Home DIVÈRSES SÈM MAI NEANDERTALIANS QUE NON PENSÀVEM
SÈM MAI NEANDERTALIANS QUE NON PENSÀVEM
0

SÈM MAI NEANDERTALIANS QUE NON PENSÀVEM

0
0

La ciencia ja a confirmat que las populacions pas africanas an un eiretatge genetic neandertalian d’entre 1,8% e 2,6%. Aquò que ja es pro estonant es una informacion que caliá concretar encara mai. E los recercaires ara vòlon saber quinas caracteristicas biologicas avèm las populacions umanas que son directament eiretatge neandertalian.

La sciéncia a pogut, fin finala, començar de classar qualas malautiás e traches genetics son neandertalians en la nòstra espècia.

E es arribada una autra notícia suspresa. Los primièrs estudis que confirman aquelas caracteristicas biologicas dins las populacions non africanas d’Homo sapiens sapiens comentan d’arribar. Un nòu estudi publicat per de recercaires alemands al numeric Science afirma que las personas qu’an plusors caracteristicas determinadas es pr’amor qu’es un eiretatge neandertalian. Entre aquelas la tendéncia infantila de patir cremadas dins la pèl per lo solelh.

Las populacions europèas e asiaticas son la clau

Segon los scientifics qu’an fach lo nòu estudi genetic, las conclusions son estonantas. L’eiretatge d’entre 1,8% e 2,6% genetic en las populacions non africanas seriá parièra a aver entre un 10% e un 20% d’eiretatge neandertalian en aquelas populacions uèi lo jorn.

E plusors caracteristicas qu’an – consequéncias dirèctas per la santat e la conducta – son estadas confirmadas per una còla de recercaires genetistas de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolucionària de Leipzig – un dels mai prestigioses de la planeta – amb Janet Kelso coma cap.

L’estudi es basat en una analisi dels uasses d’una Femsa neandertaliana que demorèt en la balma de Vindija, en Croàcia, fa mai de 50.000 ans. E maugrat que cal far mai estudis, los scientifics an pogut confirmar que determinadas caracteristicas umanas d’uèi son eiretatge dirècte neandertalian. Entre aquelas aver lo colesteròl naut, plan grais en la cencha, artritis reumatoïde o esquizofrenia.

Mai d’un estudi confirma ara que i a una partida importanta de la populacion qu’a traches neandertalians.

E aquò es pas tot. La tendéncia infantila de patir cremadas per lo solelh o èsser una persona que fa mai activitat pendent la nuèch que pendent lo jorn tanben serián caracteristicas tipicament neandertalianas. Aital o a confirmat tanben un autre estudi del scientific Michael Dannemann, publicat al numeric American Journal of Human Genetics. Aquel estudi, a basat las sieunas conclusions en l’estudi de l’ADN d’una esqueleta d’una femna neandertaliana trobada en las montanhas siberianas d’Altai.

De mai, mai de 112.338 britanics que demoran uèi lo jorn aurián una eiretatge genetic e malautiás típicamente neandertalianas. Son doncas, de conclusions estonantas. S’avètz la pèl fòrça clara e problèmas amb lo solelh, colesteròl naut o artritis podètz aver un percentatge d’eiretatge neandertalian genetic plan naut. O s’aimatz plan far vida pendent la nuèch. Son d’afirmacions scientificas mas cal ara poder balhar las rasons que menan a poder afirmar aquò scientificament. Maugrat tot, son de conclusions, benlèu, mai qu’estonantas.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *