Home SCIÉNCIA VIATJAR PER ESPACI, UN RISC ENTÀS ASTRONAUTES
VIATJAR PER ESPACI, UN RISC ENTÀS ASTRONAUTES
0

VIATJAR PER ESPACI, UN RISC ENTÀS ASTRONAUTES

0
0

Era exposicion a nautes cargues energetiques espaciaus poirie menar a desparières malauties deth sistèma centrau nerviós des astronautes. Açò serie dempús un long viatge espaciau segon confirme ara ua esquipa scientifica dera Universitat de Califòrnia Irvine damb Charles Limoli coma cap der estudi.

espace2
En es viatges espaciaus longui era radiacion provòque una pèrdua deth sentit dera paur.

“Es resultadi son pejor que non esperàvem. E açò es pas brica positiu pes astronautes que viatgen durant dus e tres annades en espaci. Un viatge a Mart, donques, poirie èster fatal – çò diguec Charles Limoni en un recent estudi publicat en eth jornal Scientific Reports-. Ara avèm podut demostrar qu’er espaci ei un factor de risc fòrça naut pes astronautes”.

Atau, es complicacions nervioses derivades d’un long viatge espaciau serien ua pèrdua de memòria, ànsia , depression e dificultat entà préner decisions. E segon era esquipa qu’a hèt er estudi aguestes poirien demorar pendent annades ena vida des astronautes.

Exposicion a particules irradiades

Divèrsi arrats sigueren expausadi ara irradiacion de particules totauments ionizades damb oxigèn e titani – com en espaci -.en Laboratòri de Radiacion Espaciau dera NASA. Sies meses dempús Limoli e sòns collègues trapèren nivèus pro significatius d’inflamacion deth cervèth e neurones maumetudes.

curiosity-approaching-mars-580x326
Atau, viatges de divèrsi mesi coma un viatge a Mart poirie menar a desparières malauties deth sistèma centrau nerviós des astronautes.

Er estudi des arrats confirmèc qu’eth cervèth des animals avie patit ua reduccion de dentrites e des espines enes neurones, çò qu’arture era transmission de senhaus entre es cellules cerebraus. Aquò sèrie parallel a deficiéncies en eth comportament entà apréner e ena memòria.

De mès, es scientifics descorbiren qu’era radiacion provocave una pèrdua deth sentit dera paur, un procés en quau eth cervèth anulle es senhaus d’estrès que pòt menar ara ànsia en un viatge tant long coma un viatge a Mart. Totun, es astronautes dera Estacion Espaciau Internacionau patissen pas per aquerò pr’amor dera proteccion dera magnetosfèra terrèstre.

Ara, era NASA trabalha en veire coma se pòt redusir aquesta radiacion entà futures exploracions espaciaus. An trapat divèrses solucions parciaus coma un major escut de proteccion, coma eth que ja i a en es airaus destinats a dromir e se pausar. “Totun, qu’eth bombardament damb particules damb nauta energia traversarie parièr era nau espaciau – çò diguec Limoli en tot alertar d’aguest tipe de perilhs-”.

*Christian Andreu

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *