Home TECNOLOGIA VIATJAR PER ESPACI DAMB UA VELA DE LUTZ
VIATJAR PER ESPACI DAMB UA VELA DE LUTZ
0

VIATJAR PER ESPACI DAMB UA VELA DE LUTZ

0
0

Era Universitat d’Harvard a hèt ua nava proposicion entà viatjar per espaci que lèu poirie vier realitat: ua vela de lutz pro grana que poirie amiar en espaci —peth moment— un vaishèth espaciau damb es mesures d’ua pilòta de tènnis de taula. Era teoria ja ei realitat. Ara ac vòlen sajar en laboratòri.

112636367
Damb era vela de lutz se vò poder viatjar enquia er espaci mes luenhan coma Alfa Centauri.

Atau, aqueth nau metòde de viatjar en espaci poirie —s’es pròves en laboratòri son positives— amiar petites naus espaciaus enquiath sistèma d’Alfa Centauri a ua velocitat d’1/3 dera velocitat dera lutz. Es estudis s’an hèt amassa damb eth projècte Tir Estellar (Breaktrough Starshot), que Sapiéncia ja n’avie parlat abans. Un des scientifics que i trabalhe ei Avi Loeb, qu’a exposat quini son es problèmes qu’an trapat: cau assegurar qu’era hònt de lutz que proven dera Tèrra non patirà alteracions.

“Non ei cap important eth dessenh dera vela pr’amor que i aurà tostemp fluctuacions qu’afectaràn ara vela de lutz —çò diguec— e quauques ues poirien èster, per exemple, es derivades deth vent solar.

Entà solucionà’c era còlha de Loeb a trabalhat en ua forma conica dera vela e tanben en ua forma redona deth vaishèth espaciau. Damb aquerò es alteracions poirien èster redusides ath minimau.

Ua vela de lutz giganta

En tot estudiar es escadences de viatjar reauments damb ua vela de lutz d’aquera sòrta, es scientifics an creigut qu’ei melhor aver-la de granes dimensions. Totun, eth trabalh qu’an hèt enquia aué ei solament teoric e cau hèr pròves en laboratòri entà poder demostrar que tot aquerò ei vertadèr.

via-lactea
Era nava prepausta dera Universitat d’Harvard: ua vela de lutz poirie amiar en espaci un vaishèth espaciau.

“Maugrat tot eth trabalh hèt encara contunham de hèr cambis en dessenh dera vela pr’amor que mos cau arribar ara maximala acceleracion necessària —çò afirmèc Pekka Jahunen, creaire dera E-vela qu’avance damb eth vent deth Solei—. Non sabem pas encara s’ua forma esferica entara nau poirie suportar ua velocitat pro nauta sense saturar-se”.

D’auti problèmes que cau resòlver serien es dera carga radioactiva pr’amor que toti es atòms d’idrogèn interestellars n’an ua. E, a un cincau dera velocitat dera lum, be serie pro intensa e poirie cremar era vela. Totun, es scientifics son pro optimistes e ja an confirmat qu’es pròves damb era vela de lutz començaràn lèu.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet , lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *