Home GEOGRAFIA SOLAMENT DEMORA LO 31% DELS BÒSQUES OCCITANS
SOLAMENT DEMORA LO 31% DELS BÒSQUES OCCITANS
0

SOLAMENT DEMORA LO 31% DELS BÒSQUES OCCITANS

0

E òc. Trist mas vertat. Amb donadas de las regions de Nòva Aquitània (Gasconha e Lemosin), Occitanie (Lengadòc), Auvernha e Provença (PACA), una còla de la universitat de Plymouth a confirmat çò que demora al nòstre país de las ancianas forèsts que i aviá fa solament 11.000 ans. L’estudi compren tanben donadas d’autres païses europèus. Per rapòrt, lo nòrd de França a solament entre 0%-11% de regions amb de bòsc. Occitània n’auriá encara un pauc mai per las montanhas dels Pirenèus, lo Massís Central e los Alps.

Segon aquel estudi en Occitània solament demoran entre 12% e 31% dels bòsques originals.

L’estudi, publicat aqueste setmana al numeric Scientific Reports, es la resulta de l’analisi de la situacion dels bòsques occitans mas atanben europèus dempuèi la demanda dels darrièrs umans per mai espaci per agricultura e l’utilizacion de fusta coma material de combustion. Segon aquò mai de la mitat dels bòsques europèus aurián desaparegut pendent los darrièrs 6000 ans.

Fa mai temps encara, fa 11.000 annadas, un esquiròl podiá crotzar Euròpa dempuèi Lisboa fins Moscòu sens laissar los arbres. Una situacion que vòl èsser, dison los recercaires, un avís a las populacions europèas sus la pèrta de bòsc actual e qu’auriá de melhorar se volem contunhar d’aver bòsques a Occitània e Euròpa.

I a païses coma Irlanda, Escòcia o tanplan Anglatèrra (segon la region), qu’an encara mens bòsques que non Occitània. Aqueles païses aurián uèi solament entre 0% e 11% dels bòsques originals per rapòrt a solament fa 3000 ans. D’autres, coma Noruega e Suècia, an encara entre un 76%-94% dels bòsques originals d’aquela epòca pr’amor que l’agricultura coneguèt un espandiment pas tan grand. Occitània auriá una posicion intermieja amb entre 12% e 31% de las forèsts originalas segon la region. Un fach qu’auriá de far pensar totes.

Una analisi facha amb pollèn

I a païses coma Irlanda, Escòcia o tanplan Anglatèrra, qu’an encara mens bòsques que non Occitània.

Aquò balhariá un total de mai de 2/3 del territòri del nòrd e centre del nòstre continent que seriá estat cobèrt per d’arbres. Las chifras son la resulta de l’analisi del pollèn de mai de 1000 luòcs. La situacion uèi es plan pejor que fa 11.000 ans doncas pr’amor que solament ne demorariá un terç. En regions coma Euròpa de l’Oèst e sustot a las regions de la còsta (Irlanda e lo Reialme Unit) lo declivi seriá estat encara mai grand fins arribar a qualques airals a un pichon 10% del territòri amb de bòsc original.

I a una bona nòva. La descobèrta d’autres materials de combustion e autras tecnicas de bastiment a mai de plusors iniciativas environamentalas (coma lo projècte de Bòsc Nacional o Bòsc del Nòrd anglés) poiriá cambiar la situacion.

“Fòrça païses son encara en transicion – Occitània entre aqueles – e lo reialme Unit e Irlanda son arribats a la pejor situacion de totas dempuèi fa 200 ans, çò diguèt Neil Roberts, professor de Geografia Fisica a l’Universitat de Plymouth. – Mentre que divèrses païses encara an d’arribar a aquela marrida situacion, d’autres, coma los escandinaus, an de regions ont tot es encara bòsc. Totun, dempuèi fa 11.000 ans i a mens e mens bòsques a Euròpa”.

L’estudi, amb de donadas de Suècia, Alemanha, França, Occitània, Estònia e Soïssa, a confirmat las resultas aprés analizar donadas del Centre Europèu de Pollèn (European Pollèn Database). Segon aquò entre fa 11.000 e 6.000 ans los bòsques arribèron a cobrir 80% de la superfícia europèa.

“La partida positiva, çò confirmèt Roberts, es la creacion d’espacis dubèrts per las bòiras ont fins 1940 èran de luòcs amics de la natura e ont demoravan prèp fòrça animals salvatges. Puèi la situacion es canviada”.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *