Home PALEONTOLOGIA SON ENCONTRATS CENTENATS D’UÈUS DE PTEROSAURE
SON ENCONTRATS CENTENATS D’UÈUS DE PTEROSAURE

SON ENCONTRATS CENTENATS D’UÈUS DE PTEROSAURE

0

De centenats d’uèus fossils de pterosaure son estats trobats en China. La descobèrta, una de las mai importantas del sègle XXI en çò que tòca a aquel genre, balharà de nòvas informacions sus cossí èra la reproduccion e cossí suenhavan los pichons aqueles animals voladors que podián arribar far una longor estonanta.

Pendent l’estudi foguèt descobèrt que las estructuras que balhan supòrt als muscles pectorals èran pauc desvolopadas.

La trobalha es estada facha al nòrd-oèst de China e se son estats encontrats prèp de 200 uèus fossils de pterosaure. Son de l’espècia nomentada Hamipterus tianshanensis, que demorèt en çò que uèi es China fa mai de 120 milions d’annadas.

Los paleontològs qu’an descobèrt los uèus an volgut soslinhar “qu’es estonanta e extraordinària la granda quantitat d’uèus encontrats” e que plusors d’aqueles “an d’embrions encara dins fossilitzats”. Pr’aquò an confirmat ja que la descobèrta pòt èsser considerada coma estonanta dins lo mond de la paleontologia.

Tot çò que se poirá aprene

La còla de paleontològs atanben an volgut confirmar que l’estat de preservacion dels uèus es plan bon e qu’aquò poirá èsser utilizat per estudiar melhor las costumas d’aqueles animals preïstorics. Tot aquò arriba après una manca d’uèus fossils en aquel camp d’estudi fins ara: solament n’èran estats trobats divèrses en Argentina e China en 2004. E abans d’aquela anada i aviá pas cap d’evidéncia d’uèus de reptil volador a la Tèrra.

Totun, ara, a mai dels centenats d’uèus trobats tanplan i aviá prèp d’òsses d’adult e se poirà estudiar cossí viviá una colonia de pterosaures fa 120 milions d’ans.

La trobalha es estada facha al nòrd-oèst de China e se son estats encontrats prèp de 200 uèus fossils de pterosaure.

La tròba, que s’es facha publica al numeric Science per Xiaolin Wang, de l’Academia Chinesa de Sciéncias, ja es estada considerada coma plan importanta en aquel país. Lo metòde de trabalh per certificar la qualitat dels uèus foguèt l’escanèr dels quites uèus. Atal poguèt èsser confirmat que 16 d’aqueles avián d’embrions encara intactes.

 

En tot estudiar los uèus e los embrions, la còla paleontologica chinesa descobriguèt que las estructuras que balhan supòrt als muscles pectorals – plan importants per volar – èran pauc desvolopadas. Un fach pas esperat. L’idèa que, après nàisser, podián pas encara volar, venguèt reala. Caliá los suenhar pendent un temps.

La tròba tanben donèt mai d’informacion: “èran d’uèus pas durs – çò diguèt Charles Deeming, de l’Universitat de Lincoln – e pr’aquò caliá los enterrar”. La conclusion es estonanta: los pterosaures incubavan pas los uèus, èran cauds pr’amor de la tèrra.

Las resultas de l’analisi dels uèus e cossí suenhavan los pichons los pterosaures a fach ja doncas, d’aquela descobèrta, una de las mai estonantas dins l’estudi dels pterosaures dempuèi l’an 2004. Son d’uèus, totun, qu’encara donaràn fòrça mai d’informacion a la sciéncia

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.