Home DIVÈRSES MORRA: QU’ES AQUÒ ?
MORRA: QU’ES AQUÒ ?
1

MORRA: QU’ES AQUÒ ?

0
1

 

La morra es un jòc fòrça ancian que s’a totjorn practicat als païses de la mediterranèa. Es un jòc que s’es fach tradicion en tot arribar fins a l’actualitat, e que se practica en tota Occitània, lo Comtat de Niça, la Provença, Còsta d’Azur, Alps maritims, Corsega, Euskal Herria, Catalonha, Aragon, Grècia, Croàcia, Eslovènia e Portugal en Euròpa, aital coma en Africa del Nòrd (almens al Marròc).

Lo joc te pertot las meteissas nòrmas, amb pichonas variacions en tot depender del país, es fòrça populara a Itàlia, en particulara a l’isla de Sardenha: aquela seriá lo ligam qu’a coma origina la Corona aragonesa, qu’ocupèt l’isla 500 ans.

Quant e d’ont es.

ancient-aegypt-boad-game-players-morra-players-collage-elaboration-engravings-middle-representing-ancien-costumes-56302764
L’origina del jòc de la Morra data de l’ancian Egipte.

La seuna origina se data de l’ancian Egipte, pel la retrobada dins un cavòt d’un dignitari de la cort de la dinastia XXV, ont es l’imatge que representa l’intencion del mòrt per estendre lo sieu braç amb un numèro, en oposicion a un autre jogaire.

En una pintura dels vases grècs, de segur i a la representacion de la morra: l’accion entre dos jugadors amb las mans estendudas en l’acte del jòc.

Malgrat aiçò, las causas cambièron en l’epòca dels ancians latins, ont i aguèron las manifestacions mai claras de censura per rapòrt al joc.

Ciceron, als sieus escrits, nos disiá que “dignus est quicum in tenebris mices ” (persona digna es aquela amb qui se pòt jogar a morra en la foscor).

En latin lo mot morra significa l’accion de la “micatio”, derivat del vèrb “micare” (vibrar amb los dits), e dempuèi tenem la derivacion dirècta a “micare digites”, que son los qu’estendon los sieus dets al jòc, los jogadors: i a evidéncia que los romans foguèron los primièrs a practicar l’art de digitis micare.

Èran, en fach, solament los soldats ocioses que demoravan dins la capitala, qu’avián propagat lo jòc pendent los periòdes inactius, a l’interior dels lòcs de vigilància e casèrnas.

Lèu, las nòrmas de la morra sortidas de l’ambient militar arriban a las plaças, carrièras e tavèrnas, e se propaguèron per totas las vilas romanas, fins al ponch que lo cònsol intervenguèt per arrestar la divulgada e lo tumult creat pel jòc . Se vegèt obligat a promulgar la lex Roscia (lei Roscia), que dins las nòrmas, prevegèt quitament l’exili pels fanatics empedegats de morra.

3
Los romans foguèron los primièrs a practicar l’art de digitis micare.

A l’epòca modèrna se supausa que las siás originas provenon d’ Itàlia, ont se jòga de fòrça temps, doncas la Corona d’Aragon aviá de possessions en territòri italian, aital coma los soldats que realizèron las sieunas tropas dins aquelas tèrras, poguèron portar la practica del joc.

Cossí se jòga.

Lo jòc se desvolopa entre dos contenents que trason al meteis temps los dits d’una man, a l’encòp que pronóncian en cridant un nombre, que per èsser ganhant deu se revenir a la soma dels dits de totes dos contrariants.

Procedís a un ritme fòrça rapid: se trason los dits e en cridant al meteis temps de nombres, en tot poder arribar que cap dels jogaires acèrte la soma dels dits, o que los dos digan a l’encòp lo meteis nombre. En aquel cas se contunha de jogar, en se ganha lo ponch al moment qu’un dels jogaires acèrta, amb lo nombre prononciat, la soma dels dits dels dos.

La siuna aparenta simplicitat, se tòrna de mai en mai complèxa a causa que se practica amb fòrça velocitat, per aicò es fòrça abitual que los jogaires repetiscan lo nombre de dits traches amb cèrta frequéncia. Es a dire, se li cal pensar a dos planòls:

sp_a0880morra
La morra es un jòc fòrça ancian que se practica en tota Occitània.

Quin nombre de dits aja de sortir per buscar la repeticion del contrari e ganhar lo ponch, e quin nombre de dits aja pas de sortir per evitar que l’adversari ganhe. Per aver abilitat al jòc de la morra, cal aver nautas capacitats d’observacion, psicologia e de bravesa, a causa de l’anauçar del ton de la votz, quan se pronóncian los nombres.

La ponctuacion minima obtenguda es 2, pr’maor qu’existís pas lo zèro (lo ponh barrat val 1).

La paraula morra significa tanben 10 dets, aquò vòl dire las doas mans dubèrtas, una de cada jogaire.

Lo jogaire qu’aja acertat ganha, se degun o a acertat, se tòrna a començar.

 

*Giuliana Mulas

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

E vaqui un pichon mas fòrça plasent video del nòstre amic Lissandre Varena su la morra e los morraires:

Comment(1)

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *