Home PALEONTOLOGIA SON TROBADAS DOAS ESPÈCIAS DE TERAPÒDES NÒVAS
SON TROBADAS DOAS ESPÈCIAS DE TERAPÒDES NÒVAS

SON TROBADAS DOAS ESPÈCIAS DE TERAPÒDES NÒVAS

0

Aquò es çò qu’arriba dempuèi China. Una còla de peontològs a podut determinar amb de bocins fossils d’esqueleta fa gaire encontrades doas espècias nòvas de terapòdes (dinosaures carnivòrs). Lors noms son totun, un pauc exotics: Xiyunykus pengi e Bannykus wulatensis, que visquèron en aquelas tèrras fa mai de 120 milions d’annadas.

L’evolucion dels terapòdes alvarezsaurians durèt pus de 50 milions d’annadas.

Los terapòdes apertenon a l’òrdre dels nomentats saurians d’Alvarez or alvarezsaurians, que demorèron en de territòri uèi chinés pendent l’epòca del cretacèu e son un estadi de transicion dins l’evolucion d’aquela familha de dinosaures carnivòrs.

Aital, divèrsas analisis an confirmat qu’aquela evolucion se debanèt d’un biais fòrça lent ( prèp de de 50 milions d’ans ) e que se passèt durant lo Cretacèu. A mai, las doas nòvas espècias balhan mai de lutz sus los alvarezsaurians, un grop de dinosaure als aucèls e que fins ara son estats pro enigmatics.

L’anatomia de Xiyunykus e Bannykus, las doas nòvas espècias d’alvarezsaurians ara classadas scientificament, an un cran semblant al d’un aucèl e plusors dents pichonas ressegadas e pas de dents mai grandas e esfiladas coma avián d’autres carnivòrs d’aquela epòca.

Un òrdre de dinosaures estranh

“Los alvarezsaurians son estats totjorn de dinosaures fòrça estranhs – çò confirmèt Joanh Choiniere, de l’Universitat de Witwatersrand-. Avián d’arpas e de maissas fòrça flacas. Uèi lo jorn serián coma de formiguièrs gigants, d’animals pauc comuns”.

Los terapòdes apertenon a l’òrdre dels nomentats saurians d’Alvarez or alvarezsaurians.

Lo classament definitiu de Xiyunykus e de Bannykus ven aprés la tròba dels fossils del primièr en Xinjiang, en 2005, en China, e en Mongolia Interiora, del segond, en 2009, uèi China nòrd-centrala.

“Los membres mai ancians d’aquel grop avián los braces e las mans amb d’arpas poderosas, coma los carnivòrs de l’epòca – çò diguèt James Clark, paleontològ-. Mas los alvarezsaurians evolucionèron fins aver una soleta arpa e un braç fòrça mai cuert”.

“Foguèt un procés lent d’evolucion – çò soslinhèt Xing Xu, cercaire de l’Institut Paleontologic de Vertebrats chinés-. Durèt pus de 50 milions d’annadas. Un jorn serà l’exemple classic de granda evolucion d’una espècia coma quora s’explica cossí evolucionèt lo caval en America del Nòrd. L’estudi que ne parla es estat publicat al numeric Current Biology.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.