Home SCIÉNCIA UN NOVEU NOMBRE PROMIER GRANDÀS
UN NOVEU NOMBRE PROMIER GRANDÀS
0

UN NOVEU NOMBRE PROMIER GRANDÀS

0

Lo 26 de decembre de 2017 es estat trobat lo nombre promier (2^77 232 917) – 1

Lo signe ^indica una poténcia, valent à dire que lo 2 es multiplicat 77 232 917 còups per eu-meme, lo 1 es retirat dau produch.
Es tambèn notat M77 232 917, onte M es escrich per « MERSENNE ».

Lei nombres dichs de MERSENNE son de la forma : (2^p)-1, monte p es un nombre promier.

Marin MERSENNE èra un monge francés (1588-1648) apassionat de matematicas, qu’entretenguèt una granda correspondéncia amé Pèire de FERMAT, magistrat francés (1607-1665), que fuguèt un famós matematician.

Aquí dessota, la lista dei nombres de MERSENNE promiers, seguida de la lista dei nombres de MERSENNE que non son promiers.
Lista dei nombres promiers de MERSENNE coneissuts :

 

Fònt : https://fr.wikipedia.org/wiki/Nombre_de_Mersenne_premier

Aqueu novèu nombre de MERSENNE es estat descubèrt per Jonathan PACE amé lo projècte G.I.M.P.S., valent à dire GREAT INTERNET MERSENNE PRIMESEARCH, un programa de recèrca sobre lei nombres promiers de MERSENNE que si pòu telecargar sus computador.

Lo computaire, aquí, es un INTEL i5-6600-CPU.

Lo projècte G.I.M.P.S. balha 3000 dollars à-n-aquélei que tròbon un nombre promier de mens de 100 milions de chifras dins lo sistema de numeracion decimala.

M77 232 917 es compausat de 23 249 425 chifras decimalas. Per lo notar, faudrié un molon de libres.

Avant, lo recòrd èra estat trobat lo 7 de genier de 2016 : M74 207 281 = (2^ 74 207 281) – 1, un autre nombre de MERSENNE compausat de 22 338 818 chifras. Adonc, lo novèu a 910 607 chifras de mai.

Dins lo sistema de numeracion binària compausat de 0 e 1 (1 quora passa lo corrent, 0 quora non passa), lei nombres de MERSENNE comprènon ren que de 1.

3 promier

(2^3) – 1 = 7               7 es promier

7 (numeracion decimala) s’escriu 111 en numeracion binària, es à dire 3 còups la chifra 1.

5 promier

(2^5) – 1 = 31             31 es promier

31 (numeracion decimala) s’escriu 11111 en numeracion binària, es à dire 5 còups la chifra 1.

p promier

(2^p) – 1 es compauat de p chifras 1 en numeracion binària.

Podètz vèire sus la lista que tre 1750, EULER t’avié trobat un nombre de mai de 2 miliards :

M31 = (2^31)-1 = 2 147 4888 647.

Sensa ges de maquinas, en 1876, foguèt LUCAS que trobèt M127 = (2^127)-1, compausat de 39 chifras. Son recòrd tenguèt fins lo 30 de genier de 1952, quora, per lo promier còup, fuguèt emplegat un computador SWAC. Lo trobaire, li díson ROBINSON. Fau dire qu’Edouard LUCAS (1842-1891), matematician francés, inventèt un tèst de primalitat sus lei nombres de MERSENNE. Aqueu tèst pòrta ara lo nom de LUCAS-LEHMER, estent que Derrick Henri LEHMER (1905-1991) melhorèt lo tèst de LUCAS. Èra un matematician american, que participèt à la creacion d’un dei promiers computadors : l’E.N.I.A.C.

NB :

  • L’ELECTRONIC FRONTIER FONDATION (E.F.F.) balharà un prèmi de 150 000 dollars au promier que trobarà un nombre de mai de 100 milions de chifras dins lo sistema decimau.
  • Vèire la mieuna cronica dau 13 de setembre de 2016 à prepaus dau precedent recòrd.

Cronica matematica de Joan-Glaudi Babois *

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Mesa en forma Reinat Toscano

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.