Home DIVÈRSES NEONICOTINOÏDES: DE LA CONTROVÈRSIA SCIENTIFICA CAP AU CONSENSUS
NEONICOTINOÏDES: DE LA CONTROVÈRSIA SCIENTIFICA CAP AU CONSENSUS
0

NEONICOTINOÏDES: DE LA CONTROVÈRSIA SCIENTIFICA CAP AU CONSENSUS

0
L’Union Europèa deu decir lèu se va recondurre e alargar son interdiccion parciala.

Mentre que lo govèrn francés a recentament autorisat l’utilisacion d’un neonicotinoïde “de quatrena generacion”, lo debat sus lor regulacion fa de bruch dins lo monde entièr. Es ansin que l’Union Europèa deu decir lèu se va recondurre e alargar son interdiccion parciala, que le govèrn britanic (abitualament afogat de deregulacion) a declarat que sosten l’interdiccion totala, e que quitament l’agència estasunenca de proteccion de l’environament deu decidir se va enebir lei “neonics”.

Dins aqueu contexte, un editò de la revista scientifica Nature fa lo bilanç dei vejaires dei scientifics e de lors cambiaments. Detalh qu’es bensai pas completament anecdotic : es lo promier editò que conten pas lo tèrme “controversiau” dins son titòl. En luòga d’aquò, lo titòl causit parla d’una batalha amara de venir… un batalha que sembla puslèu estre aquela de la comunitat scientifica contra leis industriaus.

Atau, au bèu mitan d’un fum de referèncias d’estudis que demòstran una toxicitat deis neonicotinoïdes, si tròba una anecdòta tras qu’interesanta. En junh d’aquesta annada, un papièr de Woodcock et. al. rapòrta un deis estudis d’escala mai granda qu’a jamai estat fach per estudiar lei efècts dei neonicotenoïdes en condicions realas.

Abséncia de resultats clars

Lo govèrn francés a recentament autorisat l’utilisacion d’un neonicotinoïde “de quatrena generacion”.

Ja que l’abséncia de resultats clars en condicions realas era l’argument principau dei defensors dei neonicotinoïdes. Es “peer-reviewed” e publicat dins la prestigiosa revista Science, valent-a-dire qu’es considerat coma un estudi seriós, “beton”.

Problèma : mentre que la comunitat scientifica a validat lei resultats, son contradichs per lei finançaires de l’estudi ! Aquelei son lei industriaus Syngenta e Bayer, que realisan sobtament que l’estudi qu’avian comandat e pagat arriba au resultat contrari de çò que volian mostrar. Còp de teatre e umiliacion cosenta. Encuèi, sembla que quitament lei scientifics pagats per l’industria pòdon pas defendre aquestei moleculas.

Julien Frison*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.