Home ISTÒRIA UN EMIRAT ARABI A PROVENÇA
UN EMIRAT ARABI A PROVENÇA
0

UN EMIRAT ARABI A PROVENÇA

0

Es un fach que pòt arribar estonar uèi lo jorn. Degun pensa qu’un còp i aguèt un emirat arabi a Provença que demorèt prèp de 100 ans e que d’ailà i sortián d’atacas qu’arribavan fins a Soïssa e Itàlia. Foguèt doncas aquò possible ? Óc, pendent l’existéncia de l’emirat de Farakhsa de La Gàrdia-Frainet. Dependiá directament del califat de Còrdoa e foguèt conquistat per l’armada de Guilhèm I lo Liberator, Prince de Provença.

La comuna de La Gàrdia-Frainet, uèi lo jorn, a Provença.

Uèi, e maugrat que l’istoriografia provençala encara discutís fins ont arribèron las frontièras d’aquel emirat – atanben conegut coma Fraxenetum en latin pendent l’epòca – e ont s’establiguèt la populacion araba a l’airal per ne poder definir l’eiretatge a la region – val pas dire qu’èra situat dins un massís uèi conegut coma Massís dels Maures – i a de mai en mai pròvas istoricas qu’an pogut recrear amb pus certitud istorica las basas e l’istòria de l’emirat mai septentrional del mond islamic d’aquela epòca.

Atal, divèrses istorians an soslinhat que, maugrat que territorialament foguèt un emirat pichon pr’amor que solament arribava fins a 60 quilomètres de La Gàrdia-Frainet, la sieuna capitala e fortalesa principala, lo poder militar d’aquel emirat foguèt fòrça mai granda pr’amor que pendent mai de 84 annadas lancèt d’atacas contunhas contra totas las tèrras provençalas e mai enlà encara pr’amor qu’aquelas arribèron a Soïssa e fins Itàlia.

L’aventura d’unes piratas

L’istoriografia araba de l’epòca – que cal prene amb de prudéncia pr’amor que poiriá aver de partidas legendàrias per çò d’aisit que descriu aquel fach – parla de plusors vaissèls pirates arabis ( benlèu ne seriá solament un pr’amor que, se non, se compren pas lo nombre de piratas que i aviá en aquela expedicion – e qu’avián coma origina la vila iberica islamica de Bajjana (uèi Almeria ) arribèron al gòlf de Sant Tropetz e que i desbarquèron 20 piratas. Sembla èsser que lo sacatge a la region seriá estat pro aisit e qu’aprés aver aquò fach aurián demandat mai d’òmes per conquistar la zòna.

Èra l’an 889 e lèu arribèron mai d’arabis per raubar la region, mas lèu foguèron vistas las escasenças comercialas e militaras qu’aviá aquel airal. Pr’aquò lo nòu territòri sarrasin conquistat a Provença, que leù arribèt fins lo Massís dels Maures e la quita Camarga provençala, venguèt un país restacat a la Illas Balearas – qu’a l’epòca tanplan èran islamicas e aguèt un emir que reconeissiá l’autoritat, primièr de l’emir de Còrdoa, e apuèi del Califa d’Al Andalús.

Lo Fòrt de Frainet. L’arqueologia a confirmat que i an pas de rèstas arabas al luòc.

Aital, lo nòu emirat arabi de Provença de Farakhsa o Farakhshanit venguèt lèu territòri d’origina de desenats d’atacas vèrs lo Piemont: lèu contrarotlèron totes los passes e còls dels Alps provençals e establiguèron una posicion d’avancada al pas de Sant Bernard, al Valés, a Soïssa. La volontat èra contrarotlar los peregrins qu’anavan e tornavan a Roma, fònt segura de de sòus e d’autres tresaurs.

Se sap pas de segur qu’es çò que provoquèt la fauta d’accion de la noblesa provençala en aquel moment. Benlèu lo poder dels comtes de Provença èra pas pro fòrt per los atacar pr’amor que sabián qu’aquò menariá a una guèrra longa – los arabis avián tanben conquistat a l’epòca las Balearas e Sardenha e encara èra normal patir d’atacas arabas a de territòris tan pròches coma lo comtat catalan de Barcelona -. La paur d’una reaccion dels musulmans d’Al Andalús èra clara e aquò provoquèt una fauta totala d’accion militara pendent los primièrs ans d’existéncia d’aquel emirat. Mas quora los provençals reagissèron, la fin de l’emirat de Farakhsa venguèt una realitat cèrta.

Los crestians assajan la conquista

53 annadas apuèi la creacion de l’emirat de Farakhsa i aguèt un acòrdi entre lo rei Hug d’Arle e Berenguièr II d’Itàlia per destruire lo poder militar de l’emirat. Amb una flòta superiora dintrèron al golf de Sant Tropetz e aprés d’oras de batalha poguèren destrusir la flòta sarrasina, causa de paur dels estats vesins pendent d’annadas.

Totun, e aquò es ont los divèrses estudis istorics an desparièras versions, l’acòrd entre de provençals e d’italians finiguèt lèu, e del temps que finissiá l’aligança crestiana, los arabis èran beneficiats amb la tòca d’aparar los passes terrèstres dels Alps e alertar l’armada provençala se i arribavan d’òmes piemonteses.

Los arabis de l’emirat de Farakhsa demorèron a Provença pendent prèp de 100 ans.

A mai, aquò seriá, segon d’unes istorians e segon d’autres pas, l’origina de l’arribada de populacion araba a mai d’un luòc de la geografia dels Alps provençals: Môriena (en arpitan atal), Focagni e Tarentèsa. Tot aquò se debanèt dos ans abans la reconeissença de l’emirat amb l’emir Kalra a Còrdoa, ont foguèt recebut pel Califa d’Al Andalús Abd al Rahman III en 944.

Tal arribèt d’èsser lo poder dels arabis de Provença que lo quite emperaire alemand del Sant Empèri Roman Germanic, Oton III, envièt un ambaissador a Còrdoa per demandar la fin de las atacas musulmanas als princes crestians.

L’istòria de l’emirat arabi provençal de Farakhsa farà, tornarmai, un autre saut, fins la seguenta generacion. Los sarrasins de Frainet an trobat ara l’abat de Clunhic, fòrça estimat pels provençals, que tornava d’una visita papala a Roma. Serà raubat per ne demandar un rescat plan naut. L’òrdre religiosa cercarà cossí pagar lo prètz pertot e poirà, fin finala, tornar aver en libertat l’abat.

Mas demandaràn aprés la fin de la preséncia de l’emirat en de tèrras provençalas. E la demanda arribarà a la meteissa cort de Guilhèm I de Provença, Comte d’Arles, Constança e Provença, d’Avinhon, Marqués de Provença e pendent la fin de la sieuna vida Prince de Provença, qu’aviá cert interès en atacar alavetz, e pas abans, los arabis. Èra l’an 973.

La conquista cristiana de Farakhsa

Segon d’unes istorians la conquista provençala d’aquel emirat seriá venguda en 973. Segon d’autres dètz ans apuèi, en 983. Cossí que siá, lo Comte de Provença vòl ara arrestar l’espandiment de las idèas republicanas que i a dins las vilas del nòrd italian e que lèu poirián arribar a Provença. Lo sistèma feudal pòt pas èsser dobtat. E cal conquistar l’emirat e donar las tèrras a de nòbles que qu’ajudaràn subreviure la feudalitat pendent de sègles.

Aquesta teoria istorica, que pas totes los istorians de Provença ne son d’acòrd, poiriá plan èsser vertadièra. A de logica e es d’acòrd amb los interèsses del cap de l’armada mai importanta que conquistèt Farakhsa. L’annada de la conquista poiriá èsser, benlèu, pas tan importanta.

Aprés lo sètge del castèl arabi de Frainet tota la sieuna populacion foguèt cristianizada e venduda coma esclava.

Aital, Guilhèm I de Provença amassèt una armada e amb l’ajuda de los senhors de Levens, Aspremont, Gileta, Buelh e Sospèl comencèt l’ataca a l’emirat. La paur del califa de Còrdoa benlèu èra ara pas mai cresibla. Segon d’autres istorians, i aurián tanben d’òmes de Turin, del Bas Delfinat e atanben de Niça.

Los occitans e los arabis lucharàn en cinc batalhas abans del sètge de La Gàrdia-Frainet: Ambrun, Gap, Riez, Empus e Cabassa. Los arabis fugiràn pertot. Lo castèl de Frainet serà una defensa temporala destinada a tombar davant l’armada provençala. Los darrièrs arabis assagèron de fugir mas seràn cristianizats per fòrça e apuèi venduts coma d’esclaus. Segon l’istoriografia oficiala tot aquò arribèt aprés la granda desfacha militara araba a la batalha de Tortor, lo quite an. Cèrts istorians confirman totun, dins una version alternativa, que tot aquò se debanèt dètz ans apuèi.

Doas conclusions arriban d’aquela conquista; la primièra: cèrta itoriografia oficiala francesa amaga aqueste episòdi istoric de Provença. I aguèt una emirat amb de populacion araba e de mescla amb la populacion provençala vesina. La segonda: aquò se debanèt fa mai de 1000 annadas, atanben entre d’autras nacions vesinas mediterranèas. Cèrts politics d’uèi lo jorn an un discors totalament contrari que benlèu cal revisar totalament.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.