Home TECNOLOGIA NAUTA TECNOLOGIA ESPACIALA
NAUTA TECNOLOGIA ESPACIALA
0

NAUTA TECNOLOGIA ESPACIALA

0
0

Lo dangièr de las radiacions espacialas es estat avisat recentament. L’exposicion longa dels astronautas en l’espaci es un problèma que cal encara resòlvre se l’umanitat vòl desvolopar longs viatges lèu a d’autras planetas. Per bonastre divèrses laboratòris en desparièrs luòcs de la planeta ja i trabalhan dempuèi annadas. E fa pauc es estat descobèrt un nòu material que poiriá ajudar en la proteccion dels viatjaires de l’espaci. La tecnologia utilizada es plan nauta.

Segon los scientifics amb aquel material nòu se pòdon protegir los astronautas o los quites satellits de la radiacion espaciala.

Segon los scientifics que i an trabalhat es un nano (micro) material que pòt reflectir o transmetre la lutz e que, de mai, pòt èsser un contraròtle de la temperatura segon la volontat de l’astronauta. Al delà d’aquò, la descobèrta d’aqueste tipe de material pòt èsser considerat coma una nòva pòrta a la tecnologia de proteccion dels astronautas en tot los protegir de marridas radiacions.

L’estudi del nòu material es fruch de mai de quinze annadas de trabalh en l’Universitat Nacionala Australiana e s’es pogut crear un material tan magre que centenats de capas del meteis poirián se metre dins lo cap d’una agulha e encara i auriá espaci extrà. Lo material pòt èsser aplicat a quinsevolh superfícia, tanben als vestits espacials.

Una descobèrta amb fòrça aplicacions

Malgrat que la tòca finala del trabalh d’aqueste laboratòri èra protegir los astronautas de las radiacions espacialas, es estat reconegut que i a fòrça mai aplicacions. “De primièr, se pòdon protegir los astronautas o los quites satellits de la radiacion espaciala – çò diguèt Mohsen Rahmani d’aquesta universitat -. Mas i a fòrça mai d’aplicacions. Totun, la tòca èra poder protegir los astronautas amb un material transmissor de rais ultravioletas o infraroges e la radiacion que i pòt aver en desparièrs environaments especials”.

La descobèrta d’aqueste tipe de material pòt èsser considerat coma una nòva pòrta a la tecnologia de proteccion dels astronautas.

Aquò, dison los scientifics, es ansin pr’amor que lo nòu material resistís la radiacion. Totes los materials qu’a creat l’umanitat fins uèi lo jorn chuclan la radiacion e la reflectisson pas. Pr’aquò es una descobèrta sensacionala. Andrey Mirosnichenko, co-recercaire associat d’aqueste laboratòri confirmèt que d’autras aplicacions possiblas serián l’arquitectura o l’estalvi d’energia.

“Podèm ara transformar una fenestra en un miralh se i a voluntat o contrarotlar la quantitat de lutz qu’arriba a travèrs de las fenestras en un ostal segon la temporada de l’an – çò diguèt Mirosnichenko”.

Per arribar a descobrir aqueste nòu material son estadas implicadas divèrsas disciplinas scientificas en tot comprene fisica, engenheriá o sciéncia de produccion de materials. Lo nòu material serà mai eficient, mai economic e ajudarà a contrarotlar la temperatura dels luòcs. L’estudi que ne parla es estat publicat al jornal numeric Advanced Functional Materials.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *