Home GEOGRAFIA VIATGE AL SOLELH
VIATGE AL SOLELH
0

VIATGE AL SOLELH

0

L’umanitat a decidit far çò qu’abans podiá pas imaginar. E a decidit de far un viatge al Solelh – amb una pichona nau espaciala sens d’umans -. La nau, nomentada Parker Solar Probe, – per onorar lo fisician Eugene Parker que creèt ja de teorias sus lo vent solar en 1958 – sortiguèt de Florida dimenge passat e se la mission va plan arribarà a la corona solara pendent la fin d’ongan.

Perqué la corona solara es fins a 300 còps mai cauda que la superfícia solara ?

La nau a las mesuras d’una veitura e daissèt la Tèrra dimenge 12 d’agost devèrs 03h31, ora locala, dempuèi Cap Canaveral, a Florida, per assajar d’informar sus divèrsas questions scientificas sus lo solelh. La fusada Delta IV la menèt a l’espaci e la NASA confirmèt que, uèi, tot va plan e la mission se desvolopa amb de normalitat.

Las principalas tòcas d’aquesta mission solara – jamai abans assajat per l’umanitat – es conéisser amb mai prigondor cossí se desvolòpan plusors evenements atmosferics que pòdon damatjar de satellits, d’astronautas en orbita o fins de comunicacions de ràdio.

“Es la primièra mission jamai facha per l’umanitat en tot assajar d’arribar prèp d’una estela – çò diguèt Thomas Zurbuchen, director de la NASA-. La resulta aurà d’implicacions per la Tèrra mas atanben per la comprension de l’Univèrs. Avèm podut, fin finala, far realitat un prètzfach que fa solament decadas èra dins lo reialme de la sciéncia-ficcion”.

La fin de 60 ans d’estudis scientifics

Segon Andy Driesman, del Laboratòri de Fisica Aplicada de l’Universitat Johns Hopkins, de Maryland, la sonda Parker Solar Prove es “çò qu’arriba après mai de 6 decadas de recerca scientifica e de milions d’oras d’estudi per comprene çò que se debana al Solelh”.

La mission d’aquesta sonda es demorar prèp de 7 annadas al torn del Solelh. En octubre 2018 arribarà a Vènus e utilizarà la sieuna gravetat per se lançar en orbita prèp de l’estela del Sistèma Solar. En novembre 2018 serà pròcha als 25 milions de quilomètres del Solelh – un fach inedit – e poirà començar d’informar la Tèrra sus aquela estela.

L’umanitat a decidit d’enviar per primièr còp un viatge al Solelh amb una pichona nau espaciala sens d’umans.

La Parker Solar Probe farà, totun, sièis viatges pus al torn de Vènus e serà prèp del Solelh 24 còps. Lo moment que serà mai prèp d’aquela estèla serà quora serà a mens de cinc milions de quilomètres d’aquela estela e aquò se debanarà d’aperaquí a 700.000 quilomètres/ora, un recòrd que cap objècte uman a jamai podut aténher.

Prèp del Solelh la nau espaciala assajarà de descobrir divèrses mistèris scientifics encara uèi sens responsa del Solelh: Perqué la corona solara es fins a 300 còps mai cauda que la superfícia solara ? Quala es la causa del vent solar ? E Perqué las particulas energeticas solaras arriban a de velocitats pròchas (la meitat) de la velocitat de la lutz en tot daissar l’estela ?

Pr’aquò far la sonda solara Parker Solar Probe a plusors esplèches scientifics per estudiar lo Solelh: qualqu’unes son estats dessenhats per estudiar los camps magnetics, d’autres las particulas de plasma e d’autres encara per analizar las particulas d’energia solara.

Dins la nau espaciala i a un escrich amb lo messatge d’Eugene Parker que ditz “Cal veire çò que i a mai enlà” e amassa amb aqueste 1,1 milions de messatges enviats per d’abitants de la Tèrra qu’an volgut tanben los enviar al Solelh, la primièra estela d’èsser visitada per l’umanitat.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *