Home GEOGRAFIA LOS ANDES SON GEOLOGICAMENT MAI ANCIANS
LOS ANDES SON GEOLOGICAMENT MAI ANCIANS
0

LOS ANDES SON GEOLOGICAMENT MAI ANCIANS

0
baixa (1)
Los Andes son la cadena montanhosa mai granda d’America tota. E fòrça anciana.

Totjorn s’èra pensat que de cadenas de montanhas coma los Andes èran geologicament pro joves geologicament e s’èran formadas pel truc de doas placas terrèstres. Mas en tot estudiar l’edat dels Andes, ara s’es descobèrt que la sieuna creissença foguèt lenta, fòrça lenta e que son mai plan ancians que non se pensava.

Aital es estat publicat en la revista Geophysical Research Letters per una còla scientifica de l’Universitat d’Aberdeen, en Escòcia. Los Andes an pas entre 6 e 10 milions d’ans, coma s’èra pensat fins a uèi lo jorn, mas benlèu 15 milions d’ans e l’efècte sus lo clima foguèt plan mai grand pendent 4 milions d’ans, especialament sus la circulacion atmosferica de la region e tanben globala.

Las montanhas mai nautas d’America

Los Andes son una cadena montanhosa de 7.250 quilomètres de long e 690 quilomètres d’ample. La sieuna composicion son divèrsas cadenas parallelas de montanhas que van del nòrd de Veneçuèla fins a l’America mai austral. Lo sieu efècte sus la region, se parlam de climatologia, es mai qu’evident. E ara, amb aquel estudi nòu, s’es descobèrt que es estat aital pendent los quatre milions de desparietat geologica que i a entre l’anciana edat que se pensava que aviá (10 milions) e la nòva (prèp de quinze milions ).

baixa (2)
Lo nòu estudi geologic a podut confirmar que’ls Andes an 15 milions d’annadas.

Per far la recerca, los geològs escoceses an utilizat un metòde nòu que crea eli-3 – un gas – sus los minerals que i a dins la Tèrra. La quantitat d’eli-3 depend totjorn de la sieuna nautor sus la superficia terrèstre e pòt predire quina es l’edat dels minerals trobats. Mai de 2 quilomètres de pèiras a l’oèst dels Andes son estadas analizadas per far l’estudi.

“Abans se pensava qu’aquelas montanhas del Sud d’America solament avián entre 6 e 10 milions d’ans – çò diguèt la cap de l’estudi Laura Evenstar -. Mas ara s’a pogut confirmar que la sieuna creissença foguèt lenta, fòrça lent e se debanèt pendent mai de 30 milions d’ans. Son la resulta del truc de doas placas terrèstres e aqueste fenomen aguèt una granda influéncia dins lo clima regional pendent fòrça temps, benlèu milions d’ans”.

Christian Andreu