en-turquie/
http://www.slate.fr/story/114895/turquie-sauver-patrimoine-chretien-juif
http://www.collectifvan.org/article_print.php?id=48432
– Armenians sus lo territòri de l’Armenia de l’oèst e Istambol
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenian_language
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Turkey
https://en.m.wikipedia.org/wiki/Hidden_Armenians
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Istanbul
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenian_cultural_heritage_in_Turkey
– Reparticions geograficas
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenian_Highlands
http://www.collectifvan.org/article.php?r=3&id=69662
– Confiscacions, periòdes de pogròms
https://en.wikipedia.org/wiki/Confiscation_of_Armenian_properties_in_Turkey
https://en.wikipedia.org/wiki/Hamidian_massacres
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenian_Genocide
https://en.wikipedia.org/wiki/Istanbul_pogrom
Fòtos: http://galeri3.arkitera.com/var/albums/Görüş/tolga-uyar/
