Home Tag "Walker"

JOBYNA RALSTON, VEDETA OBLIDADA

Christian Andreu
0
Una seria sasonièra de cinèma mut, après la Vida de Jobyna Ralston (Silent Film Newsletter, 1993). L’ESTRECH MOSQUETAIRE (1922) (L’etroit Mousquetaire)de Max Linder. La comedia slapstick de Max Linder, L’Estrech mosquetaire (Fr. L’Etroit mousquetaire, U.S. The Three Must-Get-Theres)  – «Un Conte del Gai Paris» – es una imitacion de convencions narrativas e comicas e una paròdia de Les Trois mousquetaires de Douglas Fairbanks (1921). Èra un veicúl excelent pel talent de Jobyna Ralston (nascuda lo 21 de novembre 1900) […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

LA CHINA “FEUDALA”

Christian Andreu
0
En escrivent ma Pichona istoria de l’humanitat ai fach de decas importantas quand parlava de la China imperiala. Cossi es facil de veire l’istoria dins lo prisma de la nòstra istoria europèa! Aquò es estada la costuma dels marxistas, sustot leninistas, qu’an volgut seguir un procès de l’istòria sociala qu’es uniforme e net. Aquel procès a quatre nivpels: 1) comunisme […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

CREACIONISME  ES ARROGANCIA

Christian Andreu
0
La glèisa catolica, en admetent la veritat de l’evolucion darwinista, a onestament mostrat son onestetat e son umilitat, maugrat totas las atacas de sos enemics. Aquesta onestetat e umilitat de la glèisa es respectada pel  grand evolucionista Stephen Jay Gould dins son libre Pèiras dels atges (Rocks of Ages). Egalament onèst es estat lo Dalai Lama, que ditz dins […]

LEI NOMBRES FIGURATS

MERAVELHÓS RIN TIN TIN

Christian Andreu
0
Òc, es vertat. Una enquesta sus la populacion de las annadas 1940 als Estats-Units o demostrèt: l’estela de cinèma la pus famosa e la mai aimada de l’ecran era Rin Tin Tin, ja mòrt en 1932. Lo can famós foguèt enterrat a Paris, al Cimetière des Chiens – refugi establit en 1900 gràcias a una […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

Pichona Istòria de l’Umanitat ( e 36) : La societat actuala (2020)

Christian Andreu
0
Es tamben important de metre fin a la vista populista dels nòstres jorns: lo conspiracionisme.  Lo socialisme scientific rejeta lo conspiracionisme. Lo capitalisme, coma tota societat de classas, encoratja sens dobte de conspiracions, de complòts e de rivalitats de tota sòrta. La competicion es d’efièch vantada coma admirabla pel sistèma capitalista. Mas los sistèmas socials, […]

25 ANS D’ESTACION INTERNACIONALA ESPACIALA

SANT FRANCÉS A L’ECRAN

Christian Andreu
0
Lo film de Franco Zeffirelli, Francés e lo camin del solelh (Fratello sole, sorella luna) – 1973 – es un cap d’obra digne de l’estudiant de Visconti. La critica injusta qu’aqueste film d’una beutat excepcionala a sovent endorsat s’explica benlèu pel fach qu’avèm malurosament pas l’abituda de veire la patz despintada en de termes eroics. […]

JOBYNA RALSTON, VEDETA OBLIDADA

“L’ABDICACION” DINS L’ISTÒRIA DEL CINÈMA

Christian Andreu
0
Lo cap d’Òbra d’Anthony Harvey, L’Abdicacion (1974, scenàri de Ruth Wolff), pot èsser considerada la representacion sul ecran fins ara de la personalitat e de la vida extraordinaria de la reina Cristina de Suècia. Al sègle XVIIen, Cristina abdiquèt son tròn protestant, tròn del mai fòrt sobrepoder europèu, afin de viatjar a Roma e d’abraçar la fe […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

Pichona istòria de l’Umanitat (35): Lo Segond Grand Chaple

Christian Andreu
0
Tre 1939 lo capitalisme industrial alemand confrontèt encara los poders colonials de França e Granda Bretanha. Los mercats globals estant per la màger part fermats al capitalisme alemand, aquela situacion  creava las condicions pels politics nacionalistas que prometián de renovelar la produccion d’acièr, d’armament e de produches quimics, e de brisar las barrièras an aquela. […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

LO CINEMA MUT JAPONÉS

Christian Andreu
0
En 1868, pauroses de veire lo Japon tombar coma China jos las ambicions dels poders occidentals, los clans de l’oèst del Japon se levèron e metèron fin al shogunat. Aquò menariá lo Japon rapidament a l’establiment d’una nacion-estat e als desvolopaments industrials e tecnologics. La Restauracion Meiji, com’es coneguda, creava una revolucion tecnologica plan favorabla […]

D’AIGA AMB DE TRITI