Home Tag "Ominins"

LO BIPEDISME, ENCARA MAI PRECÒÇ

Christian Andreu
0
 Malgrat que la discussion scientifica siá pas encara barrada pr’amor que i a pas pro de fossils per o poder demostrar, se considèra que Sahelanthropus tchadensis, descobèrt en 2001, seriá l’ominin pus ancian. E semblariá  que foguèsse bipède. Lo bipedisme es considerat coma un factor clau dins l’istòria de l’evolucion umana. Pasmens, encara i a […]

WILLIAM ADAMS E LO SHOGUN

L’ÒME E LO CLIMA

Christian Andreu
0
La majoritat de cercaires d’uèi lo jorn pensa que lo cambiament climatic es çò que provoquèt de grands cambiaments en nòstra espècia en Africa. Pasmens, ara òm assaja de comprene cossí se desvolopèron aqueles cambiaments de clima e cossí provoquèron de mutacions en l’evolucion dels ancians ominins. De soslinhar que los periòdes glaciars foguèron clau […]

WILLIAM ADAMS E LO SHOGUN

ER OMININ MÈS ANCIAN

Christian Andreu
0
Determinar aué quin siguec eth prumèr ominin non ei causa facila maugrat annades d’estudi prigond d’aguest hèt. Ua des pògues conclusions qu’amassèc era comunautat paleoantropologica enquia aué siguec considerar eth genre Australopithecina o Hominina com es ancessors mès ancians trapadi enquia aué des ominins. Atau, òm poirie díder qu’es australopitecus sigueren donques es prumèri e […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

L’ORIGINA DE LA PATERNITAT

Christian Andreu
0
I  a de cercaires qu’afirman que la figura del paire nasquèt apuèi s’associar amb la maire: tradicionalament las femelhas comercializavan lor fidelitat sexuala segon la noiridura que donava lo mascle. Ara divèrses antropològs occitans confirmèron que la paternitat nasquèt fa aperaquí 5 milions d’ans pr’amor qu’una tièra de mascles decidiguèt li donar mai noiridura a  […]

LA MÒRT D’ENRIC IV

TRAPEN EN ARGERIA UTÍS QU’AN 2,4 MILIONS D’ANNADES

Christian Andreu
0
Un descorbiment des importanti se passèc hè pògui mesi en Africa deth Nòrd, exactaments en Argeria. Diuèrses pèires talhades per ominins hè aperaquí 2,4 milions d’annades sigueren trapades ath cant d’uassi talhadi pes madeishes. Açò poirie cambiar era opinion paleontologica actuau qu’afirme qu’Africa der Èst siguec eth lòc on se desvolopèc era tecnologia dera pèira […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

DE NÒVAS PRÒVAS QUE PÒDON CAMBIAR LA TEORIA DE L’EVOLUCION

Christian Andreu
0
Sus la plaja de Trachilos, en Creta, son estadas descobèrtas de pesadas polemicas. Son estadas descrichas dins la revista numerica scientifica Proceedings of the Geologists, mas balharàn a la comunautat scientifica una discussion de las grandas. Los cercaires que las an estudiadas dison qu’an mai de 5,6 milions d’ans e que foguèron fachas per d’ominins. […]

WILLIAM ADAMS E LO SHOGUN

LOS MONARDS CAPUCHINS FAN DE PÈIRAS PONCHUDAS INTENCIONADAMENT

Christian Andreu
0
Aquò es çò qu’a descobèrt una còla scientifica sus los monards capuchins del Brasil: trincan de pèiras amb d’autras pèiras e ne fan espleches ponchuts. E o fan intencionadament. Lo resultat son de pèiras qu’an las caracteristicas e morfologia d’un espleche produsit per un ominin. La descobèrta es estonanta pr’amor qu’aquesta sòrta de comportament se […]

ES TRAPAT UN NÒU DINOSAURE AMB DE PLUMAS