Home ISTÒRIA TRAPEN ERA LOCALIZACION DERA ANCIANA CIUTAT DE MARDAMA
TRAPEN ERA LOCALIZACION DERA ANCIANA CIUTAT DE MARDAMA
0

TRAPEN ERA LOCALIZACION DERA ANCIANA CIUTAT DE MARDAMA

0

Era localizacion dera anciana ciutat reiau de Mardama – a on aué i a eth petit pòble de Bassetki, ena Region Autonòma deth Curdistan – a estat trapada per ua còla d’arqueològs e filològs alemands. Ac an hèt a trauèrs dera lectura e interpretacion de naues tauletes cuneiformes trapades ena region.

Es tauletes an permetut trapar era localizacion dera anciana ciutat de Mardama.

Es tauletes an ua edat de 3250 annades e era interpretacion des madeishes siguec hèta pera filològa dera Universitat d’Heidelberg Betina Faist. Totun, ja auien estat trapades peth professor dera Universitat de Tübingen Peter Pfalzner en 2017. Apertien ara epòca der Empèri Assirian Mejan (1250 aC) e an permetut trapar era localizacion dera anciana ciutat de Mardama, ua des mès importantes dera region en aquera epòca.

“Siguec ua vertadièra suspresa – çò diguec Faist – pr’amor qu’es tauletes an permetut trapar era localizacion dera anciana ciutat de Mardama. Sabíem que siguec ua fòrça importanta ciutat dera region mès non sabíem ce a on ère. I a còps siguec un reiaume e i a còps un caplòc provinciau der Empèri Assirian e ara ja sabem ce a on ère plaçada”.

Assur-nasir, governador dera ciutat

Es tauletes an confirmat eth nom deth governador de Mardama, Assur-nasir e tanben coma desvolopaue eth son trabalh. “Era descobèrta tanben permetec saber qu’es excavacions hètes en aqueth lòc èren jos eth palai deth governador assirian – çò contunhèc Pfalzner -. Mardama siguec un reiaume conquistat per arrei assirian Shanshi-Adad I en 1786 aC e integrada en Empèri Assirian Mejan”.

Totun, era istòria trapada en es tauletes tanben parle d’ua istòria urbana fòrça mès complèxa. Segontes aqueres tauletes Mardama siguec pòc dempús un reiaume independent damb era ajuda d’un eròi urrian aperat Tish-ulme”. Dempús d’aqueth periòde de prosperitat era ciutat siguec destrusida pes turukans en tot arribar des montanhes septentrionaus des Zagros – çò confirmèc eth cercaire alemand”.

Mardama siguec un reiaume conquistat per arrei assirian Shanshi-Adad I en 1786 aC e integrada en Empèri Assirian Mejan.

Es tauletes confirmen, ath delà, qu’aquera non siguec era fin dera ciutat. Mardama contunhèc dempús era sua existéncia en tot èster ua província entre es anades 1250 e 1200 aC.

A mès, era istòria d’aguesta ciutat ei fòrça mès anciana. Ja se sabie qu’existie pendent edats mès ancianes dera civilizacion mesopotamica. Er Empèri mès ancian dera planeta, er Empèri Akkadian ja ne parlaue. Ère ua fòrça importanta ciutat plaçada ena perifèria dera tresaua dinastia d’Ur entre es annades 2100 e 2000 aC. Ua tauleta d’aquera epòca ja didie que siguec destrusida en 2250 aC per Naram-Sin, un arrei acadian.

“Son ues tauletes qu’an ajudat fòrça ena coneishença dera geografia de Mesopotamia dera epòca – çò soslinhèc Faist -. A mès, era sua descobèrta seguraments ajudarà ena localizacion d’autes ciutats dera region”.

Pr’açò es cercaires ara vòlen analizar damb mès prigondor es donades des 92 tauletes trapades en Bassetki. Pensen qu’era informacion que i a pòt ajudar ara localizacion de mès ciutats mesopotamiques e dilhèu bastir ua naua istòria dera region.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *