Home DIVÈRSES LOS DARRIÈRS MAMOTS
LOS DARRIÈRS MAMOTS
0

LOS DARRIÈRS MAMOTS

0

L’idèa generala es que lo mamot (Mammuthus primigenius) foguèt un mamifèr que s’extingiguèt pendent la preïstoria. Totun, paucs sabon qu’una pichona populacion d’aquesta espècia demorèt encara isolada en l’illa siberiana de Wrangel fins fa solament 3.700 ans. Maugrat aquò, l’espècia ja aviá patit una casuda genetica mai qu’importanta abans de la sieuna extincion finala.

Los mamots de l’illa de Wrangel avián perdut fòrça foncions de l’odorat e detectavan pas d’aulors.

Aquesta es la conclusion d’un nòu estudi genetic fach en l’Universitat de Califòrnia-Berkeley. La casuda genetica del mamot pendent los darrièrs milièrs d’ans de la sieuna existéncia provoquèt al còp grandas mutacions en lo genòma dels darrièrs mamots. Aital, lo mai grand erbivòr d’America del Nòrd, Siberia e Beringia pendent lo Pleïstocèn e l’Olocèn, despareiguèt fa solament 3.700 ans maugrat lo sieu isolament.

La causa d’aquesta casuda genetica foguèt lo cambi environamental e la predacion umana. Una amassada de cambis que provoquèron mai cambis en l’organisme genetic de l’espècia. Rebecah Rogers e Montgomery Slatkin o an podut descobrir en tot restacar los gens de l’espècia d’especimèns que visquèron fa 45.000 ans amb d’autres que visquèron fa 4.300 ans.

Casuda genetica maugrat l’isolament geografic

“Un especimèn visquèt en tèrra continentala, en Oimyakon (Siberia) fa 45.000 ans –çò confirmèron los scientifics -. En aquela epòca la populacion de mamots encara anava plan, amb mai de 13.000 individús. Los gens de l’autre especimèn son de fa solament 4.300 ans. L’individú visquèt en l’Illa de Wrangel. Formava part de la darrièra populacion de mamots de tota la planeta e solament demoravan 300 especimèns”.

Una pichona populacion de mamots demorèt encara isolada en l’illa siberiana de Wrangel fins fa solament 3.700 ans.

L’analisi genetica mostrèt que la populacion de mamots d’aquesta illa aviá acumulat divèrsas mutacions en lors gens. E aquò – çò dison los scientifics – provoquèt foncionaments marrits en los gens.

Aital, los mamots de l’illa de Wrangel avián perdut fòrça foncions de l’odorat e detectavan pas d’aulors. De mai, i avián agut tanben cambis genetics en lors proteïnas urinàrias e aquò provoquèt un impacte en l’status social dels mascles e poder causir parelhas reproductivas. En mai d’aquò, lor pèl èra pas mai coma abans e aviá una color satinada pauc comuna en l’espècia.

“Es una amassada generala de mutacions geneticas que patiguèt l’espècia pauc abans de la sieuna extincion en l’illa de Wrangel – çò diguèron Rogers e Slatkin -. Las sequéncias geneticas èran afectadas e s’aviá arrestat l’evolucion de l’espècia pr’amor de la sieuna pichona populacion”.

L’estudi, publicat al jornal numeric PLoS Genetics, vòl ara avisar los scientifics que vòlon recrear l’espècia que los darrièrs mamots ja avián patit una amassada de mutacions geneticas negativas qu’afectariá los animals vius après la sieuna recreacion genetica uèi lo jorn. Al delà d’aquò, los scientifics tanben an volgut avisar los conservacionistas sus lo fach que quand las populacions animalas son ja tant pichonas, la casuda generala de l’espècia es generala e se pòt pas far res mai per sauvar l’espècia. Aquesta ja es extingida realament.

La Redaccion