Home DIVÈRSES TRAPEN UA CIUTAT IBÈRA GIGANTA EN CATALONHA
TRAPEN UA CIUTAT IBÈRA GIGANTA EN CATALONHA
0

TRAPEN UA CIUTAT IBÈRA GIGANTA EN CATALONHA

0

Es naues tecnologies son estonantes. Damb era utilizacion de georadars, ua còla d’arqueològs catalans a descorbit ua ciutat ibèra en sud de Catalonha, en vilatge de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) que hè mès de 2,5 H. Segontes es scientifics serie era dusau ciutat ibèra mès grana jamès descorbida en Catalonha pr’amor que serie era dusau mès grana dempús dera descorbida dera ciutat ibèra d’Ullastrell.

Ara es recercaires vòlen començar a hèr es excauacions dera ciutat ibèra.

Era ciutat ibèra encara demore enterrada mès es arqueològs an podut confirmar era sua preséncia damb era utilizacion d’ua naua tecnologia aperada Georadar. Segontes es arqueològs aquera ciutat ibèra siguec datada entre es sègles VI e I abans dera nòsta era e açò vò díder que siguec abandonada pes sòns abitants pendent era epòca dera Dusau Guèrra Punica qu’auec Cartago e Roma coma principaus protagonistes internacionaus.

“Ei ua ciutat damb ua importància grana – çò diguec Jaume Noguera, dera Universitat de Barcelona -. Ei tan grana coma Ullastret, eth mès gran nuclèu urban ibèr descorbit jamès en Catalonha”. Eth descorbiment siguec hèt jos era direccion des professors dera UB Joan Sanmartí e Jaume Noguera e Maria Carmen Belarte, der Institut Catalan d’Arqueologia Classica (ICAC).

Ua notícia susprenenta

Era confirmacion dera ciutat ibèra en Banyoles del Penedès siguec presentada era setmana passada en aqueth madeish pòble de pròp de 3000 abitants. Ère eth resultat d’ua prospeccion geofisica hèta pera entrepresa SOT Prospecció Arqueologica dirigida per Roger Sala. Pendent era presentacion deth descorbiment damb Georadar es arqueològs expliquèren coma ère aquera tecnologia e coma ère era ciutat ibèra trapada.

Atau, es assistents podèren veir ua mapa damb tota era estructura dera ciutat ibèra – qu’a es carrèrs fòrça regulars – formada per carrèrs parallels e amples, crotzats per d’auti mès estreti. Enquia ara son identificades mès de 200 estructures arquitectoniques, damb places, bastiments especiaus, muralhes, torres e tanben un gran fossat.

Ena Mapa era comarca catalana deth Baix Penedès, on ei situat eth vilatge de Banyeres del Penedès.

Era còla arqueologica qu’a estudiat era ciutat ibèra encara enterrada confirmèc que poirie èster era grana ciutat ibèra dera Cessetania orientau, eth territòri ibèr on demoraven es ibèrs cessetani – entre eth massís deth Garraf e eth còl de Balaguèr – e qu’auien Tarraco (Kesse) coma capdau deth país.

Ara es recercaires vòlen començar a hèr es excauacions dera ciutat ibèra. Dempús i aurà ua excauacion fòrça mès grana en coordinacion damb era casa dera vila de Banyeres. A mès, confirmèren qu’eth georadar ajudèc fòrça ena ubicacion exacta dera ciutat pr’amor qu’atau se podie gestionar e planificar melhor es trabalhs.

Eth consistòri de Banyeres ja a confirmat que cromparà es terrens lèu de çò qu’ei ja un des descorbiments arqueologiques mès importantes hèti en Catalonha en 2018.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *