Home ISTÒRIA PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (3) L’ARRIBADA DELS EMPÈRIS
PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (3) L’ARRIBADA DELS EMPÈRIS
0

PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (3) L’ARRIBADA DELS EMPÈRIS

0
Los empèris del mond ancian, rivalizavan entre elas per lo contraròtle de las tèrras.

Entre los pòbles primitius los conflictes s’esclatavan sus l’accés a certanas regions ricas en noiridura. Mas l’arribada de ciutats-estats, evolucionadas d’unitats territorialas mai primitivas, a lor torn e evolucionadas amb l’agricultura e l’esclavatge dels autres animals (la primièra proprietat), la guèrra devenguèt una causa absoludament novèla e mortala. La montada de Roma en Euròpa foguèt un truc mortal pels cèltas, los pòbles d’aquel continent.

Las societats mai grandas – las ciutats-estats e lors conglomeracions, los empèris del mond ancian, rivalizavan entre elas per lo contraròtle de las tèrras, las rotas, lo comèrci e los minerals, e menavan vèrs un sistèma novèl en tot aver besonh d’esclaus e d’armadas; causas necessàrias amb l’objectiu de realizar l’ambicion d’una novèla classa, que podem apelar aristocracia.

L’arribada dels grand empèris

La montada de Roma en Euròpa foguèt un truc mortal pels cèltas.

En Asia Menora montavan los empèris de Pèrsia, Babilònia, e Mesopotamia. En Índia montavan una colleccion de principats, units per l’emperaire bodista Ashoka. En China, dins los païses del nòrd, los caps tribals avián unit lors territòris afin de crear los reiaumes, mai tard units a lor torn jos un emperaire.  Als Balcans los grècs establissián las ciutat-estats fièras de lor “democracia”, mas èran establits sus l’esclavatge. Un estat, Esparta, èra absoludament dependent sus lors esclaus: per l’agricultura, la medecina, la produccion de tèxtil, l’arquitectura, l’educacion, eca.

L’esclavatge – chattle, en anglés, ven del mot cattle, valent a dire las vacas – ont es establit lo ligam entre l’esclavatge dels animals per lor trabalh, lor lach e lor pèl, e l’esclavatge dels òmes e de las femnas per lor trabalh e lor posteritat. A l’origina de l’esclavatge primitiu èran las guèrras d’ont eran sortits los captius. Entre los cèltas e las autras societats tribalas , los esclaus èran pauc en nombre, e aprèp un temps un esclau devendriá membre de la tribú, o clan. Mas en Esparta e las autras ciutat-estats, l’esclavatge devenguèt la fondacion de l’economia.

En China una societat d’esclavatge se desvolopava pas. Al luòc d’aquò, los paisans liures èran pauc a cha pauc someses a un sistèma feodal, mas parlarem d’aquò mai tard.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.