Home DIVÈRSES LOS NEANDERTALIANS TANBEN PINTAVAN LAS CAUNAS
LOS NEANDERTALIANS TANBEN PINTAVAN LAS CAUNAS
0

LOS NEANDERTALIANS TANBEN PINTAVAN LAS CAUNAS

0

Es una fach revolucionari. Que pòt cambiar totalament la nòstra vision de la Preistòria. Fins ara èra estat dich que solament la nòstra espècia, Homo sapiens sapiens, èra estada la primièra que menèt l’art amb ela en tot arribar a Euròpa. Mas ara, una còla de scientifics confirma que i a tres caunas de la peninsula iberica pintadas per de neandertalians. E aquò se debanèt fa mai de 64.000 annadas.

Èra una epòca que l’òme modèrn èra pas arribat encara a Euròpa. E pr’aquò tanben son las caunas amb de pinturas preistoricas mai ancianas de l’istòria. Son las caunas de La Pasiega, Maltravieso e Ardales. E an de pinturas fachas per de neandertalians 20.000 ans abans de l’arribada de la nòstra espècia. Un fach totalament estonant.

La tecnica de l’urani-tori pòt determinar l’edat de las formacions de calci fins als 500.000 ans.

“Lèu aprés la descobèrta dels primièrs uasses fossils de neandertalians, al sègle XIXen, aqueles foguèron descrichs coma de brutes sens cap de cultura, que podián pas aver amb eles causas coma l’art o simbòls imaginaris. – çò diguèt Alistair Pike, de l’Universitat de Southampton– E aquela vision encara demora uèi lo jorn. Pr’aquò la confirmacion scientifica d’aquelas pinturas es un fach plan excepcional”.

Una discussion pas encara finida

Alara e dempuèi la descobèrta de l’espècia neandertaliana, la comunautat scientifica a discutit totjorn las capacitats d’aquela espècia. E cossí fasián los neandertalians es encara una debat dubèrt. La descobèrta d’aquelas pinturas farà, de segur, una bèla contribucion a la discussion scientifica.

“L’emergéncia de cultura materiala simbolica es un ponch clau dins l’istòria de l’evolucion de l’umanitat – çò diguèt Dirk Hoffman, de l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Planck-. Es una d’aquelas causas que nos fa umans. E la confirmacion de l’edat d’aquelas pinturas preistoricas balha mai umanitat encara els neandertalians”.

L’estudi que ne parla es estat publicat aquesta quita setmana al numeric Science e racònta cossí los scientifics que l’an fach son arribats a aquelas conclusions amb l’ajuda de la tecnica de l’urani-tori. E se fins ara solament nosautres pintàvem las caunas ara i a tres caunas europèas amb de pinturas realizadas per de neandertalians.

Una còla de scientifics confirma que i a tres caunas de la peninsula iberica pintadas per de neandertalians. E aquò se debanèt fa mai de 64.000 annadas.

Es estat aital pr’amor que la tecnica de l’urani-tori pòt determinar l’edat de las formacions de calci fins als 500.000 ans. “Trobar la data de l’art de las caunas sens lo destruire es estat malaisit fins ara – çò confirmèt Hoffmann”.

Los recercaires an analizat mai de 60 exèmples de carbonats de las caunas de La Pasiega, Maltravieso e Ardeles, a 700 quilomètres l’una de l’autra e totas avián rèstas de pintura roja o negra en tot representar grops d’animals, simbòls geometrics o de mans neandertalianas.

“Es una descobèrta estonanta que suggerís que los neandertalians foguèron fòrça mai sofisticats que òm pòt pensar – çò diguèt l’arqueològ de l’Universitat de Southampton Chris Standish -. E la datacion confirma que es l’art mai ancian de tota la planeta, 20.000 annadas abans que l’òme modèrn arribèsse a Euròpa dempuèi Africa, çò es foguèron fachas per neandertalians.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *