Home DIVÈRSES L’ORIGINA DEL LOP AMERICAN
L’ORIGINA DEL LOP AMERICAN
0

L’ORIGINA DEL LOP AMERICAN

0

La sciéncia a pogut descobrir, fin finala, qual es l’origina del lop gris american. Una còla internacionala a trobat qu’aaquel animal arribèt a America, foguèt extingit e après tornèt a aqueste continent abans la desaparicion del pònt de tèrra qu’amassava Asia e America del Nòrd fa solament 12.000 annadas.

Solament la segonda ondada de lops grises qu’arribèt a America capitèt e pas la primièra.

Lo lop gris american arribèt al continent american en d’ondadas de benlèu milièrs d’animals. Crotzèt l’Estrech de Bering per un pònt de tèrra uèi desaparegut. E quand arribèt, foguèt lèu lo predator mai dominant en fòrça regions d’America. L’estudi a demostrat que totes los lops que i a en America uèi lo jorn (tanben lo lop mexican) an coma origina un solet episòdi de colonizacion animal.

Totun, la còla scientifica qu’a fach aqueste estudi a demorat estonada en tot descobrir que lo lop gris d’America del Nòrd ja èra abondiu fa 500.000 annadas. E la populacion de lops actuala a pas aquesta ondada coma lors ancessors. O an pogut demostrar geneticament.

“La diversitat genetica dels lops d’uèi lo jorn es pas tant anciana cossí aviam pensat – çò diguèt lo cap de l’estudi Stephan Koblmüller, de l’Universitat de Graz, en Àustria-. Aquò vòl dire qu’una anciana populacion de lops grises arribèt a America e i demorèt fa 500.000 ans mas puèi desapareguèt. Après, fòrça après, arribèt una segonda ondada que colonizèt lo continent american”.

La populacion de lops grises americans tòrna a créisser amb l’ajuda dels environamentalistas.

Atal, l’estudi afirma que la populacion americana de lops a coma origina Eurasia e que i arribèron fa entre 70.000 e 24.000 ans. Après lo lop arribèt l’ors, lo cèrvi e l’òme. Totun, calcular la data exacta a travèrs dels fossils d’uèi lo jorn encara es un trabalh malaisit. Solament se pòt dire amb seguretat qu’arribèron abans la darrièra glaciacion.

En tot arribar lo lop demorèt prèp d’un autre òrre predator, lo Lop Gigant (Canis dirus), una espècia desapareguda de lop de l’epòca. Mas urosament pel lop aqueste tanben desapareguèt pendent la fin de l’edat glaciala. La causa ne foguèt l’extincion de las sieunas predas abitualas.

Una subrevivéncia qu’a desparièras causas

Grands predators preïstorics coma lo Tigre de Dents de Sabre desapareguèron benlèu per la competéncia del lop gris en America.

Maugrat qu’encara se pòt pas confirmar que lo Lop Gigant desapareguèt per rason de la competéncia del lop gris, i a divèrsas rasons que poirián explicar perqué aqueste e pas l’autre demorèt. Es mai pichon e mai agil e pr’aquò pòt cercar de predas mai pichonas ( un cèrvi mas atanben una lèbre). E la sieuna natura sociala permet la caça en bandas. Aquò foguèt una competéncia dura pels autres predators preïstorics coma lo tigre de dents de sabre.

Après la fin de l’edat glaciala lo lop gris foguèt lo predator melhor adaptat al sieu environament fins uèi lo jorn. Pr’aquò es estat lo predator mai grand d’America. Pendent las annadas 1930, totun, divèrsas campanhas d’exterminacion provoquèron gaireben la sieuna desaparicion de tota l’America del Nòrd. “Èra l’espècia carnivòra mai espandida al continent abans d’aquesta epòca – çò confirmèt Koblmüller-. Mas ara ja o es pas mai”.

Lo lop mexican a començat a se crotzar amb lo lop gris american, mas los biològs dison que va plan.

Puèi, la populacion de lops grises americans tornèt créisser. Los conservacionistas an descobèrt que la sieuna preséncia es mai que preciosa per l’environament. En 1995 foguèt reintroduch al Pargue Nacional de Yellowstone e la populacion capitèt. Ara, divèrsas associacions animalistas ne demandan la reintroduccion en d’autres païses, coma Escòcia.

Lo lop mexican, d’un autre costat, a començat a se crotzar amb lo lop gris american. Los scientifics dison qu’aquò va plan pr’amor qu’aquesta subespècia de lop gris d’America del Nòrd a la meteissa origina genetica e aqu’aquò poiriá melhorar l’espècia.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.