Home DIVÈRSES UN TRESAUR DAU GERS : LA CHORRA
UN TRESAUR DAU GERS : LA CHORRA
0

UN TRESAUR DAU GERS : LA CHORRA

0

Lo Gers es un departament occitan qu’a vertadièrs tresaurs biologics. Un d’eles – que son sens comptar – es un petit ausèth fòrça común, la chorra. Totun, la sua preséncia se pòt pas confirmar en d’autres departaments mes prèp de la còsta. Pr’aquò es una simbòl biológica. Bòsques amb la presencia de chorras parlan de la riquesa de flora e fauna del luòc. De la familha dels passeriformes, ei lo solet mèmbre d’aquesta familha que demora en Euròpa.

la-chorra
Lo son nom ja ac vòl díser tot Trogloditas, çò que vòl díser qu’aima las tutas.

Aital s’anatz james tà Gers, vos cal descobrir aqueste petit ausèth ! Ne’u vedetz pas sovent, eth qu’ei tan discret e retrèit. Es una creatura petita dab la soa manta bruna, dreçat sus las soas patas, un bèc long e fin e ua coda dreçada, l’uelh devath ua subercilha marcada ; la chorra que carpenta los nostes òrts. Qu’aima dab los sons petits crits estridents, los sons tit-tit e desenrotlats, agusar la nosta curiositat.

D’estiu coma d’ivèrn, aqueth petit ausèth, la chorra, que sautica dens la rocalha, lo brancatge e que jòga dens los busquèirs. La chorra qu’ei un ausèth bolegaire qui s’engulha coma ua murga dens los broishagars. Après qu’a visitat tots los nis, la dauna que causeish lo mei docet entà hèr los ueus, 5 o 7 ueus blancs e pigalhats. La dauna chorra coarà entre 12 e 16 dias. Los joens dèishan los lors nis 15 o 17 dias après l’espelida, e qu’ei lo papà ausèth que s’emplega de sons petitons.

Un ausèth que l’agradan las tutas

verbreitungskarte_zaunkonig
En iranja era distribucion dera chorra.

La nueit, en ivèrn, la chorra que drom dens lòcs escurs, tutas o vielhs nis d’autes ausèths. Se las nueits son hredas, las chorras que s’amassan en grop entà guardar la calor. Agachatz e escotatz hèra atentivament, se la chorra que visita lo son jardin ! Lo cant de la chorra qu’ei hèra agut e poderós per un petit ausèth. Lo cant qu’ei ua mescla de rebalais e batalèras petejants qui s’acaban dab un aute rebalai rapide e eishuc.

Lo crit qu’ei un « churr » baish e discordant, e tanben un « tek » agut et sovent repetit. Dens l’agòr, la chorra que canta doçament, mes se era ei esberida, lo son crit qu’ei hèra poderós « terrerrerr », e tanben un tremòlo rapide « tititic » en totas sasons. Lo son nom ja ac vòl díser tot Trogloditas, çò que vòl díser qu’aima las tutas. Una jòia del Gers gascon e dilhèu d’Occitània tota.

*Gautier Drouin

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.